La ressaca electoral del 23-J ha trasbalsat el tauler polític català. La carambola dels resultats electorals ha deixat la Moncloa en mans de l’independentisme i, més en concret, en mans de Junts, i encara més concretament, a Waterloo. En aquest context, Junts que ha celebrat l’executiva post 23-J aquest dilluns a la tarda, espera que sigui Pedro Sánchez, el líder del PSOE, que sigui el primer a bellugar fixa. “Esperarem a veure què diu”, comenten fonts de la formació liderada per Carles Puigdemont. Tot i que, el secretari general de Junts, Jordi Turull advertia al matí: “Ara mateix no veig la investidura de Sánchez per enlloc”.
En tot cas, la maquinària postelectoral s’ha posat en marxa. ERC manté el criteri expressat la mateixa nit electoral que passa per “utilitzar la clau que té l’independentisme per construir una alternativa i no per bloquejar”. Els republicans tenen un Consell Nacional divendres per tal d’aclarir com encaren la situació després de ser els màxims damnificats de la pèrdua de suport electoral dels independentistes. A més a més, segons ha avançat El País, Jaume Asens ha estat investit com el negociador per poder obrir converses amb Puigdemont. De fet, fonts dels Comuns asseguren a El Món que formarà part de l’equip negociador. Per altra banda, les especulacions també apunten que el PSOE pensaria en l’expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, com un dels mediadors, capaç de poder articular propostes amb el poder judicial i el Tribunal Constitucional.

Un dels altres problemes és el nombre d’escons i percentatge de vot aconseguits per Junts i ERC: amb el reglament a la mà, ara com ara ni Junts ni ERC tindria grup parlamentari. En un context estrany, també s’afegeixen especulacions com és la proposta imaginativa de cedir l’Ajuntament de Barcelona a Xavier Trias a canvi de suport per tenir govern estatal per al PSOE. De tota manera, Junts no oblida que l’endemà de ser decisius, la fiscalia del Suprem ha demanat reactivar les euroordres contra Puigdemont i l’exconseller Toni Comín.
La pressió, sobre l’inquilí de la Moncloa
Junts té clar que no vol ser l’ase dels cops ni de la pressió. Intenta esquivar la maniobra d’ERC d’apuntar cap als juntaires la responsabilitat d’acordar un programa comú per possibilitar la investidura de Pedro Sánchez. Però a Junts s’estimen més esperar a veure quines intencions, propostes o idees tenen els socialistes i els comuns per aconseguir el seu suport. Per això, el president Puigdemont, que rep peticions d’entrevistes de mitjans internacionals que volen saber quina en porta de cap sobre una virtual investidura de Sánchez, espera que sigui l’actual inquilí de la Moncloa el primer d’enraonar.
“Nosaltres som en l’autodeterminació i l’amnistia, ja saben on som”, comenten fonts de la direcció que han participat en la reunió d’aquest dilluns a la tarda. Per això, s’han instat a celebrar “una nova executiva en una setmana per valorar els missatges o possibles ofertes de negociació que puguin arribar”. Això sí, l’ordre del nucli dur és “prudència” i “mirar de no emetre missatges contradictoris”. Fins i tot, calculen que si amb el vot exterior el PP guanya escons, i aleshores la investidura requereix els vots afirmatius i no només l’abstenció de Junts, encara es reforçaria més la seva posició negociadora.
Replantejar coses: una executiva llarga i densa
De fet, la nit electoral, a la seu de Junts, hi va haver disparitat d’opinions. Alguns membres de la direcció apostaven per comparèixer i anunciar que volien encetar una negociació. Altres s’hi van negar en rodó, i al final, Míriam Nogueras, la cap de files dels juntaires al Congrés va advertir que “no investirien a cambio de nada“. Una solució intermèdia entre dues posicions maximalistes, la de tot a negociar i la de res a negociar, mentre ERC ja els suplicava acordar un programa sobre dèficit fiscal, Rodalies i no aixecar-se de la taula de negociació. “Pedro Sánchez ha de dir què està disposat a fer, i a partir d’això nosaltres serem lleials als compromisos amb Catalunya“, assegurava Turull en una entrevista aquest dilluns al matí a RAC1. “Responsabilitat i coherència”, és el binomi de Junts. En canvi, el candidat al Senat de la formació, Toni Castellà, aposta per reduir més l’espectre de negociació: “Autodeterminació i amnistia, o repetició electoral”.
L’executiva d’aquest dilluns al vespre ha estat densa. Moltes intervencions i dues hores de durada. El conclave ha servit perquè alguns membres hagin estirat les orelles a Jordi Turull perquè alguna cosa passa que Junts no capitalitza els votants que han abandonat ERC i la CUP. Per altra banda, s’ha recordat que també Junts ha patit una davallada de 150.000 vots. “A cada bugada perdem llençols”, comenten fonts de l’executiva en conversa amb El Món. “Caldria fer alguna cosa per captar-los i generar la confiança d’aquests votants”, insisteixen. D’aquí que s’hagi proposat celebrar un conclave de “reflexió” a finals d’agost com el que van celebrar a Pals l’agost de l’any passat. Una trobada per “endreçar idees i estratègies”. En tot cas, ara la preferència és prendre el pols a una virtual negociació amb el PSOE. A l’horitzó, la possibilitat d’una amnistia per als 4.000 represaliats en les múltiples causes judicials vinculades al Procés. “Això seria clau, perquè no es tractaria dels nou presos indultats”, indiquen les mateixes fonts. Turull ha demanat a l’executiva que qualsevol idea o proposta li facin arribar per escrit.

Especulacions sobre negociacions i negociadors
Les primeres hores després dels comicis ja han servit per disparar les especulacions sobre possibles negociadors. En primer terme, es tracta de l’excap de files de Podem al Congrés, l’advocat Jaume Asens, que ha rebut l’encàrrec de negociar amb Waterloo per part de Sumar i Yolanda Díaz. Per altra banda, altres fonts indiquen que l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que en campanya ja va advertir que calia trobar una solució per a Puigdemont, seria un dels noms que ressona amb força per poder tenir contactes amb l’exili, per la seva entesa amb els sectors més progressistes de la magistratura i del Tribunal Constitucional, una aliança que caldria en el cas hipotètic que el PSOE volgués buscar solucions a la judicialització del Procés, que no es pot aturar al Tribunal Suprem, molt més conservador que el TC actualment.
Però des de Waterloo ja avisen que “no s’escarrassin en buscar solucions personals”. “La situació personal no influirà gens ni mica en la posició política del president, com ja s’ha vist en els darrers sis anys”, asseveren fonts pròximes a Waterloo. Ara bé, la negociació ha de ser sobre l’amnistia i l’autodeterminació, “no sobre el traspàs de Rodalies”. Tot i això, des de Junts defensen que els resultats són una “finestra d’oportunitat i s’hauria d’aprofitar”. Però això sí, no amb “l’entrega i l’alegria d’ERC”. D’aquí que des de Junts avisen que “no cauran en paranys i caramels del PSOE”. Fins i tot, el nivell d’imaginació hauria arribat a plantejar una de les opcions negociadores que Xavier Trias fos investit alcalde de Barcelona a canvi de mantenir Sánchez a la Moncloa.

Grups parlamentaris que no estan clars
Un altre dels problemes és que ERC i Junts no compleixen els requisits per tenir grup parlamentari propi al Congrés. Per tant, haurien de trobar alguna fórmula abans del 17 d’agost per constituir el grup. Tot i que no tenen les condicions ni de percentatge de vots ni de nombre de diputats podrien maniobrar i recórrer a alguns precedents per convèncer la Mesa. Com queda configurada la Mesa, també podria ser indicatiu de com estarien les relacions entre el PSOE i Sumar i els independentistes, i també si els permetessin esquivar el grup mixt amb el préstec de diputats del BNG, EH Bildu o fins i tot, de comuns i socialistes.
Per tenir grup propi cal tenir o 15 diputats, o tenir cinc diputats i superar el 5% dels vots a tot l’Estat, o tenir el 15% dels vots en cada circumscripció electoral. Cap d’aquests requisits es compliria. En canvi, si ERC i Junts s’unissin i s’hi afegís el diputat del BNG -que també evitaria el Grup Mixt– ja el podrien conformar. O bé aprofitar que Bildu arriba als sis diputats i supera el percentatge a les tres províncies basques i Navarra i que poden prestar un diputat a la unió entre ERC i Junts. Però ni republicans ni juntaires encara no tenen clar quina fórmula podrien utilitzar.