Segona jornada per a l’informe final de la defensa del comissari d’intel·ligència, José Manuel Villarejo, en les tres primeres peces del judici de la causa Tàndem, que jutja les operacions i negocis del policia. Aquest matí, el seu advocat, Antonio García Cabrera, després de repassar ahir les peces Iron Pintor i Land, ha desgranat la peça KING.
Un fosc operatiu d’Estat operat amb el Centre Nacional d’Intel·ligència sobre Guinea Equatorial. La KING ha estat la clau de volta de l’exposició de l’advocat basada en la llista negra “d’enemics del comissari” i que ha servit per embolicar fins i tot la gestió de l’Estat dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. L’exposició ha servit per criticar les instruccions de l’Audiència Nacional que ha pronosticat que té tots els números per convertir-se en un “tribunal especial” que utilitza les investigacions prospectives i vulnera la igualtat d’armes amb, per exemple, limitant la publicitat dels sumaris a les defenses.
El lletrat ha exhibit dos mails, avançats per El Món el passat mes de maig, que serveixen segons el lletrat de prova del cotó de la relació de Villarejo amb el Centre Nacional d’Intel·ligència, un dels seus principals adversaris. De fet, el CNI ha estat el primer de la llista dels “enemics” del comissari -en paraules del seu advocat- que “l’han deixat tirat”. El segon ha estat l’excap de la Unitat d’Afers Interns, el comissari Marcelino Martín Blas, i l’enemistat que tenien. La llista s’ha completat amb l’excap d’Afers Interns, Francisco Javier Migueláñez, o la Unitat Central Operativa de la policia judicial de la Guàrdia Civil així com diversos periodistes. D’aquí n’ha sortit l’origen i els interessos de la denúncia per obrir la macrocausa. Tots alienats pel que ha batejat com a “únic objectiu del judici, obtenir els arxius del comissari”.
Guinea, “morets a Catalunya” i el CNI
La columna principal de l’informe de la defensa ha començat amb la lectura de dos correus electrònics aportats a la causa durant el judici oral. Un del 2015 i un altre del 2017. Dos documents que, segons la defensa de Villarejo, certificarien com el comissari actuava com agent encobert de la seguretat de l’Estat, tant pel Cos Nacional de Policia o ministeri de l’Interior, com pels serveis d’intel·ligència. Els correus es remeten des del domini “areatec.com”, un domini tapadora del CNI, com ja s’ha acreditat al llarg del judici.
En concret, el mail és una resposta a un correu electrònic amb la paraula “moritos” com a assumpte. En aquest correu, el signant, un tal Matías, es queixa que Villarejo enraoni amb una font que La Casa –el CNI– va donar de baixa fa cinc anys i que mantingui la tensió amb “R1”, és a dir, el nom en clau del general Fèlix Sanz Roldán, aleshores cap del CNI. Li recorden que “consideren que no tenen informació rellevant sobre el que es belluga de morets a Catalunya”.
L’altre mail, i des del mateix domini, està signat per “J”. És del 24 de setembre del 2017, un mes i una setmana després dels atemptats, a les 23.36 hores. “Has continuat fent mal, amb l’incident punxant els teus amics perquè ens fiquin com sigui en la causa de les Rambles i ho sabem perquè aquests amics són els que ens han advertit”. Li critica que s’hagi aprofitat del fet que Fernando Andreu sigui el magistrat instructor de la causa per embolicar la troca. “Si et queda alguna cosa al cap, negocia destruir els teus informes i tot allò que tinguis de les fonts dels teus morets i deixa de repetir que vas avisar del que pensaven fer a Catalunya, mai vas centrar res i amb les teves especulacions, com feies sempre, no es podia avançar res”, critica amb duresa el tal J.
També Afers Interns
Els dos documents i una persecució i seguiment a Villarejo per part de vuit membres del CNI, identificats per la policia espanyola, el juliol de 2017 conformen part de la defensa del comissari per acreditar que la base de la investigació està contaminada per l’animadversió dels serveis d’intel·ligència espanyols, la Casa, contra l’agent encobert d’intel·ligència. Però la llista no s’ha quedat aquí. El següent “enemic” esmentat per l’advocat ha estat el comissari Marcelino Martín Blas, excap de la Unitat d’Afers Interns. Una llarga llista de publicacions i testimonis han servit al lletrat per constatar la mania que es professaven entre uns i els altres. “Una guerra sense quarter”, ha definit Antonio García Cabrera.
En aquest bloc també ha rebut el comissari Migueláñez, també excap d’Afers Interns, que va encarregar a l’inspector Gonzalo Fraga la investigació dels negocis de Villarejo i de la seva empresa Cenyt. El comissari va qualificar de “vergonyosa” la “guerra de comissaris” per advertir que no tenia cap mena d’animadversió a Villarejo i que no el coneixia. Però la defensa no ho veu igual i considera que va actuar contaminat per la deriva d’Afers Interns contra el comissari. En aquest punt, l’advocat ha preguntat al Tribunal que presideix Ángela Murillo, si corresponia a Afers Interns investigar Villarejo i no, per exemple, la Unitat de la Policia Judicial del Cos Nacional de Policia o la Unitat antiblanqueig de la Guàrdia Civil. És a dir, posant en dubte, de ple, els atestats d’Afers Interns en la instrucció del cas Tàndem.
La UCO, Menéndez i David, l’agent del CNI
La llista ha continuat amb la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i la relació del comissari amb el cap d’aquesta unitat, Manuel Sánchez Corbí. El seu testimoni ha servit també per desvirtuar les acusacions policials pel suposat ús d’instruments policials per fer negocis propis i extorsions. Aquí hi ha una de les línies principals de la defensa en el benentès que s’aplica “l’efecte mirall”. Si actua de manera particular no pot rebre suborns ni extorsions, i si actua com a policia, -com reconeix la mateixa Audiència Nacional que feia a Andorra- ho feia a compte i per ordre de l’Estat.
L’advocat ha estat especialment detallista en la denuncia que va obrir la causa. De fet, ha tornat a apuntar al CNI, a través de l’agent David Rodríguez Vidal, i del confident policial Francisco Menéndez. En concret, el lletrat assevera que ha quedat demostrat que Rodríguez Vidal va interposar la denuncia gràcies a les fotocòpies dels documents que li va subministrar Menéndez a canvi de pressions. Segons ha explicat, Menéndez va cedir els documents per salvar uns clients guineans que havien de blanquejar 7 milions i mig d’euros i l’amenaça d’un delicte fiscal del que podria sortir amb diversos anys de presó. “Menéndez va ser utilitzat per protegir els seus clients guineans”, ha subratllat. Una maniobra per tal d’obtenir els documents que havien de servir per denunciar Villarejo i fer actuar la fiscalia anticorrupció, Afers Interns, la Direcció Adjunta Operativa, la UCO i qui fes falta per bloquejar el cas. “L’objectiu d’aquesta causa era obtenir els arxius del comissari”, ha conclòs.
1 
