Un dels primers noms protagonistes de l’Operació Catalunya, l’agència de detectius Método 3 torna al centre de l’escenari. Un escrit presentat per un exdetectiu de l’agència -acomiadat posteriorment- Julián Peribáñez, ha afegit encara més dubtes a l’escorcoll que va patir la seu de Método 3 i les seves motivacions. Tot arran d’una investigació recollida en la peça separada 27 de l’operació Tàndem -n’hi ha 31-, la macrocausa sobre les activitats del comissari jubilat José Manuel Villarejo a l’Audiència Nacional. Precisament, els diaris i agendes del comissari apunten el control que hi va haver per part de la policia patriòtica del cas Método 3 arran de la conversa de La Camarga. Cal tenir present que l’escorcoll i la detenció de Francisco Marco, director de l’agència i de diversos detectius assalariats, va ser arran de la denuncia orquestrada davant la policia per part de la direcció del PP de Catalunya, aleshores comandat orgànicament, per Jordi Cornet, ara ja mort.
Aquesta investigació és l’única al tribunal especialitzat que toca el pla de la policia patriòtica contra el Procés. En concret, es basa en la denuncia de l’exdirector de l’agència contra Villarejo i l’exlíder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho. Tot per denuncia falsa i detenció il·legal. Tot i que la fiscalia en va demanar l’arxiu, el titular del Jutjat d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha donat tres mesos més de temps per investigar i per parar l’orella a les explicacions, el relat i els detalls que li vulgui explicar Peribáñez. La idea que l’escorcoll va ser una “operació de rescat de documentació” sensible com ara activitats de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz que presumiblement estaven en mans de l’agència, i, de retruc, buscar un culpable pren cos. La raresa d’aquell escorcoll obre una de les tapes de la clavaguera contra el Procés.
Un jutge que també va investigar l’1-O
L’escorcoll i la detenció dels detectius va ser ordenada el 19 de febrer de 2013 pel magistrat Ignacio Sánchez García-Porrero, que en aquells moments es trobava en comissió de serveis al Jutjat d’Instrucció 14 de Barcelona. Curiosament, el mateix jutge que va citar com a denunciada l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per prevaricació amb entitats com Plataforma d’Afectas per la Hipoteca. També va ser nomenat -en comissió de serveis- pel Consell Permanent del Consell General del Poder Judicial, el juny de 2019, per reforçar la investigació del Jutjat 13 contra el Primer d’Octubre.
El 19 de febrer de 2013, el jutge va dictar una interlocutòria arran de la denuncia per descobriment i revelació de secrets de l’article 197 i 199 del Codi Penal que va interposar Jordi Cornet en la seva condició de Secretari General del PP de Catalunya. La denuncia entenia que la líder de la formació, Sánchez-Camacho, havia estat “objecte d’espionatge”. Així mateix, van aportar una còpia “en suport informàtic” de la conversa entre Camacho i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez, que també “de manera anònima es va posar en mans de la policia”. Els afectats per la denuncia del PP i la posterior decisió del jutge van ser els domicilis i llocs de treball de Francisco Marco, de la seva mare, Maria Fernández; d’Elisenda Villena, del mateix Peribáñez i d’Alex Borreguero.
Un escorcoll que ni la fiscalia veu clar
En el seu escrit de petició d’arxiu, la fiscalia no nega la possibilitat que la decisió fos il·legal, en tant, que entreveu que la denuncia va ser falsa. De fet, no veu gens clar aquell escorcoll ni la detenció dels detectius, ara bé, creu que s’hauria de denunciar en un altre seu judicial i no pas en la macrocausa Tàndem. L’argument és que res de la documentació obtinguda de l’escorcoll a Método 3 s’ha utilitzat en cap de les operacions investigades de la trama empresarial de Villarejo. Un altre dels detalls fàctics de l’operació és que Peribáñez va ser acomiadat de Método 3 amb efectes de 19 de novembre de 2012, segons recull la sentència que va declarar la improcedència del jutjat Social 19 de Barcelona de data 6 de febrer de 2014.
Amb aquests elements, el jutge ha volgut curar-se en salut, demorar un virtual arxiu i aclarir els fets en un dels protagonistes detinguts. La idea de l’instructor és comprovar fins quin punt la detenció de Marco i Peribáñez va ser legal. És a dir, vol constatar si el Grup 1 de la Prefectura Superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya va demanar l’entrada arran de la denuncia amb coneixement que no hi havia prou base per justificar una mesura d’aquestes característiques. D’aquí que no prendrà cap decisió fins que prengui declaració a Peribáñez.
Els diaris, la clau
En aquest procés judicial, el jutge també té present que els diaris del comissari Villarejo -incorporats a la causa Tàndem- donen cobertura a la denuncia de Marco i Peribáñez de detenció i escorcoll il·legal arran d’una denuncia falsa. En aquest sentit, cal destacar diverses anotacions que vindran avalades per gravacions. El 12 de febrer de 2012, Villarejo recull que “Tony”, l’alies del seu home a Catalunya, Antonio Giménez Raso -policia en segona activitat- li ha fet una explicació detallada del cas Método 3. De fet, el comissari li demana una “nota” amb tota l’explicació.
L’endemà aquesta nota arriba a “Chisco”, el malnom del secretari d’Estat de Seguretat i excap de gabinet del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, Francisco González. Chisco ha realitzat vàries trucades i missatges. La mà dreta de Fernández Díaz està plenament al cas del que està fent la policia patriòtica amb l’agència de detectius, fins al punt que el 18 de febrer, un dia abans dels escorcolls i el mateix dia de les detencions no amaga que “està molt content per les detencions de Método 3” però això sí “vol saber on són els informes” obtinguts. Precisament, el comissari Enrique García Castaño, excap de la UCAO -Unitat Central de Suport Operatiu-, informa a Villarejo que ja té la llista de clients i informes de l’agència. Continuarà.
13
