Junts supera ERC en el conjunt de Catalunya però el PSC queda primer

Canvi de cicle a Catalunya. El miratge de les eleccions municipals del 2019 ha deixat pas a un cop de realitat per a ERC. El PSC s’ha imposat amb claredat i es converteix en la primera força del país en nombre de vots, mentre que Junts ha aprofitat l’efecte Trias i ha fet el sorpasso als republicans, que s’enfonsen fins a la tercera plaça. Amb el 99,49% dels vots escrutats, el PSC lidera el recompte global amb 710.569 vots, seguit de Junts amb 548.654 vots i ERC amb 517.063. La patacada dels republicans és un toc d’atenció important que tindrà conseqüències directes al Parlament, on segurament creixerà la pressió de PSC i Junts perquè Pere Aragonès convoqui eleccions aviat.

La solitud al Govern i les dificultats per tirar endavant la seva agenda legislativa al Parlament han castigat ERC, que ha perdut 300.000 vots respecte al 2019. El sorpasso de Junts es fonamenta, sobretot, en la victòria de Xavier Trias a Barcelona, que ha doblat en nombre de vots a Ernest Maragall. Els dos grans partits independentistes entren en una nova fase d’empat tècnic municipal que també capgira les perspectives per a unes futures eleccions catalanes. La davallada republicana es deixa notar a l’àrea metropolitana –on el PSC ha aconseguit mantenir feus importants com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Sabadell– i amb tota seguretat perdran Tarragona, Lleida o Sant Cugat del Vallès, tres de les grans ciutats que havien aconseguit governar aquests últims quatre anys.

Junts ha aconseguit ser primera força a 342 municipis –amb la victòria a Barcelona com a gran fita–, seguits de molt a prop per ERC (324) i amb el PSC a molta distància (126), que s’ha imposat a les altres tres grans capitals, inclosa Girona.

Els comuns es queden sense Barcelona i Vox entra amb força

La derrota de Barcelona en Comú i Ada Colau ha deixat els comuns sense el gran aparador que tenien a Catalunya i, si no hi ha un pacte postelectoral, quedaran fora del govern municipal després de vuit anys. Els comuns han tret 264.250 vots a tot el país, amb el PP trepitjant-los els talons (245.850). En sisena posició ha quedat Vox, que entre per la porta la gran a totes les grans ciutats. L’extrema dreta ha irromput a Tarragona (3), Barcelona (2), Lleida (2) i Girona (1), però també a bona part de l’àrea metropolitana. El PP recupera Badalona, on Xavier García Albiol ha tret majoria absoluta, i guanyen a Castelldefels, on podrien tornar a governar.

El miratge de les eleccions municipals del 2019

A les eleccions municipals del 2019, ERC va obtenir un doble triomf en vots i regidors, però no va poder completar la seva victòria amb l’alcaldia de Barcelona, que va mantenir Colau després del pacte ordit pel PSC amb Manuel Valls. Els republicans, que sí que aconseguirien les alcaldies de Lleida i Tarragona, van obtenir 819.845 vots (23,48%) i 3.107 regidors, un registres molt millors que el 2015, quan CiU encara era el partit hegemònic de Catalunya.

En segona posició van quedar Junts per nombre de regidors (2.798) i el PSC en nombre de vots (765.236, el 21,92%). Tot i els bons resultats, els socialistes només van aconseguir 1.315 regidors, la majoria concentrats en les grans ciutats de l’àrea metropolitana i van retenir alcaldies clau com Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet i a finals del 2021 van aconseguir la de Badalona després de tirar endavant una moció de censura contra Xavier García Albiol.

Junts, que es presentava per primera vegada amb la nova marca a unes municipals, no va fer gaire bons resultats i es va situar en tercera posició per nombre de vots amb 537.463, mantenint l’alcaldia de Girona. En quarta posició, els comuns van obtenir 302.599 vots –la meitat dels quals a Barcelona– i 259 regidors. Cs va ser cinquena força amb 178.330 vots (238 regidors). La CUP va aconseguir 335 regidors i 121.274 vots (3,47%). El PP va quedar a la cua dels grans partits amb 108.269 vots i només 67 regidors.