El sumari 5/18 del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, la causa mare del Procés, ja té pel capbaix uns 90 toms de documents. Una quantitat ingent de prova documental que ha protagonitzat una autèntica batussa entre diferents òrgans judicials que han ficat el nas a la causa. Una instrucció que va generar l’escorcoll del famós 20 de setembre del 2017 a la seu de la conselleria d’Economia. En els darrers mesos, l’ofensiva de recursos i les corredisses de la magistrada instructora per cloure la instrucció ha fet traginar amunt i avall els documents fins que ha estat el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, qui ha hagut de posar ordre. Un veritable periple que ha portat de corcoll les parts.
El teva-meva entre jutjats va esclatar a l’estiu amb una resolució del TSJC sobre una documentació sobre la consellera cultura Natàlia Garriga arran de l’acusació per desobediència que mantenia oberta contra ella al jutjat 13 en la causa pel referèndum del Primer d’Octubre, per la seva etapa com a directora general de Vicepresidència, Economia i Hisenda en la vicepresidència d’Oriol Junqueras. Una acusació que fiscalia va formalitzar el passat 20 de desembre. Va ser aleshores quan la Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya va demanar formalment al TSJC que investigués la consellera.
El TSJC va proveïr l’escrit i va demanar les actuacions a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que es qui jutjarà en primera instància el cas. De fet, aquest mateix dijous n’ha assumit la causa de la consellera. Però els magistrats van informar que no tenien les actuacions perquè les havien remès al jutjat 13. El motiu havia estat un dels recursos dels processats que aquest dijous ha estat estimat per l’Audiència de Barcelona. En concret, la troca es va embolicar quan el jutjat 13, sense cloure el sumari, ho va enviar a la secció 21.
El tancament de la instrucció va ser recorregut davant l’Audiència, que va estimar les peticions de les acusacions, entre elles les del ministeri fiscal, i va revocar la conclusió del sumari. Alhora, obligava la jutgessa instructora a tornar a practicar unes indagatòries i, un cop acabades, dictar una nova interlocutòria de conclusió del sumari. Un garbuix processal que havia suposat l’enviament dels toms de la causa a la secció 21 de l’Audiència, que finalment s’ha quedat els toms per evitar més trànsit.
Curiosament, una defensa es va adonar que els magistrats feien constar que es quedaven els toms, tot i que estava pendent de resoldre’s un recurs. El lletrat va aixecar el dit i va presentar un escrit al·legant que, com que el sumari no estava clos, els toms documentals havien d’anar a parar al jutjat 13. “Els toms han d’estar on hi ha la causa”, arguïa tècnicament el lletrat.
A principis de setembre, en ple teva-meva amb el jutjat 18 sobre qui es quedava part de la causa del Procés, el jutjat 13 va enviar els toms a l’Audiència. Però no els havia de tenir perquè la instrucció encara no estava tècnicament acabada, calia acabar l’apel·lació. Ara, la darrera resolució de la secció 2, la sala d’apel·lació de l’Audiència, ordena a la jutgessa instructora del 13 que decideixi si estima o no la inhibitòria de manera raonada per assumir la causa oberta al jutjat 18 –que investiga les despeses d’Exterior– i s’ha d’aclarir si té tota la causa al seu jutjat fins a resoldre o bé la té la secció 21, pressionada per la sala penal del TSJC que li reclamava la part que afecta la consellera Garriga, que serà jutjada juntament amb els actuals diputats –també aforats– Lluís Salvador i Josep Maria Jove.
Ara, els toms ja es troben a la secció 21 de manera definitiva perquè l’única resolució que resta pendent és una inhibitòria que no depèn de la totalitat de la causa. De fet, no és la primera vegada que hi ha problemes arran de la dispersió de causa. La instrucció del 13 ha servit per als judicis al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional i al TSJC, per la Mesa que presidia Carme Forcadell. Ara tornarà part al TSJC i, per primera vegada, a l’Audiència de Barcelona. Una instrucció per a cinc òrgans jurisdiccionals.
