Després de gairebé un any que comencés, s’acaba el judici per les tres primeres peces per la causa Tàndem, que investiga l’entramat empresarial del comissari d’intel·ligència, José Manuel Villarejo. Aquest matí ha estat el torn de l’informe final de la defensa del policia, que ha estat reconegut com un “agent encobert” en la mateixa sala del judici, fins i tot, pel ministeri fiscal. Per les tres peces -King, Land i Indoor- li demanen fins a 109 anys de presó per diversos delictes.
El seu advocat, Antonio José García Cabrera, ha exposat els arguments per tal de reclamar, no només la llibertat del comissari, sinó per la resta d’acusats. Fins i tot pels que ja han conformat la pena per “por” amb la fiscalia. El lletrat ha repassat la prova, la instrucció i les mancances que al seu parer ha tingut la vista oral. Dos elements han estat claus per l’exposició de la defensa. En primer terme, que la causa s’ha basat en una investigació prospectiva. En segon lloc, que Villarejo no era res més que “l’Estat en funcionament, per bé o per mal, però era l’Estat en funcionament”.
“Alguna cosa més que un procés penal”
“Aquí hi ha alguna cosa més que un procés penal”. Aquesta ha estat la clau que ha obert la metòdica i punyent explicació de la defensa de Villarejo. L’advocat ha defensat, tal i com s’hauria acreditat amb les documentals aportades i la gran quantitat de testimonis que han desfilat per la sala, la legalitat de l’entramat empresarial del comissari. És més, ha criticat que la instrucció judicial portada a terme pel magistrat Manuel García Castellón no hagi tingut en compte “les coses que va fer l’Estat”. “Per què s’investiga la Kitchen -el cas dels papers de Bárcenas- i no l’Operació Catalunya?”, ha preguntat socràticament l’advocat al tribunal.
De fet, ha recordat que si les empreses del comissari han servit a l’Estat, com s’ha acreditat, no es pot qualificar d’organització criminal. En cas contrari, l’advocat conclou que “també seria el propi Estat el que formaria part de l’organització criminal”. “Viuríem en un Estat delinqüent”, ha assenyalat. En aquest marc, ha esperonat a denunciar i jutjar les “cúpules polítiques del PP i del PSOE, que des de l’inici de la democràcia van utilitzar el grup empresarial del comissari”. Així ha recordat que, per exemple, l’operació King -sobre Guinea Equatorial- va ser un encàrrec del Centre Nacional d’Intel·ligència com el cas Corinha.
“Novel·la del Coyote” o “escamot d’afusellament”
L’advocat ha desgranat l’inici del cas, sobretot, en la denúncia anònima amb què va encetar el cas. Antonio García Cabrera ha emfatitzat que han pogut acreditar que tot el cas es va muntar en base una denuncia, tot i que anònima, era de David Rodríguez Vidal, un agent del Centre Nacional d’Intel·ligència. En aquest sentit, també ha implicat Juan Menéndez Rubio, un testimoni que ha passat a la fase de denunciant d’or del cas.
“Estem caminant pel Congost”, ha descrit el lletrat. “No sabem si se’ns està jutjant o bé estem davant d’un escamot d’afusellament”, ha subratllat per definir la situació que viu el comissari tant en la instrucció com en la vista oral. Ni suborn, ni corrupció, ni organització criminal. Per a l’advocat, la vista oral ha deixat clar que Villarejo era una mena de “Donnie Brasco” de l’Estat espanyol, un agent encobert que complia encàrrecs dels seus superiors i que fins i tot, les seves empreses avançaven diners dels operatius clandestins. De fet, ha argüit que ni tan sols en les conductes jutjades podrien encabir-se una falta administrativa per manca de compatibilitat. En tot cas, l’advocat ha defensat a capa i espasa que les causes per les quals se’l jutja no conformen cap delicte i, a més, tenien la cobertura de l’Estat. “Volen desfer-se d’un testimoni incòmode”, ha reblat. Demà, torn de Villarejo en defensa pròpia.
3 
