Moviments de fons a Junts per Catalunya. L’exconseller i ex pres polític Jordi Turull, segons ha pogut saber EL MÓN, avalua formalitzar una candidatura per liderar orgànicament la formació. Seria en l’imminent congrés que aquest dilluns ha anunciat la direcció. El Congrés Nacional ordinari se celebrarà dins els terminis estatutàriament establerts —cada dos anys—, és a dir al juliol com a molt tard, tot i que segons el partit hi hauria temps per fins a l’octubre. La demanda perquè es faci abans de les vacances és un clam arreu del territori.
L’entorn de Turull fa temps que estudia la possibilitat de muntar aquesta candidatura, però volia esperar a l’anunci del conclave. De fet, per a Turull la data del congrés és un element bàsic per prendre la decisió. L’exconseller de Presidència compta amb un amplíssim suport de les bases, tot i que és conscient que no l’hi posaran fàcil i no acceptaran un acord embastat al marge del territori. I, més després de la revolta que s’ha encetat arran de les darreres decisions del Govern com ara el pacte sobre la immersió lingüística que ha causat un veritable daltabaix al partit que colideren Jordi Sànchez i el president a l’exili, Carles Puigdemont, que de moment es posa de perfil en la crisi.
Turull, que va constatar el suport de la militància durant la seva “travessa de la llibertat”, vol fer ara el pas per optar a la presidència de la formació o a la secretaria general. En aquest cas, cal recordar que Turull va viure la frustració de quedar-se a les portes de ser secretari general del PDeCAT en el congrés de la seva fundació, a causa d’un pacte entre el sector de Josep Rull i Marta Pascal amb les joventuts del partit, la JNC, el juliol del 2016. Ara intentarà de nou el projecte, aquest cop a Junts, però vol assegurar-se prou suports i consens, fins i tot, arribar a un acord amb Laura Borràs. La presidenta del Parlament té sobre el seu cap l’espasa de Dàmocles del procés judicial davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per adjudicacions de contractes de la seva època de directora a la Institució de les Lletres Catalanes (ICL). Però passi el que passi als tribunals, una inhabilitació no li impediria legalment ocupar un càrrec de partit, si la formació hi estigués d’acord.
Però Turull no ho tindrà fàcil. Diverses veus territorials ja han aixecat les orelles davant la possibilitat que Turull es presenti per endreçar el partit, com a president o com a secretari general. Molts militants no obliden que és aparell de la vella Convergència, i que el seu nom va lligat per exemple, a l’exconseller d’Interior, Miquel Buch. “No acceptarem un pacte de despatxos”, alerten diverses veus territorials consultades per EL MÓN aquest dilluns. “Turull és qui va fer entrar al govern la consellera Lourdes Ciuró la que es vanta de poder pactar amb el PSC”, emfatitzen altres fonts. “No ho posarem fàcil”, afegeixen. Així que tot i el nom de Turull, s’hi poden afegir d’altres noms que ja porten mesos treballant el territori.
Ciuró posa al descobert la pulsió convergent de sectors de Junts
Una font consultada per EL MÓN, coneixedora dels moviments interns de diferents sectors de la formació i amb interlocució amb tots ells, assegura que les declaracions de Ciuró han fet aflorar “de forma matussera” una idea que ha pogut ser tractada en reunions del sector Turull, més allunyat del frontisme dels independents que van donar suport a Puigdemont. “El que fa Ciuró és liquar el que els altres no diuen amb totes les lletres, però que formulen d’una altra manera”, sosté aquesta font. Aquest sector, afegeix, s’aproxima a la idea de confrontació d’una forma més moderada que la que defensen els seguidors de Puigdemont: “L’exconsellera va explicar malament una cosa que aquest sector formula d’una altra manera, admeten que això va per llarg i que la desobediència, intel·ligent o no, s’ha de fer en comptades ocasions, quan es pugui, i que cal obrir-se a fer pactes amb el PSC si cal”. Fonts del partit han assegurat aquest dilluns que la consellera expressava “una opinió personal” i consideren l’assumpte tancat.
El corrent del qual forma part Ciuró posa més el focus en la lluita per l’hegemonia amb ERC i l’objectiu de preservar presència en àmbits de poder, un objectiu que implica en algunes ocasions tenir una visió més pragmàtica. La seva lògica no és la de l’activista. L’actual secretari general, Jordi Sánchez, és el personatge que apareix més aïllat dins el partit, però, segons l’opinió de diverses fonts consultades, ningú li salta a la jugular perquè qui el va avalar var ser el mateix Puigdemont i, a més a més, és un ex pres polític. Segons les mateixes fonts, el sector més convergent de Junts (des de Turull a l’exconseller Miquel Buch) busca fer pinya en “l’assalt” per desbancar Sánchez de la secretaria general.
Aquest sector cercaria també un acord amb el sector que dona suport a Borràs, perquè són els dos que tenen més suport a les bases. L’acord implicaria cedir la secretaria general a Turull i reservar la presidència del partit a Borràs (a la qual podria accedir malgrat que fos inhabilitada), però això només pot passar si Puigdemont hi acaba renunciant.
La pugna per al futur candidat a la presidència
A banda, la pugna pel lideratge inclou definir qui hauria de ser el futur candidat a la presidència de la Generalitat. El grup de Turull té interès a promocionar la figura del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, davant la possible inhabilitació de Borràs. De fet, la resistència a celebrar el congrés dins dels terminis i la intenció d’ajornar-lo a després de les eleccions municipals s’explicaria per la voluntat de protegir Giró i “no cremar-lo”, sobretot davant una possible “patacada” electoral a les municipals. Giró és un candidat que possiblement no satisfà el sector partidari de Borràs que, en aquest cas, podrien avenir-se més per candidatures d’altres figures, com podrien ser Joan Canadell o Jaume Alonso-Cuevillas.
La figura de Cuevillas, esperant
De fet, però, Jaume Alonso-Cuevillas apareix també en els moviments de fons de cara al congrés. El nom d’aquest advocat, ara també diputat de Junts al Parlament, sempre està present. Ja va estar sobre la taula durant uns dies fa dos anys, quan les tensions a Lledoners amb el flanc de Turull i Rull van deixar en l’aire la candidatura de Jordi Sànchez per a la secretaria general del partit. Aleshores es van fer diverses reunions amb Cuevillas i es va començar a parlar de la possibilitat que fos el lletrat qui es presentés per ser secretari general de Junts. Finalment, la crisi es va resoldre i la candidatura de Sànchez va tirar endavant, de manera que Cuevillas no va arribar a presentar la seva.
Ara, davant la convulsió constant del partit i amb molts sectors demanant el relleu en la direcció –en relació a Sànchez, no a Puigdemont– , Cuevillas podria tornar-se a activar. De fet, no amaga les seves posicions crítiques amb Jordi Sànchez, admet una proximitat crítica amb Laura Borràs i no descarta assumir més responsabilitats al partit, com deixava entreveure recentment en una entrevista a El Món. Ara, l’advocat i diputat observa atentament els moviments interns. Recorre el territori i calibra el suport que pot tenir de la militància. Si el compara amb el suport que té Turull i conclou que hi podria competir, podria moure fitxa. I animaria definitivament el congrés de Junts o, com a mínim, les setmanes precongressuals, ideals per fer pactes.
La pressió de les bases: restablir el missatge ideològic
Les estratègies i tàctiques partidistes xoquen amb els objectius de les bases, que tenen un interès més clar i “pur”: fer la independència. Un dels membres del sector més afí a Carles Puigdemont explica a EL MÓN que la necessitat d’un canvi en els òrgans de direcció respon al fet que Junts era el partit de la confrontació i ara “no confronta res”. Aquest, assegura, és el principal problema. Així doncs, des d’aquest punt de vista, el problema no rau en una qüestió de noms o tendències sinó que més aviat és de “caràcter ideològic”. Aquesta seria també una percepció entre les bases del partit. “Ens vam presentar a les eleccions del 14-F amb el compromís d’avançar cap a la independència i ens trobem que formem part d’un Govern que fa autonomisme i reculades en molts sentits”, apunta aquesta font. L’episodi de la immersió lingüística i l’acatament de decisions judicials serien la mostra d’una deriva que s’allunya dels postulats pels quals les bases van donar suport al projecte. “Cal una reconsideració de tot”, afirma.
L’acció del Govern en coalició amb ERC és qüestionada per alguns sectors de manera que el Congrés Nacional ordinari és una oportunitat per “reactivar el procés cap a la independència” després d’haver comprovat que l’actual, sota presidència d’ERC, “no ens hi portarà”. La font consultada assegura que això no ha de representar necessàriament trencar el Govern o retirar-se’n, sinó que implicaria forçar Pere Aragonès a proposar un “full de ruta” cap a la independència. Aquest sector més partidari de la confrontació creu que aquesta és la percepció que hi ha entre les bases i que, en canvi, això no traspua en el sí de l’executiva actual del partit: “Hi ha com la impressió que cal governar al cost que sigui i donar al govern autonòmic estabilitat al cost que sigui i no es veu cap voluntat de forçar el debat independentista”.
Por de les baixes de militants
En certa manera, les bases estarien posant de relleu que s’està produint una mena de segrest del partit per part d’una cúpula que no estaria fent els passos en la direcció per la qual van donar suport a la formació. Des del sector que més aposta per Borràs es considera que la presidenta no va tenir el suport necessari en la crisi pel cas Juvillà quan ella va ser la més votada entre els militants del partit. “En canvi, el partit l’estan portant uns altres —diu la font consultada pròxima a Borràs—, que no són els que la gent va votar i aquesta és una percepció generalitzada de les bases”. Així doncs, s’espera que els canvis que calen s’orientin a la “construcció ideològica” del partit a partir de qui té “la legitimitat”, és a dir, Laura Borràs.
Aquesta actuació sobre l’àmbit ideològic resulta primordial, en opinió d’aquest militant de Junts, perquè si bé la possibilitat d’escissions no és una idea que ningú plantegi, “sí podria passar és que sectors molt compromesos amb el procés independentista, en veure manca de reacció, es donin de baixa i busquin una altra alternativa”. Aquest tipus de moviments, en cas de produir-se, es visualitzarien després del Congrés Nacional ordinari. Aquesta amenaça és el que hauria de forçar la cúpula de Junts a “restablir el missatge ideològic” que, en opinió d’aquest destacant membre de la formació, passa per tornar a posar l’accent en els postulats de les figures més compromeses amb el procés i l’1-O: “El 80% de la militància va votar per Borràs [a les primàries], en algun moment aquests sectors forçaran una tornada als plantejaments inicials”.
3 
2 
