Atzucac a Junts per Catalunya. Els quadres i les bases territorials de la formació que colideren el president Carles Puigdemont i l’expres polític Jordi Sànchez han encetat una veritable revolta per forçar un congrés abans de juliol, canviar les dinàmiques i, ara, hi afegeixen canviar els membres de la direcció del partit. Si fins ara l’intens debat cremava a les xarxes i xats de Telegram i Whatsapp de la formació, ara s’han saltat els marges i la discussió és fa pels camins interns i contra la direcció nacional. La resposta tèbia a les declaracions de Gabriel Rufián sobre la trama russa; el ara sí i ara no amb el debat de la llengua i la marxa del Govern insinuant futurs pactes amb el PSC han acabat d’esverar les bases. L’objectiu és arribar a les municipals del 2023 amb el partit endreçat, una nova direcció i una ideologia clara.
Si la setmana passada la influent Vegueria del Penedès va ser la primera en obrir foc i reclamar públicament un congrés extraordinari, ara d’altres agrupacions, com en un efecte dominó, han pujat al carro. En els dos darrers dies, i segons ha pogut saber El Món, Junts de la Vegueria de la Catalunya Central ha comunicat a la direcció del partit la necessitat de convocar el congrés, màxim òrgan de decisió de la formació, amb una petició afegida que apunta directament a l’estat major del partit. “Cal que l’executiva reti comptes al conjunt del partit i que es donin les explicacions oportunes de forma urgent”, emfatitza un comunicat intern dels juntaires a la Catalunya Central, un veritable feu electoral de la formació.
Bullen les assemblees
Però no només les representacions de gran àmbit territorial se sumen a aquesta onada de contestació interna. Com exemple, hi ha el que passa a Junts les Corts, un dels districtes de Barcelona on el partit encara treu resultats electorals prou presentables. Els juntaires de les Corts reclamen el “congrés el més aviat possible” i sense que calgui esperar al mes de juliol. De fet, aquesta agrupació es vanta d’anar a l’avançada i ja tenir candidata a l’alcaldia. En el mateix sentit, s’ha expressat l’assemblea local de Palafrugell.
On també hi ha ball de bastons enmig del malestar general és a Junts per Terrassa, on es viu un intens duel per celebrar primàries de cara les municipals del 2023. En concret, la divisió és entre Meritxell Lluís, actual portaveu de la formació a l’Ajuntament i parella de Josep Rull, i Montserrat Caupena, la candidata alternativa. En aquest marc, Junts per Terrassa també vol clarificar les coses i exigeix un congrés per empoderar la formació lluny “de les dinàmiques actuals”.
Sense “el ‘punch’ ideològic” del 1-O
“Som el partit del Primer d’Octubre i s’ha de notar, no podem estar en un Govern del mentrestant!”, al·lega un dels cabdills de la revolta a la demarcació de Barcelona, que aquesta tarda celebrarà una assemblea amb un posterior comunicat reclamant el conclave. “La postura del secretari general i sobre la negociació del Govern ha de ser revisada i corregida”, insisteix una de les veus crítiques i amb molt suport electoral, amb el sanedrí de la formació.
“Hem perdut punch ideològic”, retreu un altre càrrec institucional de la formació a la demarcació de Barcelona. En aquest sentit posa com a exemple el fiasco de la reforma legal per la llengua catalana com a vehicular: “ara hi som, ara no hi som…”. “No podem continuar en un Govern on no es condemnin les declaracions de Gabriel Rufián“, subratlla un dels homes de ferro a les comarques del Camp de Tarragona, en referència a les paraules del líder republicà a Madrid sobre la trama russa del Procés.
Ni Puigdemont vol defensar la formació
Els moviments interns també han esperonat del sector que es va oposar a l’acord amb ERC de bon principi. “Hem vist com els mals averanys s’han anat complint”, indica un dels seus impulsors en conversa amb El Món. Si el rau-rau feia temps que es covava, ara ja bull i es comença a fer notar amb les exigències de congrés i la contestació que molts sectors del partit dirigeixen contra la direcció i destacats membres del Govern. Jordi Sànchez és un dels objectius de les crítiques. De fet, alguns recorden ara el “fracàs de la Crida Nacional”, el partit que va impulsar i que mai va acabar de funcionar.
“Hi ha d’haver sí o sí un congrés nacional, a més, d’un nova executiva i nova direcció”, sostenen des del territori. Fins i tot, ja plantegen la manera de triar els nous canvis per a la “nova etapa” que ha de viure el partit. “Seria preferiblement amb una votació a tres urnes per escollir president, secretari general i executiva nacional. “Evidentment tot amb llistes obertes”, aposten. “És una manera d’evitar que ens donin garsa per perdiu com ara fa dos anys amb una llista que ens van presentar absolutament precuinada, ara els hem vist el llautó”, avisen.
De fet, el mateix Puigdemont, ha evitat entrar en la batalla ni per acostament. El paradigma d’aquest posicionament de posar-se de perfil es va viure el passat 6 de març en l’assemblea del Consell per la República, celebrat a Canet del Rosselló, on va ser escollit president de l’entitat a l’exili. Davant les incisives preguntes de l’exconsellera Clara Ponsatí sobre la deriva política de Junts, Puigdemont va tancar el debat argüint que ell estava allà per respondre sobre la seva feina al capdavant de l’exili i no pas com a president institucional de Junts per Catalunya.