Que suposadament un altre imputat que treballava a la Diputació de Barcelona hauria incrementat el seu patrimoni ja és prou motiu per investigar el cap de l’oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay. Aquest és l’algoritme que utilitza el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, que instrueix el cas Volhov, Joaquín Aguirre, per ordenar a la Guàrdia Civil que investigui el patrimoni, els comptes i els viatges que hauria fet Alay en la seva etapa de comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona. La interlocutòria que ordena aquesta perquisició, notificada aquest dijous a la tarda, es basa únicament en el fet que Jordi Castells, exdirector de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, hauria augmentat el seu patrimoni en 300.000 euros, segons un informe de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil que encara no s’ha completat incorporat al sumari del cas Estela, la causa mare del Volhov.

Josep Lluís Alay, cap de l'oficina del president a l'exili, Carles Puigdemont / Jordi Borràs
Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont / Jordi Borràs

Curiosament, la jutgessa substituta d’Aguirre mentre ha estat de baixa va arxivar quasi totes les peces separades del cas Estela, vuit de nou. Un sumari sobre subvencions en cooperació internacional on el principal investigat era Castells. De cop, ha aparegut un nou informe de la Guàrdia Civil que apuntaria que hauria augmentat el seu patrimoni en 300.000 euros durant la seva etapa com a directiu de la Diputació. De fet, els investigadors consideren que és un augment “injustificable” amb el seu sou i remarquen que tindria l’origen en pagaments fets per entitats subvencionades per la Diputació. A partir d’aquí, el jutge veu una escletxa per investigar les activitats financeres d’Alay.

Part de la interlocutòria del jutge amb què justifica investigar a Alay/QS
Part de la interlocutòria del jutge amb què justifica investigar a Alay/QS

Alau avisa que “torna la claveguera” davant la nova investigació

Així, la interlocutòria afirma que “donat que l’investigat Castells va ser succeït en el càrrec per Alay” –fet que no és cert perquè són dos càrrecs del tot diferents– i que “sota el seu mandat es van finalitzar diversos expedients que consten a les diligències judicials, procedeix ordenar a la Guàrdia Civil que realitzi una investigació sobre el senyor Alay a fi de determinar si es va enriquir il·lícitament, com sembla que va fer de forma notòria el seu antecessor, amb l’aprovació i finalització dels expedients que l’Oficina de la Cooperació al Desenvolupament va acabar sota el seu mandat”. És a dir, si un antecessor s’enriqueix cal investigar, segons el jutge, el que virtualment el succeeix en el càrrec -que tampoc seria el cas- sense que hi hagi cap indici que l’incrimini.

El jutge també reclama a la Diputació, un altre cop, la relació dels viatges que va fer com a Comissionat d’Exteriors de la Diputació. De fet, el jutge ha citat per al 4 de maig la secretària general de la Diputació per tal que expliqui els procediments d’aprovació dels viatges, els expedients de les subvencions i de contractes menors i les persones que hi participaven. Alay ha analitzat la situació a través del seu compte de Twitter amb un “torna la claveguera”.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Gironí. a abril 21, 2022 | 07:32
    Gironí. abril 21, 2022 | 07:32
    Qualsevol excusa és bona per als régims dictatorials com l'espanyol. Aixó em recorda què, als anys cinquanta, en plé franquisme, el director de La Principal de la Bisbal va ser apercebut perquè en els concerts de Festa Major, programava massa obres d'autors russos, segons el govern. Què us sembla?.
  2. Icona del comentari de: Delfí Artós a abril 21, 2022 | 10:25
    Delfí Artós abril 21, 2022 | 10:25
    Les "investigacions" prospectives de la justícia espanyola i els aparells de l'estat, contra el senyor Alay son el súmmum. De fa anys cerquen qualsevol cosa per a empaitar Alay, car és una de les persones que foten més ràbia als "responsables" del patètic deep state espanyol. Porten anys cercant-li qualsevol cosa i encara és l'hora que hi trobin, malgrat l'espionatge il·legal, res a banda de copiar-li com a "prova acusatòria" una part d'un llibre escrit per ell i un ticket d'un peatge d'autopista. Ens manquen molts més Alays. Per diversos motius, per a treure-li i repartir la "pressió" espanyola que rep per part de l'estat espanyol i per a fer "treballar" encara més tacitos, fiscals afinadors i "jutges" espanyols, i doncs fer posar encara més en evidència el lawfare espanyol als ulls del món. Ànims !
    • Icona del comentari de: Delfí Artós a abril 21, 2022 | 12:13
      Delfí Artós abril 21, 2022 | 12:13
      Excuseu, el llibre esmentat crec que no és escrit pel Sr Alay, el va traduir. Es tracta de la novel·la "El Secret de la Clandestina" d'Elena Vavilova, concretament de la introducció. Les forces d'ocupació varen "trobar" la traducció original en un arxiu espiat il·legalment. Es feu públic a les acaballes del 2021. Demano excuses per l'error.
  3. Icona del comentari de: Tortosí a abril 21, 2022 | 10:46
    Tortosí abril 21, 2022 | 10:46
    La "curiosa" excusa ? Els catalans som estranys tots plegats. Més que "curiós" el capteniment, incloses les "excuses", de l'estat espanyol en forma de lawfare és pervers, inhumà, infame, criminal, malvat, immoral, cruel, dolent, corrupte, mala praxi judicial, prevaricador, degradant, venjatiu, cràpula, vil... i encara resto molt curt.
  4. Icona del comentari de: Juny a abril 21, 2022 | 11:54
    Juny abril 21, 2022 | 11:54
    Com van les investigacions del cas Castor, s'en sap res ?
  5. Icona del comentari de: miquel puigpelat a abril 21, 2022 | 12:27
    miquel puigpelat abril 21, 2022 | 12:27
    El "Catalangate" no només és Pegasus. La justícia ñola també entra dins del mateix sac.
    • Icona del comentari de: Roger Gomis a abril 21, 2022 | 18:00
      Roger Gomis abril 21, 2022 | 18:00
      Del sac al qual et refereixes, se'n diu lawfare, és a dir una mena de guerra que fan alguns estats, en el cas de l'estat espanyol contra catalans, que consisteix en utilitzar el sistema legal i la justícia contra un pretès enemic, perjudicant-lo, fatigant-lo, denigrant-lo, fent investigacions policials i fiscals prospectives, fent-li perdre temps i diners, per a intentar atemorir les seves víctimes i de retruc la resta de polítics, activistes i ciutadans. Quasi tot ja està estudiat al segle XXI, de fet el terme lawfare fou definit per estudiosos experts l'any 1975. No ho escampis gaire, però, aquest "sac" a mig i llarg termini, els pot produir l'efecte contrari al que desitgen els espanyols. Temps.

Nou comentari

Comparteix