El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró ha avançat aquest divendres les previsions de creixement del PIB català per aquest 2022. La estimació final és del 4,9%, una xifra que tot i que és més baixa de la previsió inicial -que era del 6,4%- “demostra la solidesa dels fonaments econòmics del país”, ha dit el conseller. Giró ha afirmat que la situació d’incertesa i la davallada de la previsió es deuen al moment que viu l’economia global com a conseqüència de la crisi de subministrament i la inflació agreujada per la crisi que ha provocat la guerra d’Ucraïna.
En el marc del Fòrum Club Cambra Sabadell, el conseller ha fet un repàs de les noves previsions de creixement de l’any, però també ha volgut parlar de l’atur. Segons Giró, l’atur caurà fins al 10,4% el 2022. Però el conseller ha volgut destacar les dades de desocupació que es preveuen per al 2023, ja que podria arribar a caure fins al 9,9%: “Si aquesta dada es confirma suposaria reduir la taxa d’atur per sota del 10% per primer cop des del tercer trimestre del 2008, abans de l’esclat de la crisi financera”, ha explicat el conseller.
L’incertesa de la crisi d’Ucraïna
La incertesa mundial de la guerra entre Rússia i Ucraïna ha afectat tots els mercats i el català no ha estat una excepció. Tal com ha explicat Giró, les exportacions d’empreses catalanes a Rússia, Bielorússia i Ucraïna “suposen només l’1% del total, 893 milions d’euros”, i ha assegurat que el principal desafiament per a l’economia catalana “vindrà dels impactes pel que fa a l’energia i a la cadena de subministraments”. En aquest sentit, el conseller també ha recordat que una de les opcions més viables per intentar combatre aquesta crisi són els fons europeus i la seva bona gestió.
En aquest marc, Giró ha tornat a advertir sobre la necessitat d’una gestió descentralitzada d’aquests diners d’Europa. “Només una utilització racional i productiva dels fons europeus ens permetrà un escenari expansiu d’inversió”. A més ha parlat de xifres absolutes i ha constatat que només ha rebut un 7,8% del total de fons distribuïts, el que suposa un total de 1.491 milions d’euros. “Ni un sol euro ha estat decidit per la Generalitat, sinó que tot ens han vingut donat des de Madrid, i ens diuen que executem allò que ells decideixen sectorialment”, ha lamentat el conseller.
Així doncs, ha destacat que és complicat gestionar totes les millores dels diferents sectors amb la poca quantitat de diners que reben des de l’Estat. A part, també ha lamentat el poc marge de gestió que tenen i ha recordat que en aquest moment d’incertesa és essencial la màxima potestat de gestió d’aquests diners: “Només que rebéssim el que ens tocaria per pes de població sobre el conjunt de l’Estat, ja comptaríem amb 11.200 milions d’euros que podríem destinar a sectors com la recerca, la innovació o la indústria, que són molt singulars a Catalunya”.
2
4
