Una imatge val més que mil paraules, i més en actuacions d’ordre públic. Un principi que coneixen molt bé els integrants de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, (BRIMO), la unitat d’elit de l’ordre públic de la policia de la Generalitat de Catalunya. Des del 2015 que hi ha una petició per part dels agents de portar càmeres individuals en cada actuació, per poder enregistrar els operatius i que puguin ser utilitzades en cas de denuncia. Ara, aquesta demanda s’ha intensificat arran de la quantitat de denúncies i processos penals en què es veuen immersos els dragons, bé sigui per denúncies contra la seva actuació o bé sigui per argumentar documentalment les seves denúncies penals. El director general de la Policia, Pere Ferrer, assegura que “s’està estudiant tant el tipus de càmera com el pressupost que implicaria”.
De fet, aquest va ser un dels punts estrella de la reunió dels comandaments de la Comissaria General de Recursos Operatius, d’on depenen estructuralment les unitats d’ordre públic, amb els Serveis d’Administració Centrals amb els delegats sindicals. La trobada es va celebrar el passat 2 de març i va servir per constatar el “neguit de la tropa” per garantir “protecció jurídica a la seva feina”. Segons ha pogut saber El Món, els sindicats majoritaris, SPC, SAP FEPOL i USPAC, van coincidir en reclamar les càmeres individuals i, més després de l’anunci dels canvis en la nomenclatura de BRIMO i ARRO per tal que sigui més fàcil identificar-los en els dispositius. Els sindicats, que recullen una petició molt generalitzada entre els pràcticament 500 agents de la BRIMO, reclamen la instal·lació de “dispositius de gravació” individuals per a cada agent.
Lluny de tancar la porta a aquesta reclamació, el departament tècnic d’Interior ja ha encetat el procés intern per intentar donar resposta a aquesta demanda. “De moment”, asseguren des d’Interior, “es troba en fase d’estudi tant econòmic com de càmeres més adients”. Així s’està fent un recull de models comparats en altres policies i s’ha demanat informació a diversos proveïdors de tecnologia d’imatges. Segons fonts coneixedores de l’estudi, el principal problema no és el cost sinó “l’emmagatzematge de les imatges gravades”. La quantitat ingent de memòria que necessiten les gravacions i l’espai que ocupen, un problema que es podria solucionar amb establir protocols de temps de reserva i custòdia. “Són moltíssimes hores de servei per a molts agents diàriament”, recorden des d’Interior. Però ja s’han començat a fer prospeccions de mercat per tenir en les properes setmanes el càlcul pressupostari necessari per per una modificació tan substancial de l’equipament de treball dels policies.
Una història que ve de lluny
De fet, els darrers vehicles de la Unitat de Seguretat Ciutadana ja porten integrada una càmera al vehicle. També hi va haver una ampliació de les càmeres de treball per tal de recollir més imatges a les sales de control. A més, ara fa un any es va portar a terme la reconversió tècnica de la Dragó 00, la furgoneta del cap operatiu de la Brimo que ha esdevingut un veritable plató televisiu que rep les imatges de les càmeres dels agents, dels drons, dels nous helicòpters, –Hèlix– i les càmeres d’altres vehicles del Grup d’Obtenció i Assegurança de la Prova, el GOAP.
Un nou sistema que va suposar una inversió d’aproximadament 200.000 euros. El passat 16 de març, el sindicat SPC va enviar una carta al director general de la Policia amb què tornaven a “insistir en la necessitat de dotar els agents de càmeres unipersonals que tan bon resultat han donat a altres cossos policials”. La idea del sindicat és que “permeten demostrar en cas de denúncia falsa contra els agents la correcció de la intervenció que se suma a l’efecte preventiu de problemes amb els ciutadans que no col·laboren quan saben que són gravats”.
La realització de la inversió en càmeres, però, té un altre afegitó clau: la legalitat de les imatges. En aquest sentit, des del departament recorden un informe del 14 d’abril de 2015 a petició dun agent dels Mossos sobre la captació d’imatges quan es detecta un il·lícit penal. Aquest estudi jurídic, de 66 pàgines, i al que ha tingut accés El Món, resum la fonamentació de la petició en quatre punts: provar la comissió dels il·lícits i la seva autoria; evitar que es presentin denúncies falses; contextualitzar o ponderar l’ús de la força i fer cessar l’activitat delictiva. En definitiva, aplicava els mateixos criteris que es van fer anar per instal·lar càmeres a les comissaries dels Mossos en atenció als detinguts.
La Brimo, a l’espera d’un nou decret
Un dels altres problemes que més rau a la BRIMO és la necessitat d’establir formalment la seva estructura de comandament. La queixa dels membres de la unitat és que la Relació de Llocs actuals queda curta a la vista de la nova distribució de tasques i les necessitats de serveis. Ara com ara, la unitat té un cap, l’intendent Xavier Pastor, un sotscap, dos caps d’unitat els caps de grup i altres que no estan reconeguts. Des de la Prefectura responen que n’estan al cas, però que han d’esperar al nou decret d’estructura que ha de publicar-se el mes de juny. La demanda implicaria una reorganització interna de la Brigada per fer més operativa l’escala de comandament.
