Catalunya guanyaria 47.300 milions d’euros més en cas que fos independent i 4.000 milions amb un sistema federal, segons xifren els economistes de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) que han escrit el llibre ‘Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya’. Aquest llibre supervisat per l’exconseller Antoni Castells posa el focus en l’anàlisi dels efectes financers que tindrien vuit escenaris de més autogovern per al país. La principal conclusió és que hi hauria un increment de recursos que aniria dels 3.929 milions en un escenari de federalisme -el que suposa un augment del 19,5%- als 47.339 milions en cas d’independència -un 135% més-.
El llibre també estudia que passaria amb un escenari de federalisme moderat, que segons els autors suposaria un increment de més d’un terç dels recursos actuals de què disposa la Generalitat. A banda de la independència, un model foral com el basc on els recursos incrementarien un 91,6%, i un de pacte confederal, amb un creixement del 117,5%, serien els millors escenaris. Després anirien el federalisme potent i l’acord bilateral específic, amb un increment del 34,06% i del 49,5% dels recursos respectivament. Aquests anàlisis els han fet politòlegs i economistes reconeguts, com Toni Rodón, Núria Bosch, Guillem López-Casasnovas, Enoch Albertí, Francesc Amat, Ignacio Lago, Albert Solé-Ollé, Antoni Castells i Maite Vilalta. Els autors, però, adverteixen que els increments “no són directament comparables”.
Per què no són comparables
“En els cinc primers (els tres federals, l’acord bilateral específic i el model foral) l’augment de recursos es produeix mantenint intactes les necessitats de despesa derivades del marc competencial”, apunten els autors per justificar el fet que no siguin directament comparables. En aquest cas s’aplica l’hipòtesi de neutralitat financera, és a dir, que qualsevol increment de competències aniria acompanyat d’un increment de recursos per la implantació d’un espai fiscal de la Generalitat o per transferències de l’Estat.
Dèficit fiscal del 0%
En aquest sentit, els autors avisen que en l’escenari de la independència es produiria un traspàs total de la despesa que fa l’Estat a Catalunya, pel que la Generalitat hauria d’assumir tota aquesta despesa. “Els costos creixerien en gran mesura i també els anomenats costos de transició”, apunta el llibre de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, que a partir d’aquesta tesi recalcula el dèficit fiscal que tindria Catalunya en aquests diferents vuit escenaris.
“En l’escenari de l’statu quo –és a dir en la situació real de l’any 2015, que és el que s’ha fet servir de referència- el dèficit fiscal era del 8,3% del PIB de Catalunya”, xifren els autors. Així, aquest dèficit “passaria al 7,3% en l’escenari del federalisme dèbil, al 6,5% en el federalisme moderat, al 5,7% en els de federalisme potent i acord bilateral específic, a l’1% en el de pacte confederal i al 0%, lògicament, en el de la independència”.
8
138
