El Tribunal de Comptes torna a embolicar la causa mare del Procés

Nou garbuix processal en la repressió judicial contra el Procés. Els processos oberts al Tribunal de Cuentas, i la darrera decisió del ministeri fiscal de rebaixar la demanda econòmica als investigats per l’acció exterior de la Generalitat i per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre compliquen de nou la investigació del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que va obrir les perquisicions contra el procés independentista. En concret, ara hi ha un nou front obert el passat 28 de gener arran d’una decisió de l’Audiència de Barcelona que estimava un recurs favorable a un dels principals investigats, l’ex número dos de Raül Romeva a la conselleria d’Exteriors, Aleix Villatoro, i que ha fet afegir la gran majoria dels altres processats i que ara té tots els números d’esdevenir un laberint jurídic de difícil resolució. A tot això cal sumar-hi la diferència de criteri entre la fiscalia penal de Barcelona i la del Tribunal de Comptes en tant que reclamen quantitats diferents a cada procés.

De fet, el cas va començar que la fiscalia, en una maniobra processal denunciada com a “frau”, va obrir un altre instrucció al jutjat 18 de Barcelona, en base un informe del Tribunal de Comptes, encarregat pel Senat espanyol, sobre les despeses del Procés, el mateix que constava al jutjat 13, que paral·lelament també mantenia una guerra oberta amb fiscalia. Així l’informe del Tribunal de Comptes de 28 de març de 2019 sobre l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 anava a parar al Jutjat 18 i l’informe Gastos y pagos referéndum ilegal del 1 de octubre de 2017 es mantenia al Jutjat 13 tot i que compartien la majoria de processats i de despeses computades.

Dos processos, una vulneració

Alguns advocats van entendre que la querella de la fiscalia era una estratègia per poder encabir en la investigació judicial altres persones i fets que havien obviat al jutjat 13 i que, per tant, quedaven excloses en la instrucció d’aquest jutjat. Al capdavall es tractava, pels advocats defensors, de “dos procediments paral·lels que vulneren els drets fonamentals dels investigats”. La conclusió dels lletrats era que calia unificar la instrucció en un sol jutjat.

La jugada de la fiscalia va ser denunciada a través d’un nou procés, la presentació d’una qüestió per competència per inhibitòria del Jutjat 18 cap al 13. Tot en base en què si l’informe del Tribunal de Comptes ja constava al Jutjat 13 no calia obrir un nou procés i que, en tot cas, la jutgessa del 18 traspassés la seva instrucció al 13. La titular del Jutjat 13 ho va denegar però l’Audiència de Barcelona va aturar-li els peus i li reclamava que tramités de nou la competència per inhibitòria. Però enmig de tot aquest fregat, va aparèixer el Tribunal de Comptes que va prendre una decisió clau: va unificar en un sol procediment els dos processos oberts, el del referèndum i el de l’acció exterior. Per tant, l’organisme fiscalitzador donava la raó, sense voler-ho, a les defenses dels investigats en el jutjat 13 que al·legaven que l’informe era el mateix al 13 que al 18.

Embús

Aprofitant l’avinentesa del Tribunal de Comptes, el 28 de gener passat, l’advocat d’Aleix Villatoro, Ramon Setó, va presentar un escrit que ha tornat a embussar el procés al 13 i ha obligat a fiscalia a mullar-se. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, argumenta que la “unió de procediments realitzada pel propi Tribunal de Comptes no fa sinó aportar un nou argument a favor de la tesi mantinguda per aquesta defensa en relació a l’estreta vinculació de tots els fets recollits en els respectius informes de fiscalització comptable i, dels quals provenen la majoria d’imputacions penals realitzades en el sumari”. D’aquí que reclamés la unificació al Jutjat 13 amb la causa del 18 perquè fins i tot, l’organisme fiscalitzador com el Tribunal de Comptes entèn que és el mateix procés.

Segons ha pogut saber El Món, tant fiscalia com l’advocacia de l’Estat han informat en contra d’aquesta inhibitòria. Ara bé, aquest dijous les coses van canviar. La rebaixa proposada pels fiscals adscrits al Tribunal de Comptes fan trontollar aquesta negativa. De fet, els advocats de les defenses interpreten que hi ha dos criteris diferents en el ministeri públic. Un, el que apliquen a la instrucció penal, i un altre de ben diferent, el que apliquen al Tribunal de Comptes, on fins i tot, limiten la reclamació econòmica als fets estrictament declarats provats en la sentència del procés que va dictar el Tribunal Suprem el 14 d’octubre de 2019. La nova demanda de la fiscalia constitueix un argument de pes per reformular els processos oberts tant al 18 com al 13, no només per decidir a quin jutjat li correspon sinó pels termes de les reclamacions econòmiques i delictives que s’hi investiguen.