Canet de Mar vivia en l’absoluta tranquil·litat fins que fa pocs dies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obrir la porta a imposar el 25% de castellà a l’escola Turó del Drac, fet que va aixecar una ferma protesta de les famílies descontentes amb la mesura. En aquest municipi del Maresme es conserva encara un record molt viu dels episodis de tensió amb els grups d’arrenca-llaços de després del referèndum de l’1 d’octubre, en plena onada de repressió contra els líders independentistes. El fet va aixecar una mobilització sense precedents de la societat civil. El Procés manté encara una petja inqüestionable en aquest poble de més de 14.000 habitants, amb estelades i senyeres penjades ens molts balcons com a símbol del desig de ruptura amb l’Estat. Grups de l’esquerra independentista, com ara la formació juvenil Arran o el Comitè de Defensa de la República (CDR) de Canet, van enfrontar-se a un grup d’encaputxats espanyolistes el 2018 que van arrencar un camp de creus grogues que militants independentistes havien deixat clavades en una platja del poble per demanar l’alliberament dels presos polítics. Aquell esperit ha revifat ara a Canet.
Tot i l’arrelament que han fet en aquest poble les idees de ruptura, acompanyades de l’acció de grups partidaris d’una lluita més bel·ligerant, el municipi està governat per una alcaldessa d’ERC, Blanca Arbell. En les eleccions municipals del 2019, amb una participació del 64,23%, els republicans van guanyar l’alcaldia amb 1.555 vots. Els van seguir Canetencs Independents, una formació que defensa deixar les ideologies a banda per centrar-se en la “gent”, que va rebre 1.384 suports. El PSC es va convertir en la tercera força, amb tres regidors, seguit per Som Canet, Junts per Canet, la CUP, Primàries i Canet i Tu, tots ells amb un regidor cadascun. El PP, Cs i Unidad de Centro (un partit centrat en la defensa de la unitat d’Espanya) no van obtenir cap representació, tot i aconseguir els tres junts gairebé un miler de vots.
“Aquí hi ha un 60% molt independentista i un 40% fatxa, i això inclou socialistes i comuns”, diu a EL MÓN un militant independentista que munta guàrdia a les afores de l’escola Turó del Drac vigilant per si es presenta l’espanyolista Brigada Segadors del Maresme, que el 2017 es va crear per retirar llaços grocs de l’espai públic. Es presenta com un mosso jubilat, però demana anonimat. Es queixa del Govern perquè no el veu disposat a entrar en cap via de confrontació o insurreccional. Fins i tot critica organitzacions de l’independentisme perquè troba que han tingut una reacció tèbia davant el cas de l’escola de Canet.
Aquest ex-mosso forma part d’aquell sector de l’independentisme que reclama passar a l’acció per aconseguir la independència i que no confia en cap operació de diàleg. Per a ell, el que està passant a Canet és una “prova” de l’Estat per veure si a partir d’aquí pot continuar desplegant una ofensiva per tot el país. “Aquest cas serà la punta de llança del que passarà després a la resta d’escoles de Catalunya”, avisa.
Les famílies afectades per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de dictar mesures cautelars que impliquen l’aplicació immediata del 25% de classes en castellà s’han mobilitzat amb la redacció d’un manifest que defensa el model d’escola català i demanen al Departament d’Educació que blindi la immersió lingüística. L’aplicació del 25% es va fer efectiva dijous a la classe de P5 on hi ha el fill de la família que va denunciar el projecte lingüístic del centre. “Per als nens serà estrany, perquè la professora de sobte farà un canvi d’idioma, quan sempre els havia parlat en català; més enllà d’això els nens no ho viuen perquè són petits, el que més els ha sobtat ha estat el desplegament mediàtic davant del centre, això sí que els ha cridat l’atenció”, explica a EL MÓN Xavier Fita, un dels membres de la plataforma en defensa del català a l’escola i pare d’un dels nens de l’aula on s’ha imposat el castellà.
El català “manté la cohesió social”
Un altre pare de la plataforma en defensa del català és el lingüista Adam Igenberg. Originari de la ciutat de San Francisco, està casat amb una ciutadana turca i viuen a Catalunya des de fa 15 anys, explica en conversa amb EL MÓN. Aquest lingüista es mostra contrari al 25% perquè entén que el català manté la cohesió social en una comunitat on hi ha casos com el de la seva família, on a casa parlen anglès i turc, però no català. Igenberg vol que els seus fills aprenguin el català en un model d’immersió perquè és la llengua del país on viuen. Aquest nord-americà veu la reivindicació del 25% com una visió “tribal” per part dels defensors del bilingüisme a l’escola i entén que si realment la llei marca aquesta percentatge el que caldrà fer no serà desobeir, però sí “canviar la llei”. Igenberg reconeix que dins de la plataforma hi ha opinions molt diverses sobre la forma com resoldre aquest conflicte.
El conseller d’Ensenyament, Josep González-Cambray, que aquesta setmana ha visitat el centre, ja ha advertit que el Govern no té instruments per blindar la immersió en aquest centre davant de l’aplicació de les mesures cautelars. La denúncia anava contra el centre de manera que els riscos en cas de desobediència no són per al Govern sinó per a la direcció de l’escola o el professorat, en cas que aquests es neguessin a complir les indicacions judicials. L’alcaldessa de Canet, la republicana Blanca Arbell, defensa l’actuació del Govern i reitera que el model d’escola catala no ha generat mai cap conflicte al poble. Arbell, que avui ha denunciat amenaces de mort “feixistes” contra ella i l’escola, recorda que no es pot demanar a l’escola que desobeeixi perquè els efectes recaurien individualment contra les persones, el director del centre o el professorat.
La decisió judicial ha posat el focus mediàtic sobre una població amb una renda mitjana bruta de 29.050 euros. Canet de Mar, amb una població que havia viscut sobretot de la indústria tèxtil i la maduixa, ha vist créixer els darrers anys el turisme. La seva població gairebé s’ha doblat des dels anys 90. Algunes persones del poble expliquen que ha crescut sobretot per l’arribada de moltes persones d’altres indrets que treballen a Barcelona i en certa forma Canet s’ha convertit per a molts en una mena de “ciutat dormitori”. Així ho percep una de les clientes de la perruqueria Venus, a prop de l’escola Turó del Drac, regentada per una ciutadana cubana que fa 15 anys que viu a Catalunya, la Yusneivis. Aquesta cubana, que entén el català però no el parla, creu que sí que caldria que a l’escola es fes servir el castellà perquè sinó després els nens “surten burros”, diu.
“Volen lapidar la família”
Com la Yusneivis, en una farmàcia pròxima una dona de nacionalitat espanyola i origen turc que es presenta amb el nom de Magdalena i que treballa fent tasques de neteja, defensa que s’imposi el 25% de castellà a l’escola de Canet. “És la llei, si està escrit s’ha de complir, com tots les complim”, diu. Molesta amb la polèmica surt en defensa de la família que ha reclamat educació en castellà per al seu fill. “A la tele vaig sentir que volien lapidar aquesta família; aquest pare és un espanyol, un ésser humà, se l’ha de respectar i jo li dono tot el suport”, afirma.
La polèmica sobre el català fa dos dies que monopolitza les converses i alguns canetencs n’estan sorpresos. La responsable de sala del Celler Moments, un establiment que a la tarda s’omple d’amants del vi, explica a EL MÓN que “hi ha posicions de tot tipus, però hi ha radicals a banda i banda”. La dona també diu que hi ha qui està a favor de la immersió però no vol ser definida com a independentista. “Tot plegat és una manipulació política perquè el nen té 5 anys i no té culpa de res, això seran tres dies de soroll i prou: ha sortit això, doncs respectem-ho”, diu.
Un esperit més combatiu, però, es resisteix a Canet de Mar i una mostra d’això han estat els lemes en els cartells grocs que alguns dels participants a la manifestació que ha organitzat aquest divendres a la tarda el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han exhibit durant la protesta. La marca del 52% independentista en el centre: “Som el 52%: desobediència civil: quan?”; “Som el 52%: nou embat, quan?”; “Som el 52%: confrontació amb l’estat, quan?”.
