Pactes de govern: vetos de paraula i portes sense tancar

Després de la primera ronda de contactes, els partits no s’han mogut del seu carril, i ERC, que lidera les negociacions, no veta obertament cap opció

Han passat vuit dies d’ençà del 14 i s’han produït els primers contactes bilaterals entre partits independentistes i també entre ERC i els Comuns. Però les fitxes, almenys oficialment, no s’han mogut del tauler. De fet, la partida està igual d’oberta que la nit electoral, en què cada jugador va fixar la seva posició, i no hi ha cap moviment que es doni, també oficialment, per descartat. Tant ERC com JxCAT i la CUP reconeixen públicament la rellevància que, per primera vegada, l’independentisme hagi superat la barrera del 50% dels vots i que hi hagi una majoria parlamentària de 74 escons, una xifra mai abans assolida. Però ni ERC, ni Junts ni la CUP no donen per fet que la suma aritmètica i la victòria social hagin de desembocar necessàriament en un tripartit independentista.

De fet, de les primeres reunions, sempre bilaterals –ERC i CUP. CUP i Junts, Junts i ERC, i ERC i Comuns , Comuns-PSC i finalment, aquest matí, CUP-Comuns– i una segona ronda entre ERC i la CUP també aquest migdia, només n’han sortit compromisos per seguir parlant, “bona sintonia” i una anàlisi prou compartida dels resultats electorals. I en el cas d’ERC, CUP i Comuns, la diagnosi que ha guanyat l’esquerra i que, per tant, el proper executiu ha de bascular en aquesta direcció pel que fa a l’eix social. A partir d’aquí, i vuit dies després de les eleccions, ERC, que pilota les negociacions, no ha tancat la porta a cap acord, si bé insisteix en la fórmula del govern del 3 d’octubre portant al Palau de la Generalitat Junts, la CUP i els Comuns. I això malgrat que tant junters com comuns han oficialitzat els seus vetos creuats, que sobre el paper, invaliden la fórmula Aragonès de la Via àmplia.  Amb tot, els republicans, després de reunir-se amb els Comuns, no han oficialitzat que hagin  tancat explícitament la porta a una fórmula alternativa al govern independentista, que passés, com han plantejat els comuns, per un hipotètic govern en minoria que tingués el suport extern del PSC. Sí en canvi, ERC ha verbalitzat el seu rebuig a un tripartit que inclogui dur a la plaça Sant Jaume Salvador Illa.

Jéssica Albiach
Jéssica Albiach (Comuns), al seu escó del Parlament

I per part de la CUP, aposta per un gir a l’esquerra que inclogui els Comuns, sense que rebutgin explícitament la presència de Junts per Catalunya, de qui remarca en un el document d’anàlisi dels resultats difós aquest dimarts que ha patit una derrota “històrica” dins del bloc independentista passant a la segona posició. En aquest text, la CUP aposta per “propiciar una negociació amb aquells partits que no van protagonitzar la repressió contra l’1-O i el 3-O mitjançant les forces de seguretat i l’aplicació del 155”, i crida a “emplaçar el conjunt de les forces independentistes i sobiranistes a l’establiment d’uns grans acords de país per avançar socialment i en l’alliberament nacional”. Uns acords que la CUP vol que serveixin per plantejar “una estratègia de legislatura que combini un nou cicle de mobilitzacions i l’acció institucional”. De fet, la CUP considera que, ara sí, hauria de tenir un lloc a la Mesa del Parlament, primer escut de la repressió de la justícia, i es planteja l’opció de postular-se per a la presidència de la cambra. Una qüestió que no ha transcendit si s’ha parlat en la segona reunió que ha mantingut la CUP amb ERC aquesst dimarts, on sí que s’ha acordat explorar un “canvi profund” en el model de seguretat del país per “impulsar un pla de xoc que permeti virar en 180 graus l’estratègia antirepressiva del país”,

Junts per Catalunya es manté en l’aposta pel govern “nítidament independentista” que inclogui també la CUP a les institucions. Un tripartit del sí que a parer dels junters permetria avançar en el camí cap a la independència sense el “fre” que suposaria la presència dels Comuns. De fet, el partit de Carles Puigdemont té clar que qualsevol escenari alternatiu significaria caminar cap a una legislatura inestable i perduda, en la qual farien una “oposició independentista constant” al Parlament. De la reunió de Junts i ERC tampoc no en va transcendir si es va descartar l’opció de repetir el bipartit de la legislatura anterior, però fonts de tots dos partits reconeixen que aquesta fórmula ha estat “fallida” i que en tot cas, caldria “actualitzar” i revisar “a fons” els pactes de govern.

La vicepresidenta de JxCAT, Elsa Artadi
La vicepresidenta de JxCAT, Elsa Artadi

ERC voldria tancar un acord de govern, i de pressupostos, el més ràpid possible, però les negociacions. almenys oficialment, van més lentes i fan pensar que caldran encara dies i reunions, no només bilaterals, per aconseguir tancar un pacte de legislatura i els seus socis. Sigui com sigui, el 12 de març és la data límit per constituir el Parlament. Quan es constitueixi, hi haurà moltes pistes, o totes, sobre el futur govern. Junts ha deixat clar que no vol tancar un acord al Parlament al marge de l’acord de govern, i que vol un pacte complet i per escrit, perquè en la legislatura anterior –quan s’havia d’investir Carles Puigdemont- no es va fer.

Comentaris

    Ramon 23/02/2021 6:28 pm
    Espanyols i coscubieles han tingut la santíssima barra de dir-nos que no érem majoria absoluta. Una absoluta indecència, que ho digui qui ha sabotejat i reprimit fer-ne un mer recompte però, a sobre, una mentida. Si en condicions infernals fregàvem el 50% directe, era obvi que en condicions democràtiques l'ultrapassàvem amb escreix malgrat la colonització. Però aquest darrer cop ja no hi ha excusa. Hem superat la majoria absoluta directa malgrat un joc brut que ha set major que mai. Per tant el Govern hauria de ser representació de la majoria absoluta independentista no ja en escons sinó aquesta vegada també en vots. Una majoria absoluta en vots que només suma si hi comptem el PdCat. Per això, el Govern hauria de tenir un conseller del PdCat. Per això, i també per no donar-li al món un missatge d'extremisme esquerranista que no li fa cap bé a la causa de la llibertat de Catalunya.

Nou comentari