El TSJC contradiu el Suprem en acceptar el recurs d’un particular en el cas 14F

Experts posen la lupa en els recursos presentats i les debilitats del decret que analitzarà el tribunal per decidir si els catalans voten al febrer o al maig

Ara sí, les properes eleccions al Parlament estan oficialment judicialitzades. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès de manera cautelar i provisional el decret amb què el govern havia suspès les eleccions del 14 de febrer i proposava tornar-les a convocar per al 30 de maig. Ho fa en resposta a un particular que ha sol·licitat mesures cautelaríssimes. Segons el tribunal, si no hagués suspès cautelarment el decret, els terminis portarien a una “situació pràcticament irreversible que impediria fer les eleccions el 14 de febrer” i “es generaria una greu inseguretat jurídica per una retallada significativa dels terminis previstos a la legislació”. Per tant, serà un tribunal qui tindrà la darrera paraula sobre quan votaran els catalans. El tribunal estudiarà a fons els recursos –en total, cinc, i es pronunciarà definitivament sobre el fons de la qüestió després d’haver recollit les al·legacions del Govern. A partir d’aquí, apareixen algunes qüestions que poden condicionar la decisió del TSJC. La primera, si l’advocat que ha presentat el recurs, Josep Asensio, està emparat per un dret fonamental o no. El MÓN en parla amb experts.

Un particular està legitimat per presentar un recurs al TSJC?

El catedràtic de Dret Constitucional i exlletrat del TC Joaquín Urías defensa que la legitimació d’un particular per intervenir en aquest afer “és molt discutible”: “S’estaria emparant en una legitimació massa genèrica del dret de participació. Segurament el TSJC ha entès que el dret de participació electoral activa i passiva empara portar als tribunals qualsevol infracció del procediment electoral. Però la JEC i els tribunals espanyols han dit reiteradament que aquest dret no empara les accions que ha dut a terme aquest particular a Catalunya. Ni el Suprem ni les juntes electorals mai no han defensat la línia que ara ha pres el TSJC. Ara bé, veig difícil que el TSJC faci marxa enrere i digui que el particular no estava legitimat, perquè aleshores hauria de justificar molt bé per què va admetre el recurs”.

És del mateix parer el membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat Marc Marsal, que troba “discutible” que un elector pugui demanar mesures cautelaríssimes en aquest cas concret: “Forma part del dret fonamental votar en una determinada data, o simplement ho és votar amb la periodicitat exigida per legitimar democràticament el sistema? És com a mínim discutible, i al meu entendre, la legitimació en aquest cas és molt difícil d’argumentar”. Per altra banda, Marsal és contundent a assenyalar que els partits que no es presenten a les eleccions –cap dels recurrents va presentar candidatura el 14F– “no estan legitimats” per intentar tombar el decret davant del tribunal. Per a Urías, en canvi, els partits polítics extraparlamentaris “podrien tenir la legítima aspiració de presentar-se el 30 de maig i per tant, podrien estar legitimats per recórrer al TSJC l’ajornament de les eleccions”.

Per contra, el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós creu que el TSJC ha actuat correctament admetent el recurs del particular: “És la llei de la presidència de la Generalitat la que obliga al fet que hi hagi eleccions entre 40 i 60 dies després que no hi hagi hagut cap candidat al Parlament, per tant, no és que un ciutadà vulgui o no que es facin el 14 de febrer, sinó que és obligat que se celebrin perquè ho diu la llei. Per tant, el recurs d’un particular perquè es compleixi la llei és tan legítim com si s’haguessin recorregut les suspensions de Galícia i el País Basc”, explica a El MÓN.

A banda de si el particular que ha aconseguit paralitzar temporalment la suspensió del 14F està o no legitimat, Marc Marsal remarca que la decisió del TSJC es prendrà en base a elements que ara per ara la societat desconeix, com el contingut del recurs del particular i sobretot, la fonamentació del decret del Govern: “Desconeixem l’informe jurídic i l’informe sanitari que sustenta el decret, i de la solidesa d’aquests informes en dependrà el pronunciament del TSJC”. Aquest expert, que adverteix que la suspensió cautelar “no prefigura la decisió que pugui adoptar el TSJC sobre el fons”, sí que remarca que la suspensió és “en part, lògica des del punt de vista jurídic, “ja que si no s’acorda és evident que les eleccions materialment no es podrien fer el 14 de febrer per molt que el tribunal ho acordés en sentència”.

El vicepresident de la Generalitat amb funcions de president, Pere Aragonès, al ple del Parlament
El vicepresident de la Generalitat amb funcions de president va signar el decret d’ajornament electoral

Té debilitats, el decret del Govern?

Sí, segons els experts, el més clar és que no hi ha una previsió legal que permeti ajornar unes eleccions. Però que no hi hagi una previsió legal no és impediment per ajornar uns comicis si les condicions sanitàries ho aconsellen. Així va passar en els casos d’Euskadi i Galícia, on hi va haver consens polític i on les juntes electorals van avalar l’ajornament. Però aquest buit legal ha estat un argument del govern espanyol per pressionar la Generalitat hores abans que acordés amb els partits ajornar el 14F. Els experts també coincideixen a remarcar que hi ha dubtes sobre si les eleccions estan suspeses només o si serà una nova convocatòria. En aquest sentit, hi ha matisos sobre si el vicepresident en funcions de president és competent o no per convocar eleccions. Queda clar que corresponia al vicepresident en funcions de president fer el decret de convocatòria automàtica i, per tant, es pot deduir que pot fer el de suspensió. En canvi, com que de forma expressa estava prohibit que pogués dissoldre el Parlament i convocar eleccions, els experts consideren que hi pot haver dubtes legals sobre si Pere Aragonès pot convocar unes noves eleccions i no limitar-se a aixecar la suspensió.

El catedràtic Xavier Arbós assenyala una debilitat del decret que al seu entendre pot ser determinant per a la decisió del TSJC: “El decret justifica que es poden ajornar unes eleccions, però no justifica per què precisament aquestes. No se sap en què suposa un risc concret la realització de les eleccions, i si bé es refereix a la pandèmia, no conté cap indicador, com ara l’ocupació de les UCI o la velocitat de transmissió. Al meu entendre, era necessari entrar a fons en aquesta qüestió, si calia, aportant un annex amb tots els càlculs i projeccions. En conclusió, és un gran feblesa que no s’hagi argumentat prou bé si és una mesura proporcionada i indispensable, tenint en compte que es tracta de restringir un dret fonamental”.

I aquest expert assenyala encara una tercera debilitat, i és que “no dóna cap referència sobre la possible celebració amb seguretat de les eleccions el 30 de maig. El decret hauria d’haver establert amb quins indicadors sanitaris es podien celebrar les eleccions, i per tant, deixar la porta oberta a fer-los abans del 30 de maig. Això genera una gran inseguretat jurídica”, conclou Arbós en conversa amb El MÓN.  

Comentaris

    ultimomono 20/01/2021 11:43 am
    Pels que no coneixeu al tal Xavier Arbós, aclareixo que és un unionista ferotge. És el jurista de capcelera dels diaris més espanyolistes de Catalunya (La Vanguardia, El Periódico i el País). No emet una sola opinió que no afavoreixi els interessos dels partits unionistes. Es veu que està fent mérits per obtenir una plaça al TC de la mà del PSOE. I ja us podeu imaginar com seran les seves sentències...
      Via fora els adormits 20/01/2021 12:04 pm
      A més a més tots aquests espanyolistes que tothora parlen "d'estat de dret" i de drets de la seva "constitució", els hi cal recordar que les legislatures tenen 4 anys per la qual cosa encara ens resten 11 mesos de legislatura, aleshores quins "drets" es vulneren en celebrar eleccions dins del període legal, en temps de la covid-19 ? Els drets vulnerats als catalans ho foren amb els atacs de les forces d'ocupació el 1r d'octubre, en l'aplicació de l'article 155, el paperot que va tenir el poder judicials espanyol en escollir qui podia ésser o no diputat o President, en el judici farsa i empresonament contra dos líders socials i 7 polítics innocents, en les falses acusacions de "terrorisme". "sedició" i "rebel·lió" a Tamara Carrasco i Adrià Carrasco... seguim ?
    Farta d'Espanya i dels seus satel·lis a Catalunya 20/01/2021 11:39 am
    Els opinadors, els tertulians no us prepareu, dieu el primer que se us acudeix, llavors cal defensar-ho a mort. El Sr. Arbós ha caigut en aquest parany, els que avui eren a Catalunya Ràdio, també. Ni tan sols sabien que no és segur que un particular pugui qüestionar judicialment el canvi de data, l'unionista com sempre, mentia. Els altres ja li deien però no sabien posar-li les veritats davant. Ostres quedeu-vos a casa i que hi vagi gent informada. El Sergi Sol hauria d'escoltar com a mínim les notícies. Passi el que passi sempre diu el mateix.
    Martí 20/01/2021 11:13 am
    L'efecte Illa ja l'estem veient. Queda al descobert la despreciable màfia unionista. Ara sabem més qui NO hem de votar tant si és pel febrer com pel maig. O sigui que...endavant amb les manipulacions.
    Cal dir-ho 20/01/2021 10:57 am
    Xavier Arbós, sap què és la Covid-19 ? N'estem farts de les persones que parlen i escriuen com si no passés res al nostre entorn des de fa quasi un any. I des de en fa més de tres la justicia espanyola fa i desfà al Parlament. Qui va convocar les eleccions del 21 de desembre del 2017 ? Qui va interferir en el procés d'escollir el govern després de les esmentades eleccions ? Qui va entorpir l'elecció del President del govern de la Generalitat de Catalunya ? Qui va decidir qui seria o no diputat entre els escollits democràticament ? Qui va expulsar el President per unes pancartes que cada dia tenen més raó i vigència, "Llibertat presos polítics i exiliats. Free political prisoners and exiles. Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la declaració universal dels drets humans." Els mateixos juristes que posaven per damunt de tot Espanya, durant el 2017 ara col·loquen Espanya per damunt d'epidèmies i situacions singulars de tots els estats i tots els humans.
      NCF 20/01/2021 11:35 am
      Xavier Arbós, quan han de dir la llei ho diu, malament, la llei s'interpreta o sinó tots els que sabem llegir ens hi podem dedicar, a mi em sembla que els juristes ho són perquè el seu ofici és interpretar les lleis, no solament llegir-les.
        A NC, ehem ! 20/01/2021 12:20 pm
        Així quan tu condueixes un patinet, una bicicleta, una motocicleta o un turisme has de contractar un "jurista" per a que t'interpreti el Codi de la circulació ?
        Rosa 20/01/2021 12:13 pm
        No és el mateix interpretar una llei en una situació normalitzada, que en una situació com la que patim. Qualsevol persona una mica formada sabria discernir que allargar les legislatures de 4 anys sense cap motiu seria incomplir la llei, però ara ni això, per la qual cosa si no es té en compte la situació de pandèmia, ja podem plegar, Per una altra banda tothom sap que com més desfavorable sigui la situació de la covid-19, menys persones aniran a votar, això és complir la llei ? Jo pensava que en democràcia com més gent hi participa millor, la democràcia és una festa de tothom. I si es preveu que abans del 21 de desembre del 2021 hi haurà temps i millor pronòstic, per quin motiu cal ésser tant tossut i forçat l'espanyolisme fins al ridícul ?
    Scooby-Doo 20/01/2021 8:08 am
    ¡Ya nos estamos mordiendo entre perros! Es lo que pasa cuando os han lovoxtomizado...
    Xiscle a la nit 20/01/2021 1:37 am
    l'Alba Verges es una REPTILIANA i els d'ERÑ pagen la festa al tarat de l'iman de Ripoll aprovant els pressupostos d'espanya.
    3
    112
    Respon
      Delfí Artós 20/01/2021 12:27 pm
      Malgrat els possibles errors que hagin tingut, el meu respecte per a tots els càrrecs polítics, funcionaris, personal sanitari i altres persones, que des del gener del 2020 son des de fa més de 300 dies seguits al peu de les tasques contra la pandèmia, si algú es mereix agraïment i suport son ells.
    Tripartit no, gràcies 20/01/2021 12:52 am
    En mandonguilla i la màfia del PSC's és al darrera d'això. Cada dia que passa el desprestigi del "Gobierno" és més gran i cal unes eleccions el més aviat possible per aprofitar la propaganda que les televisions (la tele-155 inclosa) fa a l'Illa. Corren el perill que d'aquí al mes de Maig la propaganda se'ls giri en contra, tan per la gestió de la pandèmia com pel naufragi econòmic que ve.
    21
    16
    Respon
    Votem independència. 19/01/2021 11:48 pm
    Entre l'enterramorts Illa i els ineptes suprems, tenim uns país en mans d'uns desgraciats. Cal que l'independentisme guanyi per golejada, i engegar a prendre pel sac a tota aquesta xusma.
    110
    2
    Respon
    Martí 19/01/2021 10:34 pm
    Els jutges a part de ser uns fatxes, són de les persones més inútils que existeixen
    GAVANENC 19/01/2021 10:01 pm
    El TSJC fot el que l'hi dona la gana, com l'hi dona la gana i de forma i maneres que l'hi dona la gana. Es un cancer a Cataljnya que s'ha d'extirpar....
    Votar la candidatura que més fot l’unionisme 19/01/2021 9:35 pm
    La gentola del PPSOE decideix quan hem de votar, qui té dret a ser candidat i qui no, suspendre els escollits que no els agraden, inhabilitar i o engarjolar presidents del Govern i del Parlament, quines coses s'hi poden discutir i quines no, etc. Per tant, tot el que podem fer és votar la candidatura que més els emprenya i que, a més, és la candidatura del President legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, hem de votar JUNTS
    155
    3
    Respon
    fat boy 19/01/2021 9:24 pm
    Aquesta xarlotada es laxant.
    Tems de sotanes i togues franquistes.opus,dei 19/01/2021 9:11 pm
    Tsjc cierre por demencia judicial. Paguem inpostos per alimentar dements? Barrientos degradació absoluta, franquisme juan carlista por la Gracia deDios. Sense impostos viuriem molt millor. España un femer de funcionaris d3ments, ganduls i catolics
    173
    1
    Respon

Nou comentari