Un dels noms que sempre apareix quan es parla de l’Operació Catalunya és Francisco Marco. L’exdirector de l’agència de detectius Método 3, que es va veure implicat en la gravació de La Camarga. Aquella famosa conversa, de fet, va ser l’embrió de l’Operació Catalunya. Un dinar de l’aleshores líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, amb l’examant de Jordi Pujol Ferrulosa, Victòria Álvarez, que encetava les perquisicions contra la família de l’expresident. Una informació que després utilitzaria el comissari ara jubilat José Manuel Villarejo per fabricar informes sobre la família Pujol. Arran de La Camarga, Francisco Marco va ser arrestat, engarjolat durant tres dies i la seu de l’agència Método 3, escorcollada.
Un fet que ara investiga, en la peça separada 27 de la causa Tàndem, l’Audiència Nacional. De fet, el jutge instructor Manuel García Castellón apunta les perquisicions cap a una detenció il·legal provocada per la denúncia de Camacho. El cas està donant la volta com un mitjó arran de les darreres investigacions. El pacte que es va fer públic del perdó entre Marco i Camacho no és el que realment van acordar tots dos. Així ho ha denunciat el detectiu, que ha lliurat al jutjat el veritable acord, al qual ha tingut accés El Món. A més, el sumari del cas ha revelat seguiments per part del Cos Nacional de Policia i àudios on membres de la policia patriòtica no amaguen el seu nerviosisme per la possibilitat que Marco expliqués la seva versió i desemmascarés l’operació contra l’independentisme i els Pujol. Marco ha acabat sent una altra una víctima de l’Operació Catalunya.
Un contracte de confidencialitat surt a la llum
En la causa hi ha una novetat importantíssima. Es tracta del famós contracte de confidencialitat signat entre Alícia Sánchez-Camacho i el detectiu. En aquell moment, el mateix PPC va difondre un pacte en què Camacho suposadament perdonava Método 3 per haver gravat la conversa sense que ella ho sabés –cosa falsa. Ella cobrava d’una asseguradora i ingressava els diners de la indemnització, 80.000 euros, en una ONG. A canvi, l’aleshores líder del PPC retirava la demanda posada contra l’agència de detectius i renunciava a qualsevol acció penal. Però en realitat existia un altre acord, que ara ha estat aportat a la causa i que es qualifica com un producte “d’amenaces condicionals”.
En concret, i seguint el relat de la denuncia del detectiu i atesa la literalitat del pacte, Camacho va pressionar el detectiu per fer la comèdia del suposat pacte amb informació que li havia proporcionat Villarejo. De fet, el veritable acord posa de relleu que l’exlíder del PPC tenia dades de la investigació policial, quan llavors la causa de La Camarga es trobava sota secret de sumari. Amb la pressió de Camacho, Marco va accedir al pacte fictici. Pero ara el detectiu ha trencat el silenci i assegura davant del jutge que és víctima del “xantatge” de Sánchez-Camacho amb informació suposadament confidencial que s’hauria manllevat en l’escorcoll de la seu de l’agència Método 3.
Tots dos arriben a l’acord pel “principi d’indemnitat” que no difondran les dades que tenen: Marco sobre La Camarga i Camacho sobre les investigacions de Método 3, dades que estan sota secret de sumari però que ella es vanta de tenir. Informació que li hauria subministrat el coordinador del pla de l’Operació Catalunya, el comissari Villarejo. De fet, l’actual senadora del PP es va comprometre que el PP pagaria dos milions d’euros si es feia públic l’acord o la suposada informació que tenia.
Control il·legal de les activitats de Marco
Segons el sumari, i la denúncia de Marco, el 13 de febrer del 2013 va ser detingut, però just un mes després agents de la policia patriòtica havien posat en marxa un seguiment del detectiu. L’operatiu el dirigia l’home d’acció de l’equip de Villarejo a l’Operació Catalunya, l’inspector del Cos Nacional de Policia Antonio Giménez Raso, que tot i estar en segona activitat feia perquisicions per a la policia patriòtica com si fos un agent en actiu.
El seguiment fet a Marco implicava gravacions de les seves converses que després Raso transmetia a Villarejo. En una conversa mantinguda el mateix 21 de març entre el detectiu i el policia, Marco ja sap que és Villarejo qui coordina tota l’Operació Catalunya i així li fa saber a l’inspector. Fins al punt que admet a Raso que és Camacho qui encarrega la gravació de La Camarga a través d’un intermediari. L’àudio és demolidor i serà clau per neguitejar els membres de la policia patriòtica.
La por i el neguit de la policia patriòtica és que Marco enraoni públicament i desveli l’operatiu clandestí de l’Estat contra el procés. Tant és així que la policia patriòtica ha de ‘concertar’ els serveis d’un agent francès, Françoise Seroux, per seguir-lo i informar de les seves activitats. Fins i tot, com a denunciant. Seroux, cridat ara com a testimoni, admet en una gravació que la implicació de Método 3 i Marco en l’Operació va ser un muntatge ideat des del ministeri de l’Interior. Continuarà.
3 
1 