És un moviment soterrat, nodrit a les xarxes i sense cap lideratge clar. Peticions autònomes de figures amb forta ascendència o activitat a les xarxes o amb un ferm compromís amb la causa independentista sense cap aparador mediàtic han anat perfilant un grup que impulsa l’abstenció en les eleccions estatals del pròxim 23 de juliol. De fet, s’apunten el gol del nivell d’abstenció que es va registrar a les files independentistes a les eleccions municipals del 28 de maig. En concret, els famosos votants que s’haurien quedat a casa i que la demoscòpia computa com a pèrdues de la CUP i d’ERC, tenint present que Junts aguanta gràcies al resultat de Barcelona.
La crida a l’abstenció continua i ha guanyat terreny. Fins i tot, l’assemblea de la CUP va incorporar l’abstenció com una de les tres opcions que la militància podia triar, juntament amb la de concórrer als comicis i la de fer una campanya de vot nul. I, ràpidament, partits, opinadors i veus que han format part del Procés s’han activat contra aquesta opció de quedar-se a casa. El darrer cas, aquest dilluns, el mateix cap de files d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que ha demanat “el vot per a l’independentisme”. “M’és igual si és a ERC o un altre partit independentista. Que vagin a votar!”, ha dit. L’ANC també ha de decidir si advoca per l’abstenció o el vot nul. Tot i que els experts no veuen clara l’abstenció com a estratègia, l’aposta va guanyant adeptes, com a mínim, a les xarxes, i els que s’hi oposen combaten aquest fantasma.
“Si nosaltres ens quedem al sofà, ells perden les cadires”
El moviment pro abstenció ha generat un intens debat a Twitter. Un dels impulsors ha estat l’empresari Quim Dorca que, a través del seu perfil a la xarxa, ha esperonat el moviment amb un lema audaç i fent una perversa versió del famós “Si tu no hi vas, ells tornen”. La seva versió diu: “Si nosaltres ens quedem al sofà, ells perden les cadires”. Analistes com Pilar Carracelas, Àlex Romaguera, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa o l’exdiputat Albano Dante, i membres del Grup d’Advocats Independents, com Josep Rosell o Lluís Gibert –que han aconseguit imputar Pablo Casado– s’han afegit a la petició d’abstenció o bé a mostrar-se comprensius amb l’abandonament dels electors dels partits independentistes.
La campanya en defensa de l’abstenció ja va començar a les municipals i la patacada de la participació va donar ales als impulsors de l’abstenció. Les xifres van ser contundents, però sense tenir en compte les diferents circumstàncies de les municipals del 2019 i les del 2023. Fa quatre anys l’abstenció va ser del 35,18% i el passat 28-M del 44,44%. El vot nul ha estat de l’1,47% quan el 2019 va ser del 0,59%. Una abstenció que va ser especialment crua entre els votants d’ERC. Els republicans van passar dels 822.107 vots del 2019 a 520.360 vots a les passades eleccions locals. La CUP, per la seva banda, ha passat dels 176.474 als 133.429. I Junts, tot i el miratge de Barcelona, va aconseguir 552.721 quan fa quatre anys en va sumar sis mil més, amb 558.508. Les xifres han abonat encara més aquesta opció en el debat públic.
No votar, una opció electoral
El fet de participar, concórrer o votar no ha estat únicament un debat a les xarxes. De fet, s’ha traslladat al debat polític dels partits. La formació que ho ha fet més desacomplexadament ha estat la CUP que va integrar aquesta possibilitat en el seu debat intern resolt el passat 10 de juny, després de tres dies d’assemblea virtual. Els cupaires tenien tres opcions. Per una banda, concórrer a les eleccions; per una altra, l’abstenció; i, en tercer lloc, el vot nul, que preveia fer campanya i en el darrer moment retirar la candidatura. Al final, per un 61% dels 1.300 votants, van decidir per presentar-se al 23-J. Del total 39% restant de la militància que va votar, un 52% va decantar-se a favor de l’abstenció i un 48%, pel vot nul. Tot i l’argument que el vot nul és més fàcil de computar a una campanya determinada, no va tenir més seguidors que l’abstenció.
En tot cas, l’abstenció s’ha colat en el debat electoral fins al punt que el cap de files d’ERC a Madrid i un dels càrrecs més protegits del partit, Gabriel Rufián, s’ha afanyat a clamar contra l’abstenció en l’entrevista al RTVE a Catalunya aquest matí. “Jo demano a tothom que vagi a votar, sé que hi ha una campanya de segons qui a Catalunya per l’abstenció, però jo li demano a tothom que vagi a votar a qui sigui, un partit independentista”. Segons la seva tesi, “potser anar a votar no canviï les coses com volem, però no anar a votar sí que les empitjora segur, però segur”.
Rufián no és l’únic que carrega contra l’abstenció. Míriam Nogueras, cap de llista de Junts, també ho fa, de manera menys directa tot i que també encapçala la llista. Nogueras va repiular un tuit de Lluís Llach, exnúmero 1 per Girona de Junts pel Sí, on el cantautor i activista defensava el vot a un partit independentista tot i que havia sospesat l’opció de l’abstenció.
Guerra d’analistes, opinadors i càrrecs orgànics… i l’ANC
Una de les defensores de l’abstenció és l’articulista d’El Món i analista, Pilar Carracelas, que des del seu perfil i a través dels seus articles argumenta l’abstenció. I se les ha tingudes amb el cap de comunicació de la CUP, l’incombustible Jordi Salvia, que no ha amagat la seva opinió contrària a l’abstenció.
Igual que el catedràtic de sociologia, Salvador Cardús, que considera obertament que l’abstenció no porta enlloc. De la mateixa forma que s’ha expressat el diputat de Junts i expresident de la cambra, Joan Canadell.
En una posició més aviat neutra, es troba un altre gurú de l’opinió política, l’analista Toni Aira, que després de ser director de comunicació del PDeCAT ha tornat a l’arena de les tertúlies. Aira expressava aquest dilluns que l’abstenció és un element factible i alertava que els polítics volien girar la truita culpant els abstencionistes “d’irresponsables quan els irresponsables són ells”.
Per reblar el clau, s’hi ha afegit l’Assemblea Nacional Catalana. En el seu acte de síntesi de l’Assemblea General Ordinària, la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu va avançar una consulta interna entre els seus associats la primera setmana de juliol per tal de decidir si advocarà pel vot nul polític i l’abstenció activa. Una opció que ha pres força davant la incapacitat dels partits independentistes per formar un front comú de bloqueig a Madrid.
36
41
