Moviment a les files de la CUP. Aquest dimarts al vespre ha començat a circular als cercles cupaires un manifest, al qual ha tingut accés El Món, que és molt crític amb la direcció de l’organització. El text, impulsat per un bon gruix de militants, demana una veritable revolta interna després dels resultats electorals en els comicis municipals de diumenge. Unes eleccions en què la CUP va obtenir un total de 133.429 vots i 313 regidors arreu de Catalunya, davant els 176.474 vots obtinguts el 2019, que van comportar 334 regidors. A excepció de Girona, on ha empatat a 8 regidors amb el PSC, han tingut mals resultats i han quedat fora de Barcelona, Tarragona, Lleida i l’Hospitalet, i han perdut representació en feus històrics, com ara Sant Cugat, on només han conservat dos regidors dels tres que en tenien. El manifest reclama recuperar els valors de la unitat popular i de l’independentisme combatiu. En definitiva, defensen la “refundació de l’independentisme de combat”
El manifest, que va començar a preparar-se diumenge a la nit, porta per títol el lema Per un independentisme de combat institucional!. Aquest dimarts al vespre ha començat la recollida oficial de suports a través de diversos canals interns i xarxes. Un text que reclama la dimissió de l’actual Secretariat Nacional i la convocatòria de dues assemblees extraordinàries, una per decidir si concorren a les eleccions estatals i l’altra, per escollir un nou secretariat nacional.
Demanen el relleu dels diputats al Congrés com a caps llista
Els impulsors del manifest asseguren que la formació s’ha allunyat del marc nacional dels Països Catalans, dels símbols com Els segadors i del feminisme radical. Així mateix, retreuen els resultats electorals, que titllen de “nefastos” i que consideren que “provoquen un autèntic declivi de la Unitat Popular que ha costat tant de forjar”. Els signants del manifest busquen complicitats en la militància i, més després de la convocatòria electoral sorpresa per al Congrés i el Senat. Per cert, entre les seves peticions exigeixen la dimissió dels actuals cap de llista Mireia Vehí i Albert Botran.
El comunicat arriba després que el diputat de la CUP al Parlament Xavier Pellicer hagi assenyalat que “cal recuperar la iniciativa i la mobilització popular i fer front a l’amenaça del gir conservador i cap a l’extrema dreta”. “Proposem obrir un debat en profunditat sobre l’estratègia independentista, un debat allunyat de qualsevol procés electoral“, ha manifestat. “Ens preocupa que tant a ERC com a Junts només els interessi parlar d’independència quan les urnes no s’omplen dels seus vots, en lloc de garantir drets per a la majoria de la població del país”, ha afegit. Unes paraules que no han asserenat els ànims en el sector de militants crítics amb l’actual estratègia.
“Renuncia a l’independentisme combatiu”
El text del manifest és força contundent amb l’estratègia actual dels cupaires. De fet, asseguren que el Secretariat Nacional –la direcció tècnica de la formació– i els “principals càrrecs institucionals de la CUP” van decidir “renunciar a l’independentisme combatiu i a la defensa de la llengua i la cultura catalana”. En aquest sentit, ressalten que els resultats electorals del passat diumenge 28 de maig “han patit un agreujat descens respecte a les del 2019, amb només un 4’4% dels vots (se’n perden 32.000), no assolint la fita d’obtenir representació a la ciutat de Barcelona, com sí que va succeir l’any 2015, i 21 regidores menys arreu de la nació”. Una situació que critiquen sense embuts. I en responsabilitzen la direcció.
“L’actual direcció de la CUP ha abandonat els principis ideològics fundacionals de l’esquerra Independentista, tot renunciant a la lluita radical per la Independència”, sentencia el text. En la mateixa línia retreuen que s’han fet servir “expressions eufemístiques i sense recorregut, com ara ‘autodeterminació’, s’ha abandonat el marc nacional dels Països Catalans, [l’organització] s’ha avergonyit dels símbols nacionals, com l’Estelada o Els segadors en els actes públics”.
En el mateix paquet, consideren que el secretariat nacional “ha substituït les propostes anticapitalistes per propostes delirants d’origen anglosaxó”. En la mateixa línia, entenen que la direcció “ha assumit inexplicablement el marc capitalista de consum de cossos de les dones -que representa la prostitució i la doctrina anomenada queer– i s’ha allunyat vergonyosament del feminisme radical”. El document entén que ha estat arran d’aquesta “inadmissible deriva que els resultats electorals han estat així de nefastos, provocant un autèntic declivi de la Unitat Popular institucional que tant ha costat forjar”.
Dimissions i assemblees nacionals
Lluny de quedar-se en la queixa, el manifest proposta solucions dràstiques i sense miraments. Així “exigeix” la “dimissió immediata i irrevocable de tot el Secretariat Nacional” i “de tots els càrrecs institucionals al Parlament i al Congrés”. A continuació, raonen que cal la “conformació d’una junta gestora provisional per tal que convoqui dues assemblees nacionals extraordinàries”. Una, en un període breu, amb l’objectiu de dirimir la participació de la CUP a les pròximes eleccions al Congrés. La segona, posposada per a la tardor, per escollir un nou Secretariat Nacional, que hauria d’aplicar el canvi d’estratègia o, com opinen alguns dels impulsors, de “tàctica d’aplicació” de les ponències polítiques que va aprovar la formació en la seva darrera assemblea general. “Volem tornar a esperonar la CUP i retornar-li allò que li va donar presència i autoritat en la societat política catalana, no podem anar parlant d’il·legalitzar o no gegants, i sí que hem de parlar de la lluita anticapitalista”, argumenten fonts dels impulsors.
Per portar a terme aquestes exigències, els militants signants del manifest plantegen que “corri la llista de les diputades i diputats al Parlament i al Congrés perquè siguin ostentades, provisionalment i fins a les eleccions vinents, per la gent que conformava els següents llocs de les llistes electorals”. Al capdavall, la intenció final dels impulsors del manifest és la “refundació de l’independentisme de combat institucional retornant als principis ideològics històrics de l’esquerra independentista sense renúncies ni eufemismes”. El manifest acaba amb diferents “visca” amb lemes clàssics de l’esquerra independentista i anticapitalista, com “visca els Països Catalans Lliures!”, “visca els Països Catalans anticapitalistes!” i “visca els Països Catalans feministes!”. Un cop el document ha començat a esbombar-se entre la militància s’ha encetat un intens debat entre els quadres, que com és habitual a la CUP, queden dins la seva dinàmica de discreció i de rentar la roba a casa. El manifest és el primer moviment crític intern des de la darrera assemblea.
19
4
