El cas Método 3 comença a agafar embranzida com una de les primeres grans maniobres de l’Operació Catalunya. Es tracta de l’escorcoll de la seu de l’agència de detectius i la detenció del seu director, Francisco Marco, arran de l’enregistrament de La Camarga –el dinar entre Alícia Sánchez Camacho i l’examant de Jordi Pujol Ferrusola–, investigat pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional a la peça separada 27 de la macrocausa Tàndem, tot i la petició d’arxiu del ministeri fiscal. Ara, el cas s’enterboleix més arran d’una nova gravació, a la qual ha tingut accés El Món, d’una conversa entre el comissari jubilat José Manuel Villarejo i el detectiu de l’agència Antonio Tamarit –àlies El Mago per la semblança del seu cognom amb el del famós prestidigitador Juan Tamariz– el 14 de febrer del 2013. Va ser només quatre dies abans de la detenció de Marco i de l’escorcoll de l’agència.
La conversa serveix tant per asserenar Tamarit, que Villarejo considera del seu “equip”, com per negociar el preu de 20.000 informes confidencials de Método 3 sobre empresaris, jutges, partits i polítics catalans, que segons el comissari es pagarien amb fons reservats i sense “deixar rastre”. Tamarit també proposa collar una altra detectiu per obtenir informació. Villarejo també comenta que els altres implicats en la gravació de La Camarga estan enraonant amb la policia que porta el cas. Policies que defineix com a “amiguets”, és a dir, que pertanyien a la policia patriòtica. Tots dos carreguen contra Marco.
“Estigues tranquil, els que porten la investigació són amiguets”
La trucada telefònica, de 34 minuts, comença remarcant com “s’està escalfant tot”. La descripció del comissari respon a l’aparició de la conversa de La Camarga en el debat públic i tota la crisi política oberta arran de la seva difusió. De fet, carreguen el mort de la filtració de la conversa a Marco, suposadament a canvi de diners, i especulen sobre qui li ha pagat, que creuen que podria ser Xavier Martorell, exdirector general dels Mossos i excap de seguretat del Barça, o bé algun altre empresari de l’entorn de CiU.
El comissari tranquil·litza Tamarit recordant que els agents que porten el cas “són amiguets” i que els ha avisat que no el fiquin a ell en aquella “història”. Villarejo fins i tot, qualifica Tamarit de membre de “l’equip” al que no deixaran tirat i demana que no digui res i que sigui “discret”. Però Tamarit no en té prou i es protegeix recordant que ell ja no era a l’agència quan es va celebrar el dinar de La Camarga.
L’embolic de la gravació de La Camarga
La xerrada va donant detalls de com i qui va encarregar la gravació de La Camarga. Tamarit afirma que el “client” que va encarregar la gravació va arribar per Elisenda Villena, germana de l’assessora jurídica del PSC. En aquest marc, acusen Marco d’intentar “tirar-li tota la merda a ella”. Villarejo afegeix que hi ha un altre personatge –al qual es refereixen com a “antic col·lega”– que “està col·laborant” i que està aportant “un bon grapat d’informació”. Un fet que Tamarit qualifica de “collonut”. Al llarg de la conversa, es destapa que aquest “antic col·lega” és Juan Carlos Ruiloba, excap de Cibercrim del Cos Nacional de Policia a Catalunya.
Així mateix, el comissari explica a Tamarit que els seus homes estan parlant amb el “noi que va posar el micro”, un tal Álex Borreguero. De fet, el detectiu es vanta d’haver-lo fitxat ell per a l’agència Método 3. Villarejo insisteix que la conversa que mantenen “no pot transcendir”. En aquest punt, detalla que Julián Peribáñez, un altre dels detectius personats en el cas de l’escorcoll a l’Audiència Nacional, ha relatat que la gravació es va fer amb una gravadora i un micro d’ambient comprat a l’empresa Proselec, i que fins i tot el restaurant es va “oferir per deixar la seva oficina per posar-hi el receptor”.
Diners i protecció a canvi d’informació
Villarejo proposa a Tamarit que enraoni amb els altres detectius per oferir-los diners a canvi d’informació i protecció. En aquest sentit, addueix que tant Borreguero com Julián parlen, però sobretot qui enraona més és “l’antic col·lega Juan Carlos”, en referència a l’expolicia Ruiloba. A més, Villarejo els garanteix que qui s’emportarà tota la responsabilitat serà Marco.
Tamarit proposa que “collin” Eva Gómez, la secretària de l’agència, que és un “bitxo” i ho sap tot. “Pepe, digues a la policia que l’han de collar”, insisteix. De fet, assegura que va demanar a l’Álex Borreguero i a Juan Carlos Ruiloba l’àudio i l’expedient, però segons Tamarit no l’hi van donar.
Fons reservats… “pels 20.000 informes, quant en demanes?”
La conversa continua explicant tafaneries d’investigacions a polítics catalans, fins i tot sobre les seves suposades tendències sexuals i embolics extramatrimonials, però arriba un moment que Villarejo torna a centrar la pilota. En aquest punt, demana saber exactament què té Tamarit de Método 3 que no tinguin ni Borreguero ni Ruiloba. Tamarit li detalla que té “20.000 informes” que no tenen els altres, sobre els germans Puig, en referència a l’exconseller Felip Puig, CIRSA –l’empresa de joc que segons algunes fonts estaria vinculada amb la informació que contenia el pendrive dels Pujol Ferrusola–, finançament de CiU, PSC, PP, la constructora Entrecanales, empresaris i investigacions a jutges. D’aquests, Tamarit destaca que hi ha “300 informes de primer nivell”.
Villarejo negocia el preu “confidencialment”, per afrontar-lo amb un “pagament amb fons reservats” sense cap conseqüència. “Que ningú tingui maldecaps a sobre d’ajudar la justícia”, destaca Villarejo. Tamarit comença parlant 200.000 euros, però al final queden en 35.000 euros”. Villarejo tira avall perquè la caixa del ministeri de l’Interior està eixuta. Continuarà.
6 
