El Parlament ha donat llum verda a la tramitació per eliminar les pensions a expresidents del Parlament i de la Generalitat en cas que hi hagi una condemna ferma per corrupció. Ara, aquesta proposició de llei anirà a una ponència de llei, en la qual sortirà el text final de la reforma que s’haurà d’acabar portant finalment a ple. Amb tot, la cambra catalana ha tombat les esmenes a la totalitat de Junts a la proposta dels comuns, que ERC veure amb bons ulls, i per això s’han abstingut a l’esmena a la totalitat. En canvi, el Parlament ha rebutjat les propostes de PSC i Cs. És a dir, ha tirat endavant les esmenes a la totalitat. La proposta del PSC i Cs buscava eliminar les pensions vitalícies de forma definitiva.
En aquest cas, han estat ERC i Junts -que han votat a favor de l’esmena a la totalitat- i la CUP –que s’hi ha abstingut- han impedit que aquesta iniciativa pogués prosperar. Segons expliquen els republicans en un comunicat, són partidaris de protegir les institucions davant dels casos de corrupció, i per això aposten per fer “un debat profund” en aquest sentit al Parlament. Esquerra Republicana s’ha abstingut perquè no comparteix el detall de la proposta dels comuns, però sí l’objectiu.

En contra de les propostes del PSC i Cs
Com a vot polític, els diputats republicans han frenat les propostes de Cs -és a dir, sí a l’esmena a la totalitat-, perquè “és evident que no es pot repensar el sistema institucional de Catalunya, i en concret, del Parlament, d’acord amb les lleis promogudes per un partit la raó del qual és anar-hi en contra”. Finalment, també han votat ‘sí’ a l’esmena a la totalitat a la llei del PSC perquè Esquerra considera que, si bé s’ha de revisar la regulació i actualitzar-la als nostres dies, la dels socialistes és una proposta que “no neix del consens, dels treballs previs necessaris per fer-ho de la millor manera possible”.
Junts lamenta una reforma ‘ad hoc’ contra Borràs
El diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, en defensar l’esmena a la totalitat, ha sostingut que les lleis no han de ser ‘ad hoc’ per a persones concretes, en aquest cas per Laura Borràs, sobre qui ha reiterat que ja va renunciar a la prestació econòmica, i ha defensat que és indigne veure a un expresident o la seva vídua havent de “mendicar” o demanar una pensió no contributiva.
Ferran Pedret ha defensat la proposta dels socialistes perquè, al seu judici, la societat no entén que s’estableixin aquest tipus de pensions vitalícies: “Han canviat les circumstàncies. És difícil trobar entre nosaltres trajectòries de vida que s’hagin vist greument afectades per la dedicació política, per exemple en la clandestinitat i la lluita antifranquista”.
Des de la CUP, Carles Riera ha apuntat que aquestes reformes responen a un cas particular, el de Borràs, encara que ha defensat la necessitat de racionalitzar la despesa pública i ha recordat que la CUP ha plantejat una proposta per a modificar les dietes dels diputats, pendents de reforma perquè tributin: “Resposta de la Cambra a aquesta proposta: silenci o rebuig”, ha lamentat.




