El malestar del ministeri fiscal amb la causa Volhov és evident des que van començar les perquisicions. La darrera prova és l’oposició del fiscal Felipe Maldonado, un expert en corrupció, en què s’investigui el patrimoni de Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont. El darrer capítol de la batalla és el recurs que ha presentat el fiscal contra la interlocutòria amb què el jutge permet a la Guàrdia Civil investigar els comptes i les propietats d’Alay. El ministeri fiscal titlla la decisió de “perillosa” i ho qualifica de “caprici de l’investigador” definint la investigació com a prospectiva i, per tant, contrària a dret.
El recurs interposat a l’Audiència de Barcelona, el fiscal demana anul·lar la interlocutòria i ho fa en base que és “l’òrgan garantidor del principi de legalitat i de protecció dels ciutadans”. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, és duríssim amb l’instructor. Així, recorda que l’origen de la petició de la investigació del patrimoni d’Alay és que el seu suposat antecessor en el càrrec, Jordi Castells, investigat en dues de les úniques causes separades que resten de les 9 de l’Operació Estela -que va generar la Volhov- va incrementar fins a 300.000 euros el seu patrimoni mentre va ser alt càrrec de la Diputació de Barcelona. Una conclusió recollida en un atestat de l’institut armat del 4 d’abril.
El fiscal, sense embuts: un caprici del jutge
El fiscal ja ni entra a recordar al jutge que Alay mai va ostentar el càrrec de Castells, però critica amb una notòria vehemència verbal que es doni per provat que incrementés el seu patrimoni com afirma la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil. De fet, defineix la conclusió policial de “precipitada”. Bàsicament, el fiscal remarca que encara queden diligències per enllestir sobre el patrimoni de Castells i, per altra banda, que el mateix Castells “expliqui raonablement els moviments als seus comptes bancaris”. “És a dir”, continua directe el fiscal, “que un supòsit i no acreditat enriquiment il·lícit de Jordi Castells permet la investigació patrimonial del seu successor pel simple fet de precedir-lo en el càrrec”.
“Si l’absència total d’indicis delictiu sobre la persona del senyor Alay permeten la seva investigació seria un precedent extraordinàriament perillós per autoritzar investigacions sotmeses únicament al caprici de qui decideix investigar”, alerta el fiscal. Així mateix, el fiscal carrega els neulers amb que el jutge argumenti una decisió d’aquesta profunditat i invasiva de drets en un simple atestat de la Guàrdia Civil que encara està per acabar i per una extravagant raó de successió de càrrecs públics. D’aquesta manera, el fiscal retreu amb acritud que “l’única raó per acordar aquesta investigació resideix en comprovar si es va enriquir il·lícitament , Alay, com sembla que va fer el seu antecessor , amb l’aprovació i finalització dels expedients que l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament va acabar durant el seu mandat”.
Una investigació “prospectiva”
“L’instructor”, afegeix el fiscal, “no es conforma amb ordenar la seva investigació patrimonial sense existir cap indici d’actuació delictiva per part del senyor Alay, sinó que ordena investigar sense cap menció a la interlocutòria ni als fets els seus viatges quan treballava a la Diputació”. En conclusió, el fiscal raona que la decisió del jutge és “prospectiva” i per tant, s’aparta del que ha de ser una investigació en un “estat de dret com l’espanyol”. En aquest marc, li subratlla i aporta jurisprudència del Tribunal Suprem amb què qualifica aquest tipus d’investigacions de “vulneradores de drets i llibertats”. Fins i tot, constata que “podria ser una demostració palpable de l’arbitrarietat dels poders públics”.
En definitiva, el fiscal no s’està de desmentir jurídicament i processal la interlocutòria del 20 d’abril que aplicava l’algoritme que si un antecessor s’enriqueix cal investigar, segons el jutge, el que virtualment el succeeix en el càrrec -que tampoc seria el cas- sense que hi hagi cap indici que l’incrimini. Al capdavall, Alay tampoc n’és el successor orgànic perquè era Comissionat d’Exteriors de la Diputació i Castells director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona.
1 
12 