Nou episodi en l’embolic de competències entre els Jutjats 13 i 18 de Barcelona per la instrucció de la causa mare del Procés que el podria resoldre el Tribunal Suprem directament.. Aquest divendres, la titular del jutjat 13 que dirigeix la primera investigació i que va nodrir els altres judicis derivats del Primer d’Octubre, ha resolt l’enèsim recurs interposat per part dels imputats sobre la seva competència. De fet, segons la interlocutòria a la que ha tingut accés El Món, només deixa la possibilitat d’anar al Tribunal Suprem i interposar un recurs de cassació. Una decisió que les defenses com les d’Aleix Villatoro, Francesc Sutrías i Albert Royo agafen amb pinces perquè entenen que hi ha altres vies d’impugnar encara la decisió.
L’embolic va començar quan la fiscalia va obrir una altra causa judicial arran de l’informe del Tribunal de Comptes sobre l’acció exterior de la Generalitat des del 2011 al 2017, és a dir, amb els governs dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont. La denúncia de la fiscalia incorporava com a clau de volta de tot plegat, l’informe del Tribunal de Comptes que ja havia nodrit part de la instrucció del 13 i havia generat ja imputats. La querella va anar a parar al jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona que ja ha començat les perquisicions. Una opció estratègica del ministeri públic que va ser durament criticada per les defenses dels principals investigats. En detall, van advertir que feia olor de frau, per assegurar que tindrien més imputats, que el 13 ja no els acceptaria.
“Fets connexos, no els mateixos”
Les defenses van interposar recurs en el benentès que els seus clients havien de ser investigats o per un jutjat o per un altre, perquè tots dos estaven instruint els mateixos fets. Així que van registrar una qüestió inhibitòria que ha generat un veritable procés paral·lel on fins i tot hi ha tingut veu i vot la mateixa audiència de Barcelona. El passat més d’abril, a més, s’hi va afegir el procés en si del Tribunal de Comptes i el posicionament del ministeri públic de reduir la quantitat que en un principi es reclamava en entendre que s’estaven fiscalitzant els mateixos fets. La decisió del fiscal va esperonar a les defenses a presentar un nou escrit per emfatitzar que el mateix ministeri públic aplicava els mateixos criteris que les defenses.
Així la jutgessa Alejandra Gil tira milles i argüeix que a la vista que ja té conclòs el sumari i que el 18 amb prou feines ha començat la instrucció. Per tant, qualsevol unificació dels processos d’investigació faria “dilatar” el procés i generar una “elefantiasis processal”. Per tant, denega la inhibitòria i deixa que continuen els dos procediments perquè tot i que els protagonistes són els mateixos i els fets poden ser connexos, es judicialitzen fets diferents. Fins i tot, la instructora aporta com argument que el ministeri fiscal tampoc ho ha demanat tot i que és el garant de la legalitat, malgrat que el procés del Jutjat 18 es va encetar arran d’una denúncia del ministeri fiscal.
Evitar la dilació
En el mateix sentit, la jutgessa conclou que no hi ha cap prova ni indici que els dos jutjats estiguin investigant els mateixos fets delictius o la seva connetivitat. Tot i que, admet en la mateixa interlocutòria que els expedients del Tribunal de Comptes incorporats a la causa del 13 han obert la causa del Jutjat 18. Gil també subratlla que no ha detectat cap fet que indiqui que els processats en la seva causa s’haguessin posat d’acord amb els investigats del 18 que justifiquessin l’acumulació d’ambòs sumaris. És a dir, per exemple, si Villatoro tenia o no connexió amb l’exconseller Francesc Homs. En tot cas, la jutgessa considera que un cop enllestida la seva instrucció demanar incloure la causa del 18 a la seva investigació és massa feina que alentiria el procés judicial amb una dilació que, ara com ara, al seu parer no quedaria acreditada.
3 
