La primera sessió del debat de política general al Parlament de Catalunya ha ampliat l’esquerda ERC i Junts. Aquesta vegada, en relació amb les estratègies contraposades per afrontar la negociació amb el PSOE per a una eventual investidura de Pedro Sánchez. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha desvinculat l’amnistia –que ha donat per feta– de l’autodeterminació. Durant el seu discurs en el debat del Parlament, ha situat la negociació del referèndum en els “pròxims quatre anys” de legislatura espanyola. És a dir, que ha posposat aquesta fase de la negociació per a després de la investidura. Una proposta allunyada de la que va fer el president a l’exili, Carles Puigdemont, en la seva conferència a Brussel·les, on va posar l’autodeterminació en el centre d’un “acord històric” amb el PSOE i Sumar per facilitar la investidura del secretari general dels socialistes espanyols i president del govern espanyol en funcions. Tot i l’hermetisme de Junts respecte de les negociacions, avui mateix, després del discurs d’Aragonès, Puigdemont s’ha desmarcat una vegada més de la línia d’ERC. De moment, mentre els republicans expressen clarament la seva predisposició a acceptar un calendari en dos temps, els juntaires no es pronuncien i han convertit el silenci en la seva posició.
“Els pròxims quatre anys”, per arribar a un acord per a un referèndum
Aragonès ha aprofitat el seu discurs al debat de política general per manifestar que “la legislatura que ara comença a l’Estat, la de 2023-2027, només es pot entendre com la que permeti a Catalunya fixar les condicions per votar”. El president ha repetit aquest concepte en diverses ocasions al llarg del seu discurs, on ha reiterat “la necessitat que la pròxima legislatura de l’Estat serveixi per establir les bases de com la ciutadania de Catalunya ha de decidir democràticament sobre la independència del país”.
“El futur president del govern espanyol –ha dit– s’ha de comprometre que trobarem entre tots la via perquè la ciutadania de Catalunya voti, que en aquests quatre anys treballem per arribar a un acord sobre les condicions en què la ciutadania de Catalunya pugui decidir sobre el seu futur, incloent-hi la independència”. I en aquest sentit, ha demanat “establir unes regles de joc acordades per les parts”. També ha reivindicat l’Acord de Claredat, que només compta amb el suport dels 33 diputats d’Esquerra Republicana: “És el que vaig proposar quan vaig plantejar ara fa un any l’Acord de Claredat, que no busca res més que establir les bases, les condicions, les regles del joc perquè la ciutadania de Catalunya decideixi i puguem resoldre el conflicte de sobirania”.
Puigdemont reclama el reconeixement del dret a l’autodeterminació
En canvi, Puigdemont va remarcar el passat 5 de setembre des de Bèlgica que el que era determinant per assolir un acord és “el reconeixement nacional de Catalunya, i per tant del seu dret a l’autodeterminació” i “fer realitat de manera democràtica” el mandat de l’1 d’Octubre. Puigdemont va deixar clar que “només un referèndum acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’octubre”.
També va destacar que “no existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum, només cal recordar l’article 92 de la Constitució”. “El que hi ha és manca de voluntat política per assumir-ho perquè, si es vol, es pot fer. I en democràcia no hi ha cap altre mecanisme millor que el de posar en mans dels ciutadans les decisions de gran transcendència com és aquesta”, va sentenciar.
Junts demana a Aragonès que no parli per ells
La portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Mònica Sales, ha qüestionat la capacitat del president de la Generalitat per liderar la solució del conflicte polític perquè ell “ha liderat el deixar-ho estar” i el “trencament” independentista. En roda de premsa després del discurs d’Aragonès, Sales ha manifestat que el president “no té credibilitat” i li ha demanat que “no parli en nom de tercers i encara menys que no doni res per fet”. D’altra banda, ha subratllat que les negociacions per a la investidura són “entre partits i no entre governs”.
La diputada de Junts, que no ha tancat la porta a fer un front comú independentista a Madrid perquè ells mateixos han demanat “unitat de manera reiterada”, ha ressaltat que “hi ha un actor, que és Junts, que té set diputats i que està en un procés de negociació”. “No sabem si avui ha confós el Parlament amb el Congrés i tampoc no sabem si ha parlat com a president o com a coordinador nacional d’ERC”, ha reblat.
La CUP demana no desvincular l’amnistia del referèndum
D’altra banda, la diputada de la CUP Laia Estrada ha reclamat a Pere Aragonès que no desvinculi l’amnistia del dret a l’autodeterminació perquè, segons ha dit, “no podem esperar que la solució ens vingui de Madrid”. En aquest context, ha considerat imprescindible tornar a registrar la llei d’amnistia que ja van presentar els partits independentistes el 2021 al Congrés, una proposta que “no desvincula l’amnistia del dret a l’autodeterminació”.
Segona sessió del debat al Parlament: l’hora del cara a cara
Partint de la situació que ha quedat després de la primera sessió del debat de política general, aquest dimecres serà l’hora del cara a cara de tots els grups de l’oposició amb el president de la Generalitat. Junts, que manté la seva posició de no donar pistes sobre què està negociant amb el PSOE, tenia la intenció de centrar la seva intervenció en la crítica de la gestió d’ERC en aquest any de govern en solitari, però haurà de decidir quina posició expressa respecte de la qüestió clau de la política catalana ara mateix, que no deixa de ser el paper dels partits independentistes en la investidura espanyola. Junts no en vol parlar en públic, atrapat entre la pressió d’ERC, PSOE i Sumar i la de sector de l’independentisme que amenacen d’impulsar una llista independentista alternativa, fora dels partits polítics. Tanmateix, aquest dimecres haurà de tenir un discurs sobre aquesta qüestió. Al capdavall, el debat de política general del Parlament, que es fa simultàniament a l’intent d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, ha de servir per copsar la posició dels dos partits independentistes amb representació al Congrés i prendre la temperatura a la relació actual entre les formacions que eren sòcies del govern de coalició de la Generalitat fins fa un any.
