El procés de regularització d’immigrants impulsat pel govern espanyol, i que s’ha obert aquesta matinada, margina el català com a requisit a l’hora d’adquirir la residència, malgrat que el Govern havia presentat una esmena perquè la regularització extraordinària inclogués la llengua en la primera renovació dels permisos, i, segons la norma publicada al BOE, només apareix en un informe d’arrelament opcional en casos concrets. Junts per Catalunya i Plataforma per la Llengua han denunciat aquesta situació, i denuncien que el procés “ignora” el català com a requisit a l’hora d’adquirir la residència. El partit de Carles Puigdemont ha explicat en un comunicat que ha encarregat al seu departament jurídic que prepari una denúncia davant les institucions europees per la “vulneració de diverses directives i la marginació d’una llengua cooficial com a criteri d’integració”.
“En aquest reial decret el català desapareix”, ha denunciat la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, en una entrevista a El matí Catalunya Ràdio. A banda de la denúncia davant estaments europeus, la formació de Puigdemont també ha anunciat que portarà a totes les cambres on té representació tota una sèrie d’iniciatives per intentar corregir aquesta situació. El partit ha assegurat que el català no és requisit obligatori i que només apareix en un informe d’arrelament opcional en casos concrets, però que, tot i tractar-se d’una via excepcional, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya “no cal que acreditin cap coneixement de la llengua”, assenyalen.
També han lamentat que s’ha modificat el decret de manera que exclou el català com a requisit a l’hora d’adquirir la residència i que ni els tràmits de renovació ni el web del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions no estan disponibles en català. “El Govern espanyol, una vegada més, ha optat per un decret llei que no s’ha pogut ni esmenar ni votar al Congrés i externalitza tots els problemes cap als ajuntaments, que estan desbordats, sense finançament i capacitat administrativa per abordar aquest procés amb garanties”, han apuntat els juntaires.
Junts acusa Illa d’enganyar els catalans i Plataforma per la Llengua carrega contra el Govern
Junts també ha carregat contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el Govern, que va anunciar que volia fer del català un requisit per renovar la residència al cap d’un any en la regularització extraordinària aprovada aquesta setmana. “Una vegada més, el Govern ha enganyat els catalans i torna a demostrar que l’existència d’una conselleria de Política Lingüística és només pura façana i que acords com el Pacte Nacional per la Llengua són paper mullat”, han apuntat.
D’altra banda, Plataforma per la Llengua també ha lamentat que la normativa publicada al BOE no inclogui la mesura anunciada pel Govern fa dos mesos per fer del català un requisit per renovar la residència al cap d’un any en la regularització extraordinària d’ahir. “El català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d’arrelament opcional en casos concrets”, subratlla l’entitat en defensa de la llengua, que exigeix a l’executiu de Salvador Illa que “faci efectiu” el seu compromís i “incorpori el català com a requisit en la primera renovació dels permisos”.
El català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets.
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) April 16, 2026
👉 Parlem d'una via excepcional, però si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya no cal que acreditin cap coneixement de la llengua. pic.twitter.com/TiNSZGZf5m
En aquest sentit, l’ONG del català defensa a la xarxa social X que “si volem integrar, cal fer el català necessari”, i, d’altra banda, denuncia, igual que Junts, que “ni els tràmits de renovació ni el web del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions estan disponibles en català”. “El català ha de ser llengua de cohesió, i exigir-lo en la regularització extraordinària, com ja fan països com Andorra, és el primer pas”, conclou.
