L’ajornament de les eleccions pot acabar en mans del TC i de la Junta Electoral

Els experts reclamen fixar un nou horitzó, amb data concreta o amb paràmetres sanitaris, si s’ajornen els comicis. Galícia i Euskadi van tenir l’aval de la JEC

“Estem parlant de democràcia, d’estat de dret i de drets fonamentals. Per tant, compte amb el que ens estem jugant”. És l’advertència que ha llançat a la Generalitat el ministre de Justícia, el socialista Juan Carlos Campo, unes hores abans que es reuneixi la mesa de partits per prendre una decisió definitiva sobre l’ajornament o el manteniment del 14F com a data per a les eleccions al Parlament. El ministre remarca que l’ajornament electoral no té empara legal en la llei electoral (Loreg), però obvia els precedents del País Basc i Galícia, que van ajornar els comicis autonòmics que s’havien de celebrar en ple confinament domiciliari.

Els governs basc i gallec van ajornar per decret les eleccions i van demanar l’empara de la Junta Electoral Central, que va avalar la decisió institucional, que comptava amb un consens ampli dels partits. I ara, en el cas català, els experts consultats per El MÓN reconeixen que si no s’assoleix un acord polític, el ja més que probable ajornament del 14F pot acabar als tribunals si l’Estat decideix emprar els instruments que té a l’abast per imposar la data de les eleccions, o davant de la Junta Electoral Central, que és el màxim òrgan administratiu en període electoral, per dirimir si la situació sanitària és prou excepcional com per ajornar un dret fonamental.

Marc Marsal, membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, remarca que davant el buit de la Loreg, “ens hem de moure en el marc jurídic de les competències que té la Generalitat per convocar eleccions, entenent que qui té competències per convocar-les les té per ajornar-les. I la decisió ha de ser compatible amb el respecte als drets fonamentats, tant el dret de vot com el dret a la vida”. Aquest expert considera que l’ajornament està justificat si es compleixen dos criteris que fixen els estàndards internacionals: que les eleccions siguin periòdiques per evitar subvertir la legitimitat del sistema –en el cas català no afecta perquè són avançades i no s’ha completat la legislatura- i en segon lloc, que l’ajornament no respongui a interessos partidistes. “La decisió d’ajornament ha de venir motivada per raons de salut pública i per la impossibilitat de garantir el dret de vot, i per tant, la plena legitimitat del resultat electoral”, apunta Marsal. En aquest sentit, considera que a hores d’ara “hi ha elements més que suficients per motivar correctament des del punt de vista jurídic un ajornament electoral”. 

Marc Marsal, mermbre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat JORDI BORRÀS

Per a aquest jurista, des del punt de vista sanitari hi ha raons de pes per no celebrar els comicis el 14F: “Hi ha una nova soca del virus molt més contagiosa i que desconeixem si els protocols previstos per l’organització de les eleccions són efectius o no. Per altra banda, la Junta Electoral Central s’ha negat a acceptar que les persones de més de 60 anys estiguin exemptes d’acudir a les meses, de manera que posem en risc població vulnerable i alhora posem en risc la constitució de les meses si aquestes persones no volen córrer un risc. I en tercer lloc, a la vista del nivell de contagis previst en el moment del 14F, pot ser un element dissuasiu si la gent té por de sortir a votar. Aleshores el nivell de participació seria molt més baix i es posaria en risc la legitimitat de les eleccions”, conclou.

El TC pot imposar el 14F si Madrid ho vol

Ara bé, si aquest divendres el Govern decideix aprovar un decret d’ajornament electoral, hi ha mecanismes judicials o administratius per impugnar aquest acord i fer que els catalans hagin d’anar a votar el 14F? Sí, els experts consultats avisen que el govern espanyol té instruments, com també els tenen els partits polítics i fins i tot els ciutadans amb dret de vot. “Sembla que els independentistes s’han espantat amb l’efecte Illa”, ha dit el PSC per justificar per explicar per què volia mantenir les eleccions el 14F. Al final del dia, però, ha reculat i ha proposat que se celebrin al març amb tutela sanitària de Moncloa. És només una prova que els partits tenen interessos creuats en la data de les eleccions al marge de les dades epidemiològiques.

El catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós recorda que “qualsevol persona o entitat que tingui un interès legítim podria recórrer el decret, i això vol dir l’Estat, els partits i qualsevol inscrit en el cens electoral”. I assenyala quina seria la via més ràpida perquè el govern espanyol, pilotat pel PSOE, decidís que les eleccions no es poden ajornar, si és que, com ha dit el ministre de Justícia, considera que la Generalitat posa en risc drets fonamentals amb un ajornament: “Si entén que aquest decret vulnera el sistema de distribució de competències, l’Estat podria anar al Tribunal Constitucional amb la carta de l’article 161.2 de la Constitució, i només d’ensenyar-la, forçaria el TC a dictar la suspensió immediata del decret. Caldria en aquest cas que l’Estat argumentés que hi ha un conflicte de competències”. Per la seva banda, el catedràtic de Dret Constitucional Joaquín Urías, que va ser lletrat del TC, també apunta a la via del 161.2 si el govern del PSOE decidís imposar la data, però planteja que una suspensió del decret per la via judicial “comportaria un problema legal complex sobre el qual no hi ha precedents, perquè no està clar que si se suspèn el decret, l’anterior estigui en vigor. Entraríem en un entramat legal que complicaria molt la solució del problema. Al final és una qüestió de voluntat política, i no és desitjable que el 14F acabi judicialitzant-se”, adverteix.

La via contenciosa-administrativa del TSJC

Xavier Arbós assenyala una altra via a la qual podria recórrer l’Estat si volgués combatre l’ajornament. “Si creu que es vulnera l’article 23 de la Constitució, que garanteix el dret de participació política, podria impugnar el decret davant del TSJC, una acció que pot fer també un partit polític o una persona inscrita en el cens electoral. En aquest cas, la suspensió no és automàtica, sinó que s’ha de demanar la suspensió cautelar, que el TSJC pot concedir o no. La diferència és crucial, perquè si l’Estat ho planteja com un problema de competències té la suspensió garantida d’aquest decret i per tant, les eleccions són el 14F”, remarca a El MÓN aquest constitucionalista.

Per altra banda, Joaquín Urías expressa preocupació pel fet que un endarreriment electoral implica “vulnerar l’Estatut d’autonomia, que estableix que cal celebrar eleccions si passats dos mesos, el Parlament no ha investit un president. En aquest sentit, també es podria recórrer al TSJC”. Al seu criteri, aquest fet fa que el cas català sigui una mica diferent al basc i gallec: “En el cas de Galícia i Euskadi, van ser les governs que van donar per finalitzada la legislatura de forma anticipada, però a Catalunya, per les circumstàncies excepcionals de la inhabilitació del seu president, s’avancen les eleccions perquè el Parlament no ha trobat candidat. Aquí es pot produir un conflicte, perquè el 15F se suposa que el Parlament és il·legítim i els seus diputats no poden ser-ho. Compte que aquí s’obre un flanc perillós”, adverteix.

La JEC, l’aval de la Generalitat?

En el cas de les eleccions basques i gallegues, va ser la Junta Electoral Central qui va avalar el decret d’ajornament de les eleccions d’Euskadi i Galícia. “Qui va autoritzar la suspensió de les eleccions gallegues i basques va ser la JEC, i si la JEC diu en el cas català que avala la suspensió, el PSC i l’Estat tindran poc joc per intentar evitar-ho”, assenyala en conversa amb El MÓN el catedràtic de Dret Penal Joan Queralt, que aconsella a la Generalitat “acudir a la JEC abans de publicar el decret, perquè ja hi ha el precedent basc i gallec. Hi ha d’anar amb una justificació total de la situació epidemiològica, i remarcant que el confinament domiciliari no va ser la causa de la suspensió de les altres eleccions, perquè el decret d’alarma deixava molt clar que es podia sortir de casa per tràmits oficials”, afegeix. Queralt creu que la clau perquè “el govern espanyol no interfereixi en el procés electoral” és passar per la JEC, que és l’administració electoral que garanteix “la no ingerència de cap govern”.

El PSC volia mantenir les eleccions el 14F, però ha reculat i proposa que se celebrin al març

Ara bé, si el PSC o qualsevol altre partit recorreguessin a la JEC per aturar el decret, els experts creuen que no està clar que aquest organisme pugui tombar-lo. Xavier Arbós creu que l’actuació de la JEC “s’ha de circumscriure al procés electoral i no li correspon entrar en la valoració d’un decret governamental. En tot cas, som en un terreny movedís, i amb els precedents dels darrers dos anys no es pot descartar que algú recorri a la JEC i es pronunciï”. En aquest cas, Urías tampoc té clar que la JEC pogués donar la raó a qui recorri el decret: “Tinc molts dubtes sobre si aquest organisme pot anul·lar un decret”.

Cal fixar una data concreta per celebrar les eleccions?

El Govern estaria treballant en un escenari electoral al maig, però no hi ha cap data oficial més enllà de rumors i travesses. Però la llei obliga a fixar una data alternativa al 14F? “Les guies de bones pràctiques internacionals que venen de la Comissió de Venècia demanen garantir la periodicitat de les eleccions, i tenint en compte que les nostres són avançades i que per tant, estem dins del període ordinari, no estem especialment constrets a haver de fixar una data. Que seria bo?, no dic que no, per qüestions de seguretat jurídica i perquè tothom sàpiga a què atenir-se, l’opinió pública i els partits polítics, però no és absolutament necessari”. És el criteri del membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat Marc Marsal, que en canvi creu que sí que cal “fixar un horitzó temporal, saber que no es vulnerarà la periodicitat de les eleccions que legitima el sistema”. En aquest sentit, considera que “es podria fixar una data en la qual s’hagi de replantejar l’horitzó o decidir finalment la data de les eleccions, o també fixar uns criteris sanitaris a partir dels quals s’hagi de fixar necessàriament la data de les eleccions”.

Des del punt de vista del catedràtic de Dret Constitucional Joaquín Urías, sí que cal ser molt curosos a l’hora de fixar un horitzó clar: “Si no poses una data concreta, com a mínim ha de quedar clar que en determinades condicions sanitàries sí que se celebraran, perquè un ajornament indefinit és inconstitucional i contravé l’Estatut d’Autonomia, que fixa el termini màxim de dos mesos per celebrar eleccions si el Parlament no ha investit president”. En una línia similar, Arbós creu indispensable que hi hagi una nova data electoral: “No acceptable que es quedi suspès i a criteri del govern decidir quan anirem a votar. El quan s’ha de fixar ara, encara que pugui ser revisat si les dades epidemiològiques ho exigeixen”.

El vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, signa el decret de convocatòria d'eleccions al Parlament per al 14 de febrer del 2021 / ACN
El vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, signa el decret de convocatòria d’eleccions al Parlament per al 14 de febrer del 2021 / ACN

Finalment, Marc Marsal conclou que, malgrat no es fixi una data concreta, sí que cal tenir en compte un element que jugaria en favor de celebrar eleccions el més ràpid possible, i és que “el Govern està en funcions i amb competències limitades, més encara que en una situació normal perquè qui exerceix la presidència no pot cessar els seus consellers”. A més, afegeix, “la capacitat legislativa del Parlament està paralitzada. Per tant, seria bo no perllongar excessivament la situació d’interinitat institucional”.

La mesa de partits es reuneix aquest divendres a les 12h. D’aquesta reunió n’ha de sortir una decisió definitiva sobre l’ajornament o no de les eleccions. I a partir d’aquí, pot arribar una nova onada judicial i administrativa en la política catalana.

Comentaris

    Tripartit no, gràcies 15/01/2021 8:14 pm
    Si la Junta (llegeixi's "hunta" ) Electoral Central i el TC poden posar i treure candidats a presidents de la Generalitat i del Parlament i fins i tot deposar presidents electes, vetar candidats electes al parlament europeu i mantenir engarjolats els que poden, el què es pot penjar i què no als edificis públics catalans, la mida de les estanqueres i de la foto del borbó, etc. no seria gens estrany que decidissin quina ha de ser la data de les eleccions i fins i tot que qualsevol dia tirin pel dret i en decideixin el resultat.
    Sentit comú 15/01/2021 7:55 pm
    "Llibertat presos polítics i exiliats / Free political prisoners and exiles" i " Llibertat d'expressió i d'opinió, article 19 de la declaració dels drets humans". Enunciats que cada dia que passa son més evidents, per la qual cosa denoten més la ignominia de l'estat espanyol en forma de lawfare. Resulta que els enunciats suara esmentats son a l'origen de l'avançament de les eleccions. Per un s mesos i tal com està la qüestió sanitària reclamem que torni El President Torra i que s'esgoti la 12a legislatura.
    Ferran 15/01/2021 12:28 pm
    En ese caso( TC+JEC) el resultado nos dará por donde los proctólogos examinan a los pacientes.
      Ricard 15/01/2021 1:47 pm
      Amagueu les criatures, que venen els castellans!
    Las rejas del Palacio del Pardo 15/01/2021 12:23 pm
    Les Oligarquies castellanes i els seus acòlits de "Provincias y Regiones", crearen un subterfugi que anomenaren "España", per mantenir (dissimuladament o amb cruesa), el seu Poder autoritari. Tot el que ha succeït, succeeix o succeirà, deriva del seu classisme centralista, que enganya al seu propi poble, fent-los creure que son part dels seus interessos espuris, i als que no volen col·laborar en aquesta gran mentida, senzillament represaliant-los.
    No ens enganyem! 15/01/2021 8:18 am
    És vergonyós. Per què cobreu els polítics? Ni tant sols sou capaços d'establir una miserable data. Potser ni esteu capacitats per dirigir els destins de Catalunya. De fet, encara us hem de votar per a que sigueu els representants del estado español de la autonomía de Caalunya. Patètic tot plegat.
    Eloi Ferrer 15/01/2021 2:27 am
    La gent que en parla té molt clar que no exposarà la salut per tal que uns quants ineptes, ignorants i fins curts d'idees, com no han parat de demostrar i que reaparèixer a les llistes, i que els importen més les picabaralles entre partits que el país, aconsegueixin poltrona.
    Raül 14/01/2021 10:28 pm
    Sincerament no puc creure que el PSC forci eleccions i que cregui que després de forçar a votar tothom amb dades pèssimes pensi que guanyarà ni la copa del pixat. No entenc res.

Nou comentari