Una de les conseqüències més notòries del cop d’estat del 23 de febrer de 1981 va ser la propulsió definitiva de Joan Carles I com a garant del règim del 78. La rebel·lió comandada, entre d’altres, pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero va marcar un abans i un després respecte de la figura de l’aleshores monarca, ara fugit a Abu Dhabi. La desclassificació dels documents confidencials i reservats del cop, fets públics aquesta setmana, reblen el clau d’aquesta sensació i confirmen que va ser una operació d’estat.
Val a dir que els documents desclassificats indiquen que els que van participar en el disseny del cop –fos només militar o civil i militar alhora– comptaven tenir suport o pactar amb la corona, i també del PSOE, per consolidar el nou règim que havia d’establir la rebel·lió. Especialment interessant és un document titulat Índices de subversión en las FAS, amb la marca “SECRETO“, del desembre de 1981), que tenia custodiat el Ministeri de l’Interior, tancat amb pany i forrellat, fins a aquest dimecres.
Un document té vuit pàgines i els analistes de seguretat i prospectiva de l’Estat hi radiografien l’ambient de les Forces Armades després del cop i hi fan una “proposta per a un objectiu de treball”. L’objectiu no és altre que reforçar el “lideratge” de la corona en la persona de Joan Carles de Borbó, que havia estat coronat després de ser designat per Francisco Franco com a successor. Un nomenament “acceptat” per part de les forces armades com un “dels desitjos de Franco en el seu testament”.
“Índexs de subversió”
El document, datat el 12 de desembre de 1981, enumera “índexs de subversió a les Forces Armades”. Cal dir que la institució ostenta un gran poder en l’estructura de l’estat franquista i manté cert protagonisme en els primers anys de la Transició. Els analistes de seguretat de l’Estat consideren que hi ha “rumors alarmants emesos per confondre i dividir els components de les Forces Armades”. I consideren un “desafiament a l’autoritat” el fet que els colpistes reclamin que el “rei vagi a declarar” a favor seu en el procés judicial. També temen “intimidacions” o “manifestos” o “reunions tumultuoses”.
A la vista d’això, els analistes fan una “proposta d’acció” perquè les Forces Armades “constitueixen una institució clau tant en temps de guerra com de pau dins l’estat espanyol”. Per a això, “el govern ha de vetllar pel seu respecte i confiança”. D’aquí que proposin accions per “enfortir la imatge del rei com a cap suprem de les Forces Armades i mantenir la moral i la unitat dels seus comandaments”. Una maniobra amb què el “govern es garanteix la confiança i l’obediència cega dels exèrcits en la seva missió de defensa la sobirania i independència de la pàtria, la integritat territorial i l’ordenament constitucional”. Una oportunitat que ha deixat el cop del 23-F.
“Proposta d’acció”
El document determina que “l’arribada de la monarquia” va ser “percebuda amb expectació” pel conjunt dels militars en considerar que era un exprés desig de Franco. “Servir-lo era un tribut a la memòria del seu líder indiscutit”, afegeix. En aquest sentit, assenyalen que el comportament del rei va “coadjuvar, en els primers mesos, a fomentar la lleialtat” sempre que no afectés els “principis arrelats a l’escala de valors personals”. Però fenòmens com “l’exaltació separatista, la inseguretat ciutadana, el terrorisme o la crisi econòmica” fan perillar aquesta unitat i la “credibilitat del nou règim”. “El 23-F n’és exemple”, conclouen.
Uns elements que també veuen que afecta “cada ciutadà” que “comença a realitzar el seu propi balanç de l’autoritat del govern davant els delictes de cada sector ideològic”. Així, els autors de l’informe fins ara secret convenen que “no es dona prou valor a la repressió dels delictes de terrorisme o no es limiten prou les manifestacions de l’esquerra”. En aquest context, conclouen que “la figura del rei pateix un deteriorament personal i professional”, per això veuen “imprescindible” fer canvis i enaltir la seva figura com a garant del nou règim i concedir marge als militars.
En aquesta línia consideren que “l’objectiu principal a assolir ha de ser evitar que el rei assumeixi el control permanent de l’Exèrcit, elevant el seu lideratge”. Un objectiu al qual s’arriba per “inducció” per fomentar la confiança “en les forces armades i el govern”. És a dir, si s’entronitza la figura del rei i es canvia l’organigrama del comandament de l’exèrcit, el 23-F pot servir per restablir la confiança en el nou règim del 78. La proposta de treball era, com efectivament finalment es va dur a terme, crear un sistema de caps d’estat major i una junta militar professionalitzada amb comandaments “sense personalitat política”. Així es calmarien les forces armades i farien que la milícia tornés als quarters amb “absoluta lleialtat al rei”.
Una reunió per bastir l’ofensiva
Curiosament, el document secret amb aquesta proposta d’aprofitar el 23-F per reforçar Joan Carles I i el nou sistema és confirmat per un altre document desclassificat. En concret, el guió que va servir de base per a la reunió, aquell mateix mes de desembre, del monarca amb el president del govern, el ministre de Defensa i la Junta de Caps d’Estat Major. Un guió que detalla la intencionalitat de calmar els ànims de les forces armades i posar com a garantia el rei, que les protegiria a canvi de la seva lleialtat.
“No es tracta que el rei pretengui immiscir-se en qüestions sobre les quals constitucionalment no tingui competència, però és conèixer els problemes que afecten el país i les seves Forces Armades, amb el màxim interès i amb els millors desitjos de contribuir a la seva solució”, apuntava el guió. Per altra banda, la petició del monarca inclou el compromís d’utilitzar la premsa per asserenar els ànims i apuntalar el nou règim. El compromís serà també controlar els “mitjans de comunicació que tantes vegades busquen el sensacionalisme i que resulten difícils de dominar en un règim de llibertats, pels mateixos poders públics, la capacitat de reacció dels quals s’hauria d’exercir amb energia i rapidesa”.
