Matí intens a la gran sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg. L’ocasió s’ho val perquè el Tribunal Suprem espanyol s’hi juga en certa manera la reputació i el rigor en una la principal causa política que ha portat en els darrers anys: la causa especial del Procés sobiranista. Aquest matí, els quinze magistrats que configuren aquesta cort celebrat la vista per les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal Suprem davant la negativa de Bèlgica a lliurar l’exconseller de Cultura Lluís Puig per considerar que no tindria un judici just. Hi ha hagut un dens debat jurídic on s’hi ha col·lat un concepte clau en l’estratègia de defensa de l’exili i de l’independentisme: el de minoria nacional catalana. Tot i això, el jutge ponent ha mostrat els seus dubtes cap a la justícia de Bèlgica, l’advocat de la Comissió Europea s’ha posicionat en favor d’Espanya i els advocats dels exiliats han ret punta al llapis ubicant el debat jurídic en el marc de la defensa dels fonamentals.

Així la primera gran final de l’exili i la repressió a Europa que s’ha celebrat aquesta matí al Tribunal de Justícia de la Unió Europea continuarà aquesta tarda a la vista de com s’ha allargat les exposcions. Els magistrats han parat l’orella a les parts sobre la qüestió prejudicial presentada pel jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, així com als lletrats dels exiliats com els consellers Lluís Puig, qui precisament, ha generat aquest procediment europeu, representat per Simon Bekaert i Gonzalo Boye, que han parlat en nom de Clara Ponsatí, Toni Comín, i l’expresident Carles Puigdemont. També s’han personat els advocats de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i de l’exportaveu dela CUP, Anna Gabriel, l’Andreu Van den Eynde i Benet Salellas. Totes dues exiliades a Suïssa. Bèlgica, com estat afectat, i Irlanda i Txèquia, s’han posicionat a favor dels interessos dels exiliats. Polònia i Romania, en canvi, a favor de la interpretació extensiva que fa el Tribunal Suprem espanyol.

La vista ha començat amb l’exposició de l’advocada de l’Estat, Andrea Gavela, i del fiscal Fidel Cadena, i a continuació el lletrat de la Comissió Europea, Julio Baquero Cruz, que ha avalat que es pugui fer una extradició sense revisar el dret a un judici just si no hi ha “deficiències sistèmiques” d’estat de dret. “No existeix un problema sistemàtic d’estat de dret a Espanya”, ha sentenciat. En canvi, els advocats dels exiliats consideren que no cal demostrar aquests problemes “generalitzats” de l’estat de dret a Espanya per denegar l’euroordre.

Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, ha avisat que seria “desproporcionat” exigir al seu client que demostri “deficiències sistèmiques” a Espanya a més de demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals en el seu cas particular. “Prou d’aquesta persecució per convocar un referèndum. És una persecució infame per motius polítics i s’ha d’acabar”, ha retret. Precisament, ha basat l’arquitectura jurídica del seu posicionament en què la justícia espanyola actua contra una “minoria nacional catalana”.

Per la seva banda, l’advocat Andreu Van den Eynde, ha dit que la vista és important per a Rovira per “assegurar que el dret de la Unió es respecti”. “Les prejudicials semblen una impugnació de la decisió belga”, ha observat. Així, ha criticat Llarena i l’estat espanyol per “apartar-se dels organismes internacionals” amb el cas de l’1-O.

El jutge ponent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per les prejudicials del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena veu “una mica estrany” que Bèlgica no consultés Luxemburg sobre les euroordres. El danès Lars Bay Larsen ha recordat a Bèlgica que els Estats no tenen “llibertat” per afegir drets fonamentals a l’examen judicial de les euroordres que marca la jurisprudència de la UE. “Això s’haurà d’analitzar”, ha advertit el danès, sense descartar que es pugui ampliar el marge de rebuig per drets fonamentals. Bèlgica està mantenint una posició ambigua durant la vista judicial.

Què cal decidir?

En concret, ara el tribunal ha de resoldre la petició d’aclariment de Llarena respecte l’eficàcia de les euroordres arran que Bèlgica va denegar -i amb una sonora bufetada- l’extradició del conseller Lluís Puig. Una resolució que, fins i tot, ha permès donar pàtina d’immunitat als eurodiputats independentistes assetjats per la justícia espanyola, malgrat que tinguin suspès aquest dret. Després de les exposicions dels advocats i les respostes a les preguntes del magistrats, ara l’advocat general del TJUE haurà de recollir les opinions, reflexions i interpretacions jurídiques per presentar les seves conclusions sobre el cas. Un document que es presentarà en el termini d’un mes i mig. Aquest informe serà el que hauran d’utilitzar com a ponència els magistrats per dictar sentència que els més optimistes situen el mes de juny.

En la qüestió prejudicial, Llarena demanava a través de set apartats aclarir si un altre tribunal podria vulnerar el principi de confiança mútua en el fet de posar en dubte -com és el cas- la competència del jutge que ha emès l’euroordre. És a dir, si es pot avalar que Bèlgica denegués les euroordres en entendre que el Suprem no era el jutge predeterminat per la llei tal i com va recollir el tribunal belga recollint el dictamen del Comitè de l’ONU sobre detencions ordinàries. 

Les defenses van respondre i aquest matí hi han insistit. Els advocats van al·legar que tot el plantejat per Llarena estava “sobradament decidit per la doctrina del mateix tribunal” o bé que escapaven dels marges d’actuacions del TJUE. De fet, les defenses van destacar que l’única qüestió que podia entrar a raonar el Tribunal era si el Suprem podia remetre contra la mateixa persona i davant l’Estat membre una nova ordre de detenció si ja havia estat tombada pel mateix Estat.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Gonzalo a abril 05, 2022 | 15:12
    Gonzalo abril 05, 2022 | 15:12
    Minoria catalana... +minoría extremeña... +Minoria asturiana.. +14 minorías autonómicas mas= ESPAÑA
    • Icona del comentari de: Gavanenc a abril 05, 2022 | 19:15
      Gavanenc abril 05, 2022 | 19:15
      Be, a "Espanya" hi manquen una part de Catalunya des del 1659 i Gibraltar des del 1713 (54 anys després)... en sabeu alguna cosa d'on son aquestes "minories" gonzal·lianes espanyoles ? Coneixeu els tractats dels Pirineus i el d'Utrecht ? Parlem també de la 52a província espanyola mig separada d'Espanya des del 1976, però, que l'ONU considera encara l'estat espanyol, de iure, com la potència colonitzadora... de fet encara a la província del Sàhara tenen passaport espanyol, malgrat que l'acord del Premier espanyol amb la "democràcia" del Marroc els hi retirarà. Que se n'ha fet d'aquesta altra "minoria" espanyola gonzal·liana des del 1976 ? La Unitat d'Espanya és una fal·làcia com una casa. No us deixeu aixecar la camisa per un barrut xovinista espanyol. Si molts de catalans ho volem entre tots aconseguirem la independència.
    • Icona del comentari de: A l'aguait a abril 05, 2022 | 20:01
      A l'aguait abril 05, 2022 | 20:01
      Sembla mentida que als catalans, com a altres minories, ens estigui governant la minoria de monopolistes/oligopolis/postfranquistes amb els altaveus de la seva premsa i partits llepons. Qualsevol dia tindran un entrebanc.
  2. Icona del comentari de: Gonzalo a abril 05, 2022 | 15:14
    Gonzalo abril 05, 2022 | 15:14
    Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, ha avisat que seria “desproporcionat” exigir al seu client que demostri “deficiències sistèmiques” a Espanya a més de demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals en el seu cas particular. Según mi tocayo, el que acusa no tiene que probar esa acusación. Es el acusado el que debe de demostrar que es mentira. LaZis... el calvo etarra este os toma el pelo como le da la gana.
    • Icona del comentari de: D'on no n'hi ha no en pot rajar. a abril 05, 2022 | 19:27
      D'on no n'hi ha no en pot rajar. abril 05, 2022 | 19:27
      Aquest xovinista i poca-solta espanyol fa com els seus jutges espanyols del lawfare, embolicar i mentir per a intentar defensar els seus "arguments". Els polítics catalans que pateixen represàlia i persecució de l'estat espanyol no son pas "jutjats" a Luxemburg. Avui al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, hi ha hagut la vista judicial de la causa que el jutge Pablo Llarena va desencadenar amb l’enviament de set preguntes pre-judicials a l'esmentat Tribunal. Els jutges debatran i el setembre vinent lliuraran la decisió i respostes a les preguntes, de l'impresentable Llarena, que hagin pres.
      • Icona del comentari de: Pau a abril 06, 2022 | 00:08
        Pau abril 06, 2022 | 00:08
        Por todo eso que explicas,que en algunas cosas tienes razón y en otras ni puñetera idea,por eso mismo es por lo que a Luxemburgo le trae sin cuidado las minorías catalanas,van a responder a las cuestiones planteadas por Llarena,así que el titular y el artículo no tienen razón de ser,por cierto no os hagáis muchas ilusiones,al menos con el TJUE.
      • Icona del comentari de: Gonzalo a abril 06, 2022 | 04:27
        Gonzalo abril 06, 2022 | 04:27
        A ver, imbecil, el calvo etarra ha dicho que la justicia española tiene deficiencías sistemáticas, y no aporta ninguna prueba de ello. Ninguna. Encima tiene los Santos cojones de decir ante un tribunal, de acusar a la justicia española y no aportar prueba alguna, ya que seria desproporcionado pedirle eso. Y eso de la deficiencia sistemática fue uno de los "argumentos" que utilizo la "justicia" belga para dejar sin efecto la solicitud de extradicion del gordo ese.
        • Icona del comentari de: Anònim a abril 08, 2022 | 07:31
          Anònim abril 08, 2022 | 07:31
          🤮

Nou comentari

Comparteix