Ara sí, les properes eleccions al Parlament estan oficialment judicialitzades. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès de manera cautelar i provisional el decret amb què el govern havia suspès les eleccions del 14 de febrer i proposava tornar-les a convocar per al 30 de maig. Ho fa en resposta a un particular que ha sol·licitat mesures cautelaríssimes. Segons el tribunal, si no hagués suspès cautelarment el decret, els terminis portarien a una “situació pràcticament irreversible que impediria fer les eleccions el 14 de febrer” i “es generaria una greu inseguretat jurídica per una retallada significativa dels terminis previstos a la legislació”. Per tant, serà un tribunal qui tindrà la darrera paraula sobre quan votaran els catalans. El tribunal estudiarà a fons els recursos –en total, cinc, i es pronunciarà definitivament sobre el fons de la qüestió després d’haver recollit les al·legacions del Govern. A partir d’aquí, apareixen algunes qüestions que poden condicionar la decisió del TSJC. La primera, si l’advocat que ha presentat el recurs, Josep Asensio, està emparat per un dret fonamental o no. El MÓN en parla amb experts.
Un particular està legitimat per presentar un recurs al TSJC?
El catedràtic de Dret Constitucional i exlletrat del TC Joaquín Urías defensa que la legitimació d’un particular per intervenir en aquest afer “és molt discutible”: “S’estaria emparant en una legitimació massa genèrica del dret de participació. Segurament el TSJC ha entès que el dret de participació electoral activa i passiva empara portar als tribunals qualsevol infracció del procediment electoral. Però la JEC i els tribunals espanyols han dit reiteradament que aquest dret no empara les accions que ha dut a terme aquest particular a Catalunya. Ni el Suprem ni les juntes electorals mai no han defensat la línia que ara ha pres el TSJC. Ara bé, veig difícil que el TSJC faci marxa enrere i digui que el particular no estava legitimat, perquè aleshores hauria de justificar molt bé per què va admetre el recurs”.
És del mateix parer el membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat Marc Marsal, que troba “discutible” que un elector pugui demanar mesures cautelaríssimes en aquest cas concret: “Forma part del dret fonamental votar en una determinada data, o simplement ho és votar amb la periodicitat exigida per legitimar democràticament el sistema? És com a mínim discutible, i al meu entendre, la legitimació en aquest cas és molt difícil d’argumentar”. Per altra banda, Marsal és contundent a assenyalar que els partits que no es presenten a les eleccions –cap dels recurrents va presentar candidatura el 14F– “no estan legitimats” per intentar tombar el decret davant del tribunal. Per a Urías, en canvi, els partits polítics extraparlamentaris “podrien tenir la legítima aspiració de presentar-se el 30 de maig i per tant, podrien estar legitimats per recórrer al TSJC l’ajornament de les eleccions”.
Per contra, el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós creu que el TSJC ha actuat correctament admetent el recurs del particular: “És la llei de la presidència de la Generalitat la que obliga al fet que hi hagi eleccions entre 40 i 60 dies després que no hi hagi hagut cap candidat al Parlament, per tant, no és que un ciutadà vulgui o no que es facin el 14 de febrer, sinó que és obligat que se celebrin perquè ho diu la llei. Per tant, el recurs d’un particular perquè es compleixi la llei és tan legítim com si s’haguessin recorregut les suspensions de Galícia i el País Basc”, explica a El MÓN.
A banda de si el particular que ha aconseguit paralitzar temporalment la suspensió del 14F està o no legitimat, Marc Marsal remarca que la decisió del TSJC es prendrà en base a elements que ara per ara la societat desconeix, com el contingut del recurs del particular i sobretot, la fonamentació del decret del Govern: “Desconeixem l’informe jurídic i l’informe sanitari que sustenta el decret, i de la solidesa d’aquests informes en dependrà el pronunciament del TSJC”. Aquest expert, que adverteix que la suspensió cautelar “no prefigura la decisió que pugui adoptar el TSJC sobre el fons”, sí que remarca que la suspensió és “en part, lògica des del punt de vista jurídic, “ja que si no s’acorda és evident que les eleccions materialment no es podrien fer el 14 de febrer per molt que el tribunal ho acordés en sentència”.
Té debilitats, el decret del Govern?
Sí, segons els experts, el més clar és que no hi ha una previsió legal que permeti ajornar unes eleccions. Però que no hi hagi una previsió legal no és impediment per ajornar uns comicis si les condicions sanitàries ho aconsellen. Així va passar en els casos d’Euskadi i Galícia, on hi va haver consens polític i on les juntes electorals van avalar l’ajornament. Però aquest buit legal ha estat un argument del govern espanyol per pressionar la Generalitat hores abans que acordés amb els partits ajornar el 14F. Els experts també coincideixen a remarcar que hi ha dubtes sobre si les eleccions estan suspeses només o si serà una nova convocatòria. En aquest sentit, hi ha matisos sobre si el vicepresident en funcions de president és competent o no per convocar eleccions. Queda clar que corresponia al vicepresident en funcions de president fer el decret de convocatòria automàtica i, per tant, es pot deduir que pot fer el de suspensió. En canvi, com que de forma expressa estava prohibit que pogués dissoldre el Parlament i convocar eleccions, els experts consideren que hi pot haver dubtes legals sobre si Pere Aragonès pot convocar unes noves eleccions i no limitar-se a aixecar la suspensió.
El catedràtic Xavier Arbós assenyala una debilitat del decret que al seu entendre pot ser determinant per a la decisió del TSJC: “El decret justifica que es poden ajornar unes eleccions, però no justifica per què precisament aquestes. No se sap en què suposa un risc concret la realització de les eleccions, i si bé es refereix a la pandèmia, no conté cap indicador, com ara l’ocupació de les UCI o la velocitat de transmissió. Al meu entendre, era necessari entrar a fons en aquesta qüestió, si calia, aportant un annex amb tots els càlculs i projeccions. En conclusió, és un gran feblesa que no s’hagi argumentat prou bé si és una mesura proporcionada i indispensable, tenint en compte que es tracta de restringir un dret fonamental”.
I aquest expert assenyala encara una tercera debilitat, i és que “no dóna cap referència sobre la possible celebració amb seguretat de les eleccions el 30 de maig. El decret hauria d’haver establert amb quins indicadors sanitaris es podien celebrar les eleccions, i per tant, deixar la porta oberta a fer-los abans del 30 de maig. Això genera una gran inseguretat jurídica”, conclou Arbós en conversa amb El MÓN.
173 
1 
