La bona sintonia entre el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el ministre espanyol del ram, Fernando Grande Marlaska –almenys hi era fins que ha esclatat el Catalangate–, pot ajudar a reparar una anomalia històrica. En concret, l’anomalia que la Guàrdia Civil sigui la policia integral a la zona restringida del Port de Barcelona, una infraestructura clau (i crítica) de l’economia catalana. Una situació que provè d’un “pedaç” administratiu del 2009 i, ara, el nou equip d’Interior vol posar sobre la taula al ministeri que la policia catalana recuperi l’espai en l’exercici de les seves competències en seguretat pública, tot i que l’institut armat mantingui l’exercici de les competències que li corresponen en fiscal, duanes o terrorisme.
Aquesta qüestió fa temps que està sobre la taula dels tècnics que han de preparar els ordres dels dies de les juntes de seguretat. De fet, abans de l’estiu se celebrarà una comissió mixta de seguretat que ha de tancar serrells concrets dels acords aprovats en diverses juntes, però aquesta qüestió encara no s’abordarà perquè cal fer un treball administratiu i jurídic previ abans de la negociació. Amb la percepció que la Guàrdia Civil no ho posarà fàcil, totes les parts consultades per aquest diari apunten que la resolució del conflicte no serà ràpida.
Montilla, Rangel i Rubalcaba
Per entendre la reivindicació del departament d’Interior cal remuntar-se a l’any 2009. En concret, al març d’aquell any, quan l’aleshores president de la Generalitat, José Montilla, va presidir la seva darrera Junta de Seguretat. Era una trobada clau perquè feia pocs dies que s’havia enllestit el desplegament dels Mossos d’Esquadra amb les regions policials Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. S’acabava l’etapa del desplegament territorial de la policia catalana i el procés de substitució dels cossos i forces de seguretat de l’Estat com a policia de referència i integral.
Abans d’aquesta reunió, es van portar a terme les habituals reunions tècniques preparatives entre els equips del ministeri i la conselleria. En aquestes reunions, on s’acabaven de rematar els serrells del desplegament, es va detectar la situació al Port de Barcelona. Una instal·lació que té tres zones segons el seu nivell de seguretat. Per una banda, hi ha la zona lliure, on actua la Guàrdia Urbana, la Policia Portuària -administrativa i de mobilitat- i els Mossos d’Esquadra; la zona semirestringida, on la competència de seguretat és dels Mossos, i la zona restringida, on es troba la indústria o per exemple, el moll de l’energia, on hi ha les empreses energètiques i de carburants i on conserva plenes competències la Guàrdia Civil.
Aquesta situació té l’arrel en un acord de la subcomissió tècnica amb l’aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel (PSC), i membres de l’equip de la conselleria de Joan Saura, que van fer un pedàç sobre aquesta zona. Van acordar que hi continués la Guàrdia Civil perquè els “Mossos tenien prou feina a consolidar el desplegament al territori”. L’acord va ser tan provisional que ni tan sols es va elevar a la Junta de Seguretat, que és l’entitat que l’havia d’avalar-lo per donar-hi ple curs legal. Però la provisionalitat es manté fins avui, tretze anys després. L’Estatut d’Autonomia estableix que la competència de la seguretat en tot l’espai del Port de Barcelona correspon als Mossos d’Esquadra, com a policia integral de Catalunya. Però a la sala de comandament del Port, on es controla per pantalla el perímetre i l’interior de la instal·lació, hi ha membres de la policia portuària i un efectiu de la Guàrdia Civil.
Qui controla els vaguistes?
“La situació és un tant kafkiana”, comenten fonts d’Interior, “en el benentès que si hi ha una vaga de transportistes a la zona restringida i es registren aldarulls han d’actuar els antiavalots de la Guàrdia Civil”. “En canvi, a partir de la línia de la zona restringida, el control dels incidents i de l’ordre públic és cosa de l’Àrea Regional de Recursos Operatius o de la Brigada Mòbil dels Mossos”, afegeixen les mateixes fonts.
El canvi que es reclama no implica que si els Mossos es fan càrrec la seguretat i la protecció de la zona, la Guàrdia Civil desaparegui del Port. Al capdavall, l’institut armat retindria sempre les competències de vigilància fiscal, terrorisme o el famós Seprona -el servei de Protecció de la Naturalesa-, que pot investigar, per exemple, abocaments al Port així com el Servei Marítim de la Guàrdia Civil, tot i que la prefectura dels comissaris Josep Estela i Eduard Sallent vol potenciar els Mossos com a policia marítima.
El de Barcelona no és l’únic port de l’Estat on existeix un problema competencial entre policies. Ans al contrari, l’exemple més evident és a València, on són continues les baralles de poder entre el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil a la zona portuària. La policia entén que la seguretat pública de la zona els correspon; en canvi, la Guàrdia Civil reivindica la seva potestat sobre la zona en ser catalogada com a zona fronterera. El port valencià és un clàssic. A Catalunya, tot i que és un “objectiu del departament d’Elena” no amaguen que pot anar per llarg per la reticència de l’institut armat a cedir el control de la seguretat a un cos com la policia de la Generalitat. “Ho tenim sobre la taula”, adverteixen des d’Interior. La clau estarà en la negociació, on ara per ara, entenen que ha estat prou positiva amb el ministre Marlaska.
6 
2 