Aquest dijous arrenquen les sessions plenàries de la legislatura en un Parlament de Catalunya– al marge de les dues primeres sessions fallides d’investidura- que serà el més plural de la història amb vuit formacions polítiques representades, entre les quals, l’extrema dreta de Vox. La sessió se celebrarà a l’hemicicle amb els 135 diputats, però mantenint les distàncies de seguretat i ocupant espais fins ara reservats a la premsa i els convidats. Serà una imatge del ple que no s’havia vist fins ara, perquè arran de la Covid-19 es va limitar a 21 el nombre de diputats que assistien al ple i la resta delegaven el seu vot. I si en les dues sessions d’investidura del candidat Pere Aragonès els signants del pacte antifeixista van abandonar l’auditori quan el representant de Vox va prendre la paraula –alguns diputats d’ERC, Junts i els Comuns es van quedar perquè així estava pactat-, en el ple d’aquest dijous no hi haurà aquesta foto.
Ni en aquest ni en cap altre: “Va ser una acció puntual, coincidint amb la primera vegada que Vox intervenia al Parlament de Catalunya, i ho vam fer perquè Vox és acusació particular en el cas contra tres diputats, Pau Juvillà (CUP), Lluís Salvadó i Josep Maria Juvé (ERC), una situació aberrant, que un partit polític sigui acusació popular en una causa política. I ho vam fer en les dues sessions d’investidura perquè no teníem possibilitat de rèplica”, expliquen fonts el pacte antifeixista a El Món, que afegeixen que l’estratègia d’abandonar el ple quan intervé l’extrema dreta ja estava plantejada com a “puntal i no permanent”, perquè “el Parlament és casa nostra i hi hem de ser per defensar-lo”. Tot plegat, “agreujat” pel fet que aquest dimecres s’ha conegut que Vox també és acusació popular en la querella presentada per la Fiscalia contra els membres de la Mesa de Roger Torrent.
Els signants del pacte antifeixista, ERC, JxCAT, la CUP i els Comuns –el PSC va signar-lo inicialment però se’n van despenjar de seguida- es reuneixen periòdicament per “anar afrontant el dia a dia i bastir un cordó democràtic contra el feixisme a mesura que Vox mogui fitxa”. És per això que “l’estratègia de fons” que prepara el grup de treball passa per “no interlocutar amb ells sinó rebatre amb xifres totes les seves mentides. I si es repeteixen quatre vegades les xifres –una per cada intervenció dels membres del pacte antifeixista-, doncs així serà”. La idea, afegeixen, és donar “una resposta unitària al feixisme però no interlocutar amb un actor que no considerem legítim perquè pretén destruir les institucions democràtiques”.
Sigui com sigui, els membres del pacte aniran reunint-se per decidir com s’afronta cada acció que pretengui dur a terme Vox al Parlament, i posen com a exemple com actuaran quan l’extrema dreta presenti en un ple una proposta de resolució o una iniciativa legislativa: “No signarem cap iniciativa parlamentària de Vox ni presentarem esmenes. Les ignorarem i en cap cas no entrarem a debatre res. I si és necessari, presentarem una proposta de resolució alternativa si la matèria ho requereix. Només presentarem una esmena a la totalitat en el cas dels debats de política general. Serà l’única resposta directa que donarem a Vox”, detallen fonts del pacte antifeixista. I és justament aquí on el PSC es nega a col·laborar amb el pacte. Els socialistes es resisteixen a bastir un cordó democràtic contra Vox. Més enllà de no prendre en consideració les iniciatives de Vox a la cambra, els socialistes també refusen l’aïllament que proposa el pacte antifeixista, que ja s’ha materialitzat en el repartiment de senadors de designació autonòmica. El PSC ha quedat al marge de l’acord entre independentistes i comuns per repartir els senadors amb el mètode Imperiali, pel qual la CUP perd el senador que li correspondria amb altres mètodes de càlcul que també donaven un senador a Vox.
7 
