Matí intens a la gran sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg. L’ocasió s’ho val perquè el Tribunal Suprem espanyol s’hi juga en certa manera la reputació i el rigor en una la principal causa política que ha portat en els darrers anys: la causa especial del Procés sobiranista. Aquest matí, els quinze magistrats que configuren aquesta cort celebrat la vista per les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal Suprem davant la negativa de Bèlgica a lliurar l’exconseller de Cultura Lluís Puig per considerar que no tindria un judici just. Hi ha hagut un dens debat jurídic on s’hi ha col·lat un concepte clau en l’estratègia de defensa de l’exili i de l’independentisme: el de minoria nacional catalana. Tot i això, el jutge ponent ha mostrat els seus dubtes cap a la justícia de Bèlgica, l’advocat de la Comissió Europea s’ha posicionat en favor d’Espanya i els advocats dels exiliats han ret punta al llapis ubicant el debat jurídic en el marc de la defensa dels fonamentals.
Així la primera gran final de l’exili i la repressió a Europa que s’ha celebrat aquesta matí al Tribunal de Justícia de la Unió Europea continuarà aquesta tarda a la vista de com s’ha allargat les exposcions. Els magistrats han parat l’orella a les parts sobre la qüestió prejudicial presentada pel jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, així com als lletrats dels exiliats com els consellers Lluís Puig, qui precisament, ha generat aquest procediment europeu, representat per Simon Bekaert i Gonzalo Boye, que han parlat en nom de Clara Ponsatí, Toni Comín, i l’expresident Carles Puigdemont. També s’han personat els advocats de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i de l’exportaveu dela CUP, Anna Gabriel, l’Andreu Van den Eynde i Benet Salellas. Totes dues exiliades a Suïssa. Bèlgica, com estat afectat, i Irlanda i Txèquia, s’han posicionat a favor dels interessos dels exiliats. Polònia i Romania, en canvi, a favor de la interpretació extensiva que fa el Tribunal Suprem espanyol.
La vista ha començat amb l’exposició de l’advocada de l’Estat, Andrea Gavela, i del fiscal Fidel Cadena, i a continuació el lletrat de la Comissió Europea, Julio Baquero Cruz, que ha avalat que es pugui fer una extradició sense revisar el dret a un judici just si no hi ha “deficiències sistèmiques” d’estat de dret. “No existeix un problema sistemàtic d’estat de dret a Espanya”, ha sentenciat. En canvi, els advocats dels exiliats consideren que no cal demostrar aquests problemes “generalitzats” de l’estat de dret a Espanya per denegar l’euroordre.
Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, ha avisat que seria “desproporcionat” exigir al seu client que demostri “deficiències sistèmiques” a Espanya a més de demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals en el seu cas particular. “Prou d’aquesta persecució per convocar un referèndum. És una persecució infame per motius polítics i s’ha d’acabar”, ha retret. Precisament, ha basat l’arquitectura jurídica del seu posicionament en què la justícia espanyola actua contra una “minoria nacional catalana”.
Per la seva banda, l’advocat Andreu Van den Eynde, ha dit que la vista és important per a Rovira per “assegurar que el dret de la Unió es respecti”. “Les prejudicials semblen una impugnació de la decisió belga”, ha observat. Així, ha criticat Llarena i l’estat espanyol per “apartar-se dels organismes internacionals” amb el cas de l’1-O.
El jutge ponent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per les prejudicials del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena veu “una mica estrany” que Bèlgica no consultés Luxemburg sobre les euroordres. El danès Lars Bay Larsen ha recordat a Bèlgica que els Estats no tenen “llibertat” per afegir drets fonamentals a l’examen judicial de les euroordres que marca la jurisprudència de la UE. “Això s’haurà d’analitzar”, ha advertit el danès, sense descartar que es pugui ampliar el marge de rebuig per drets fonamentals. Bèlgica està mantenint una posició ambigua durant la vista judicial.
Què cal decidir?
En concret, ara el tribunal ha de resoldre la petició d’aclariment de Llarena respecte l’eficàcia de les euroordres arran que Bèlgica va denegar -i amb una sonora bufetada- l’extradició del conseller Lluís Puig. Una resolució que, fins i tot, ha permès donar pàtina d’immunitat als eurodiputats independentistes assetjats per la justícia espanyola, malgrat que tinguin suspès aquest dret. Després de les exposicions dels advocats i les respostes a les preguntes del magistrats, ara l’advocat general del TJUE haurà de recollir les opinions, reflexions i interpretacions jurídiques per presentar les seves conclusions sobre el cas. Un document que es presentarà en el termini d’un mes i mig. Aquest informe serà el que hauran d’utilitzar com a ponència els magistrats per dictar sentència que els més optimistes situen el mes de juny.
En la qüestió prejudicial, Llarena demanava a través de set apartats aclarir si un altre tribunal podria vulnerar el principi de confiança mútua en el fet de posar en dubte -com és el cas- la competència del jutge que ha emès l’euroordre. És a dir, si es pot avalar que Bèlgica denegués les euroordres en entendre que el Suprem no era el jutge predeterminat per la llei tal i com va recollir el tribunal belga recollint el dictamen del Comitè de l’ONU sobre detencions ordinàries.
Les defenses van respondre i aquest matí hi han insistit. Els advocats van al·legar que tot el plantejat per Llarena estava “sobradament decidit per la doctrina del mateix tribunal” o bé que escapaven dels marges d’actuacions del TJUE. De fet, les defenses van destacar que l’única qüestió que podia entrar a raonar el Tribunal era si el Suprem podia remetre contra la mateixa persona i davant l’Estat membre una nova ordre de detenció si ja havia estat tombada pel mateix Estat.
2 
6 
