Els resultats de les eleccions municipals de diumenge per a l’independentisme han començat a generar moviments, però sense provocar, ara per ara, cap terratrèmol. El “front comú” que va oferir el president Pere Aragonès en la seva compareixença per analitzar els comicis va obligar les formacions independentistes a bellugar-se i fer propostes, de manera molt incipient. De la llista única o conjunta, que Oriol Junqueras ha descartat, a altres propostes com si cal establir un punt estratègic o bé, fins i tot, plantejar la possibilitat d’una “llista conjunta” -que no unitària- al Senat. Des de Junts i ERC insisteixen que continuaran treballant en base les propostes i esperen que el president acabi la ronda de contactes, on fins i tot se citarà amb el PDeCAT.
Des de Junts alerten que el front comú ha de ser “independentista”, en “clau catalana” i “fora de colonitzacions espanyoles”, sense tancar cap porta a les “diferents propostes i plantejaments” que s’han posat aquesta tarda sobre la taula en la reunió que han mantingut amb el president al seu despatx del Parlament. Des d’ERC alerten que l’acord que proposa Aragonès “va més enllà del 23-J tenint present una possible majoria a l’Estat entre PP i Vox”, d’aquí que considerin que la llista unitària no és cap solució. La proposta d’Aragonès també té una explicació interna per asserenar els ànims d’algunes veus dins el partit que no acaben de veure clara l’estratègia actual. La CUP s’ha apartat de la negociació perquè cal un debat de fons.
El “front comú”, un terme difús
Després de la proposta d’Aragonès, ha estat Junqueras que ha concretat l’arquitectura del pacte. Per una banda, pactar els ajuntaments en clau independentista, garantir que la presidència del Parlament vagi a parar a Junts i preparar punts estratègics de conjunts. En aquest context, potser aquest “front ampli” es podria alimentar de propostes d’Òmnium i ANC. És a dir, la idea per a ERC és que la nova unitat independentista s’ha de constatar en els pactes municipals i sobretot en els pactes supramunicipals, així com en acords programàtics i estratègics. En tot cas, com a molt, hi hauria la possibilitat -encara que remota- d’articular una llista conjunta o única al Senat pel pròxim 23-J. I, per descomptat, res d’entrar al Govern de nou.
Junts insisteix a mantenir el relat que ara continuaran enraonant i negociant propostes per donar contingut al Front Comú. Ara bé, la diferència de concepte entre republicans i juntaires és evident. Pels republicans, el front ha d’incloure el sobiranisme davant l’embat postelectoral espanyol que pot arribar. Pels juntaires, aquest front només s’ha d’articular en clau “catalana, independentista i sense colonitzacions espanyoles”. Una diferència substancial del marc mental amb què treballen les dues formacions independentistes.
Un missatge extern i intern
L’espantall de l’arribada de l’extrema dreta a la Moncloa i la patacada electoral independentista ha ajudat a ERC a treure “l’aspirina de la unitat”. Un terme que té molt bona rebuda a la parròquia independentista, però que també s’interpreta diferent entre votants i direccions polítiques. Però, Aragonès, coneixedor que la unitat tampoc és manà per a la seva militància, sí que aprofita el concepte de front per anunciar un canvi d’estratègia abans que la remor de fons que es començava a sentir al partit comenci a originar problemes.
Per això, ha ordenat acords conjunts amb les formacions independentistes als consistoris municipals i en Diputacions, Consells Comarcals, Consorcis o Entitats supramunicipals. En aquesta línia, Junqueras ha convocat per a la setmana entrant una assemblea oberta de militants per fer teràpia de grup arran del fiasco electoral. Un conclave que ha de servir per asserenar els ànims davant la convocatòria de les eleccions estatals -on ja ni es discuteix Gabriel Rufián com a cap de files- per encetar un camí de més llarg recorregut.
Junts i les primàries
Per altra banda, cal tenir present que Junts juga la partida de la negociació amb ERC amb el saldo electoral favorable de només haver perdut 6.000 vots, sense afegir a l’algoritme els vots del PDeCAT o les seves marques blanques, o els vots que ha arreplegat Xavier Trias. Però, ara com ara, té un moviment intern interessant que són les primàries obertes entre Míriam Nogueras i l’exconseller Jaume Giró. Unes primàries que arriben amb els quadres territorials del partit negociant el seu futur als consistoris i amb poques ganes de guerra interna.
A més, per l’estructura orgànica ja els costa pair que abans de tenir un projecte per a Madrid, es triï la persona. “És evident que Giró i Nogueras no poden portar el mateix programa electoral”, comenten fonts de l’aparell. D’aquí que Junts s’agafi la negociació amb Aragonès amb relativa calma, un cop aquest els ha garantit pactes municipals allí on hi hagi una majoria independentista.
Reunions llargues però amb poc recorregut
La reunió amb Junts del president Aragonès s’ha allargat una hora i quart. Una mica més que la reunió amb la delegació de la CUP, que encapçalava Eulàlia Reguant. De fet, els cupaires han resolt amb rapidesa la situació advertint a Aragonès que no es poden fer les coses a “cops d’eleccions”. “No es pot pretendre solucionar en un mes i mig el que no s’ha fet en dos anys”, ha assenyalat i ha advertit que “a correcuita” no se solucionen els problemes que “són profunds”. Els Comuns han estat claríssims. “Amb Junts no anirem ni a la cantonada”, ha avisat Jessica Albiach. El conclave amb Junts ha estat explicat per Laura Borràs, presidenta del partit, que ha volgut emfatitzar que s’han “emplaçat a continuar negociant”.
El resultat final per aquest dimecres és que la proposta de “front comú” només serveix per justificar els acords municipals independentistes i per assenyalar punts estratègics comuns que ja es veuria com s’aplicarien en una legislatura al Congrés i amb quina intensitat. La idea es mantindrà en la retòrica per tal que l’independentisme pugui treure el cap a les eleccions espanyoles. Uns comicis on els socialistes hi tenen la mà trencada a Catalunya i que tant ERC com Junts temen que part del seu vot marxi cap als socialistes amb l’excusa del vot útil.
20
12
