Compte enrere en la negociació d’un acord pel català que podria arribar ‘in extremis’

Els partits mantenen converses per arribar in extremis a un acord pel català que doni eines per fer front a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de classes en castellà a totes les escoles. Les converses han continuat aquest dilluns, amb la incògnita de si finalment hi haurà el pacte que suposadament estan a punt de tancar. Almenys públicament, tots els partits s’han mostrat optimistes durant el cap de setmana i aquest dilluns, en el sentit de fer creure que el PSC, ERC, Junts i Comuns seran capaços finalment d’arribar a un pacte que pugui ser interpretat satisfactòriament per tothom i que resolgui el problema que representa fer front a la sentència. Divendres, les posicions estaven molt allunyades, segons persones que havien participat en les negociacions, però durant el cap de setmana i aquest dilluns s’han anat acostant.

Aquest dilluns a la tarda hi ha hagut una reunió nodrida, sobretot per part de Junts, al Parlament de Catalunya. Cap als despatxos de Junts i ERC hi han desfilat l’actual secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, el president el grup parlamentari del partit, Albert Batet, i la portaveu parlamentària, Mònica Sales. Més tard s’hi han afegit, també per part de Junts, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb els diputats Aurora Madaula i Francesc de Dalmases. Per part d’ERC, hi havia la portaveu del partit, Marta Vilalta, i la diputada Mònica Palacín. Del PSC hi havia Alícia Romero i Esther Niubó. Els Comuns hi han enviat el diputat David Cid. La CUP no ha estat convidada. Fonts dels anticapitalistes han dit que ells no saben res des de dijous passat.

A la sortida de la trobada, tothom ha respost amb evasives les preguntes dels periodistes, pendents de si els partits presentaven finalment la iniciativa legislativa al registre de la cambra catalana (que tancava a les 18 hores). La presentació de la iniciativa al registre hauria representat tenir la seguretat ja avui mateix que finalment el debat i la votació de la nova llei que s’està negociant podria entrar al ple d’aquesta setmana. Però la incògnita es manté i caldrà esperar a aquest dimarts al matí per veure si finalment s’entra la iniciativa al registre. El ple encara es podria iniciar dimarts mateix a la tarda o bé allargar-se fins divendres.

Un torcebraç entre el PSC i Junts, possible resistència

Un torcebraç entre el PSC i Junts semblaria que és la resistència que s’ha d’acabar de superar per poder donar l’acord per tancat. La diferència entre les dues formacions estaria en el fet que no es pugui considerar que la iniciativa qüestioni l’autoritat del tribunal espanyol pel que fa als percentatges. Una font dels Comuns, que ha dit que tothom està posant molta “voluntat” en les converses, ha afirmat però tenir la sensació que si el pacte no s’ha tancat encara és perquè PSC i Junts intenten fer el màxim per fer veure de cara a la galeria que han aconseguit molt i que no han estat ells els que han cedit. En aquesta línia, una font de Junts posava en valor avui mateix que ells eren el partit que, després de sortir de l’acord del 24 de març, es mantenien ferms amb les seves reivindicacions mentre que la resta havien canviat posició: “Tots s’han mogut”.

A Junts consideren que la pilota ara està a la teulada del PSC i que caldrà que el partit de Salvador Illa “esculli” què vol fer, deia una font de la direcció del partit aquest migdia. El partit de Puigdemont sembla estar d’acord amb la proposta que hi ha sobre la taula en aquests moments. De fet, el portaveu del partit, Josep Rius, ha sortit a dir que Junts “celebra” una resposta a la sentència que consisteix en un decret llei i una nova llei ad hoc. Per a Junts era important preservar la Llei de Política Lingüística.

Els socialistes encara defensen la reforma de la Llei de Política Lingüística

Tot i que Junts ha donat a entendre que la possibilitat que aquesta reforma tiri endavant, els socialistes encara defensaven avui el pacte del 24 de març, que és el que va provocar finalment que els juntaires en sortissin després de veure la reacció contrària que es va generar a les xarxes socials i entre les entitats cíviques. En la roda de premsa posterior a la seva executiva del PSC, la portaveu del partit, Lluïsa Moret, ha dit que aquell primer acord “és vàlid” i que “si no tira endavant, no és pels socialistes”.

Els socialistes situaven la seva negativa a la nova llei proposada per ERC i JxCat en el fet de no renunciar a “elements essencials” de la proposició del 24 de març, que introduïa el castellà com a llengua d’ensenyament a les escoles. Algunes filtracions la setmana passada van permetre saber que la nova proposta implicava refusar els percentatges de forma explícita, punt que es fa difícil d’empassar per part del socialistes perquè podria interpretar-se com una desautorització del tribunal que imposa el 25%.

Tot i que no ha revelat tots els detalls, el portaveu de Junts ha destacat avui punts de la proposta que hi hauria sobre la taula que fan que Junts la vegi bé: “La proposta en què treballem manté el català com a llengua vehicular, no aporta més presència del castellà del que està previst en l’ordenament jurídic vigent, protegeix directors i professors dels centres, responsabilitzant dels projectes lingüístics al Departament d’Educació, tal i com va demanar Junts”. A més a més, segons Rius, “es rebutja la introducció de quotes perquè es considera inacceptable” i es fixen “criteris exclusivament pedagògics i personalitzats per cada centre, amb un abordatge integrador i de transversalitat curricular, comptant tots els espais educatius i recursos d’aprenentatge, també els de caràcter digital”.

Pendents del decret llei del Govern

A banda de la nova llei, el Govern està preparant el decret llei que podria tirar endavant sense el PSC, que ja s’hi ha mostrat en contra. El decret llei, que es podria aprovar en el consell executiu d’aquest dimarts, i també rebutjaria els percentatges. En aquesta iniciativa sí que hi podria cabre la CUP, que hi donaria suport si sempre que no suposi un “retrocés legislatiu del català a l’escola”. Els anticapitalistes demanen que qualsevol proposta “garanteixi la vehicularitat del català a l’escola, protegeixi els centres amb un sol projecte lingüístic per a tot el sistema i que s’obri un espai de diàleg amb docents, estudiants i famílies”.