L’ANC ha denunciat davant Nacions Unides el “patró de discriminació estructural” que pateixen els catalans per part de l’Estat espanyol. L’Assemblea ha col·laborat amb l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) i Geneva for Human Rights (GDH) han presentat un informe davant el Comitè de l’Eliminació de la Discriminació Racial en el qual assenyalen els diversos greuges causats per Espanya sobre el poble català. Entre altres qüestions, destaquen “la discriminació lingüística; la normalització del discurs d’odi contra els catalans, el lawfare o l’aplicació inconsistent de la llei d’amnistia” com a jous poilítics de l’Estat sobre Catalunya.
El document identifica una “persistent discriminació econòmica i d’infrafinançament” dels serveis públics i les ifnraestructures catalanes, amb més de 21.000 milions d’euros de dèficit fiscal cada any; així com “restriccions a la participació política i a la societat civil” catalana. A més, recorda episodis de repressió i vulneració de drets fonamentals, com ara el Catalangate el cas d’espionatge contra líders independentistes. “Aquestes qüestions interrelacionades mostren una dinàmica de discriminació estructural que erosiona la capacitat del poble català per preservar la seva llengua i cultura, participar en els processos democràtics, reduir desigualtats i gaudir d’igualtat davant la llei”, lamenten els autors del document.
“Reformes immediates”
El tracte de l’Estat cap als drets civils dels catalans revela, a ulls de l’ANC i la resta d’organitzacions signants, la “manca de compromís real de l’Estat espanyol amb els mecanismes internacionals de drets humans”. El text, de fet, sosté que “l’omissió de la situació catalana en els processos d’informació d’Espanya reflecteix una tendència més àmplia de manca de col·laboració”. Això genera, argumenten, “dubtes sobre la voluntat de l’Estat de complir plenament les seves obligacions internacionals”. Davant aquesta evidència, reclament que l’organisme de l’ONU insti el govern espanyol a entomar “reformes immediates, concretes i estructurals” per garantir el compliment de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial; ara mateix en dubte a Espanya. Entre altres qüestions, collen Madrid perquè garanteixi “la protecció dels drets lingüístics, una educació inclusiva i cohesió social per fomentar el respecte a la diversitat” i “combatre el discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries” que pateixen els catalans.
