Jordi Sànchez, que aquest dissabte ha anunciat la seva renúncia a continuar com a secretari general de JxCat en el marc del Consell Nacional que el partit a celebrat a Alcarràs, va ser escollit per ocupar el càrrec el 8 d’agost del 2020, quan encara estava empresonat a Lledoners complint sentència per l’1-O. Sánchez, segons ha pogut saber EL MÓN, no pretén ocupar cap càrrec orgànic dins del partit a partir d’ara. La seva secretaria ha estat, des del principi i fins al final, envoltada de conflictes. Ha sigut un mandat convuls fins al punt que a les portes d’aquest Consell Nacional s’havien fet evidents les tensions amb les diferents famílies que conviuen dins de la formació presidida per Carles Puigdemont des de l’exili. Les pressions per apartar Sànchez han durat molts mesos, però el vicepresident de la formació Jordi Turull, principal aspirant a rellevar-lo, havia de trobar el moment oportú per començar a moure fitxa. Tot indica que creu que el moment ha arribat, enmig clam de les bases per un canvi. Per això Turull sospesa ja definitivament ser candidat a la secretaria general.
Les declaracions que Sànchez ha fet a Alcarràs en referència al fet, segons ell, “això no va d’agendes personals, això no va d’opcions personalistes que ens permetin tenir —suposadament— minuts de glòria, això va d’un projecte col·lectiu i fort” són la mostra més eloqüent de la distància que hi ha entre l’actual secretari general i Laura Borràs, la més votada per la militància en les primàries per ser cap de cartell a les eleccions al Parlament de Catalunya i amb una gran popularitat que es palpa al carrer entre els militants, els simpatitzants i els electors de Junts. El secretari general també ha tingut diferències amb el diputat i advocat Jaume Alonso-Cuevillas, pròxim a Borràs però amb una agenda pròpia i que també espera el moment de prendre alguna decisió. Sànchez apareixia cada cop com a més aïllat i només comptava amb un suport molt destacat, el del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, el seu gran aliat dins del Govern.
L’acord de Govern amb ERC vist com un “mal pacte”
Abans, però, ja hi havia hagut altres desavinences amb altres figures de la formació. L’acord assolit amb ERC per formar un Govern de coalició, després d’una estada de Sànchez i Aragonès en una casa rural durant tot un cap de setmana, va fer aflorar desavinences importants dins de la formació. Fins abans de tancar-se l’acord amb els republicans, el nom d’Elsa Artadi havia sonat com una de les peces destacades del nou executiu, on havia d’ocupar la vicepresidència econòmica, però finalment va anunciar que no volia entrar a forma part del nou Govern i va al·legar que triava centrar-se en la cursa per a l’Ajuntament de Barcelona.
L’anunci d’Artadi arribava poc després que la militància de JxCat, un 83% dels afiliats, aprovés l’acord subscrit per Sánchez amb Pere Aragonès. L’actual candidata dels juntaires a l’Ajuntament de Barcelona no estava d’acord amb alguns aspectes de l’acord assolit amb els republicans.
Signatures per destituir-lo: un intent fallit però recordat
Poques setmanes després d’aquesta situació, Sànchez es va veure envoltat per una polèmica interna per una carta oberta publicada en resposta a unes afirmacions del president d’ERC, Oriol Junqueras, en què aquest feia autocrítica per l’1-O. En la seva rèplica al diari Ara, Sànchez acusava Junqueras de renunciar a la unilateralitat. El secretari general admetia que el referèndum tenia la intenció de pressionar una negociació amb el govern espanyol, cosa que no va agradar als que creien que l’1-O havia de ser un mandat d’implementació obligada i no una simple tàctica de cara a Madrid.
Aquestes manifestacions van encendre una protesta interna al partit, amb una recollida de signatures per part dels crítics amb Sánchez, que no va tirar endavant però que tothom recorda com el primer senyal clar que el seu mandat tenia poc suport. Aquesta polèmica va generar també la denúncia d’una exvicepresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Natàlia Esteve, que en un article a EL MÓN l’acusava de mentider i manipulador quan encara era president de l’entitat el 2017. Segons Esteve, l’encara secretari general de Junts deia la veritat quan admetia que no havia cregut realment en l’1-O.
El congrés que Junts ha de celebrar al juny ha de posar punt final a aquesta convulsió, o almenys això és el que esperen els membres i dirigents del partit més crítics amb Jordi Sànchez. Queda per veure la transversalitat –o falta d’homogeneïtat– de la formació ho permet.
1 
2 
