Mig milió d’euros, el doble del que demanava Javier de la Rosa per atacar els Pujol. Aquest és l’import que va reclamar a la policia patriòtica el financer argentino-irlandès Gustavo Shanahan. Un exsoci de Jordi Pujol Ferrusola, tan indignat amb el Júnior que volia “matar-lo millor amb una bomba atòmica que no amb una bala del 22”. Un cas tèrbol que va començar en mans de la policia patriòtica del govern espanyol de Mariano Rajoy, que després va arribar a l’Audiència Nacional i que, al final, es va arxivar. Shanahan –a qui, passat el temps, la policia patriòtica acabaria titllant de “gilipollas”– no va poder servir per obrir cap causa definitiva contra el seu exsoci després de mesos de feina. Una maniobra més de l’Operació Catalunya que va acabar en no res al jutjat.
L’operació Shanahan va ser llarga, entretinguda i, com en els altres casos de la claveguera, es van traspassar amb escreix els límits de l’estat de dret. La primera conversa entre el comissari d’intel·ligència ara jubilat del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo i el financer argentí es va registrar el 10 de setembre del 2013. Una conversa, a la qual ha tingut accés El Món, en què Villarejo fa servir una de les seves múltiples identitats operatives i clandestines no oficials, en aquest cas la de José Estévez. Aquesta primera presa de contacte té un objectiu: deixar entreveure la suposada informació compromesa que suposadament Shanahan té sobre Jordi Pujol Ferrusola i posar-hi preu, mig milió d’euros. Un detall no va passar desapercebut per Villarejo és que el que havia de ser el delator no va posar mai cap denúncia al seu exsoci Jordi Pujol Ferrusola a l’Argentina, on havien fet els negocis junts, que era la relació d’on havia de sortir la documentació que potser serviria a Espanya.
“De quin Pujol es tracta?”
És 10 de setembre del 2013. Just un dia abans de la Via Catalana de la Diada, la mobilització que va consistir a fer una cadena humana gegantina que travessava tot el país per reclamar la independència. Villarejo rep una trucada i l’interlocutor pregunta pel “doctor Estévez”. Li ha passat el contacte un periodista que ha estat escrivint un reportatge sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola a l’Argentina, al port de la ciutat de Rosario. Villarejo va directe a barraca i ben aviat li pregunta per la possible “col·laboració”. Shanahan, un cop fetes les presentacions, li comenta que “J.P” ha estat soci seu. Villarejo li demana que li aclareixi si és Jordi Pujol pare o fill, detall que ràpidament aclareix Shanahan: es tracta del Júnior.
Com a targeta de presentació que considera que li confereix fiabilitat, Shanahan relata que era el seu responsable financer i que administrava els fons que el primogènit dels Pujol Ferrusola enviava a l’Argentina pel negoci del port de Rosario. Fins i tot, assegura que té registres dels paradisos fiscals on tenia comptes corrents. A partir d’aquí, Shanahan admet que té una “situació econòmica difícil” i que el port de Rosario ha entrat en fallida. D’aquí que la seva col·laboració té una doble intenció, revenjar-se de Jordi Pujol Ferrusola i “fer una mica de negoci amb la seva informació”.
“Matar Pujol amb una bomba atòmica”
Shanahan no està per romanços i assegura al comissari que vol matar Pujol Ferrusola “no amb una bala del 22, sinó amb una bomba atòmica”. Així comença a apuntar noms de societats que tenia i llocs on podria tenir fons a l’estranger i s’ofereix a “testificar a Espanya en les causes que se li obrin”. “Jo voldria prestar col·laboració en la mesura que representi un negoci per a mi”, emfatitza Shanahan. Així i tot, reconeix que ell “voldria empresonar-lo amb les seves mans”.
El preu i la “linda fiesta”
Shanahan comença a enraonar de manera genèrica sobre la relació de Pujol Ferrusola amb Abengoa, amb l’empresa de joc dels Suqué, Inverama i amb l’Andbank d’Andorra entre d’altres. “En tinc per fer una linda fiesta”, remarca. Ara bé, després deixa caure que “sap que la informació és important” i que el senyor Pujol “té enemics i cada cop en té més”. “Aquesta informació per a qualsevol enemic és molt important”, subratlla. Villarejo li recorda que ell és un advocat i no és enemic personal dels Pujol i “només assessora”. En tot cas, Villarejo li pregunta si ha fet alguna acció judicial a l’Argentina, Shanahan admet que no ha fet res amb una excusa força surrealista, en tant que Pujol Ferrusola es va vendre la seva part amb una capitalització i li deu un 6% de la venda. És a dir, Shanahan voldria cobrar un suposat deute. Després d’escoltar tot això, Villarejo li demana concretar quant vol cobrar. I l’interlocutor li deixa anar que voldria 500.000 euros.
Villarejo va assegurar que l’operació no es podia fer “underground”
Shanahan veu que potser s’ha passat amb el preu, admet que potser és “una salvatjada”, però, avisa que la informació no serà barata. “Potser no val mig milió, però tampoc 50.000 euros”, alerta. Villarejo li raona que fa el cas Pujol està judicialitzat i que se’l recompensarà “adequadament”, que està “reglat” per la llei espanyola i que potser hi haurà alguna figura de protecció, com, per exemple, de testimoni protegit. Villarejo li admet que és interessant el que explica, li recomana que li ensenyi les proves per poder avaluar. I, sobretot, es posa exquisit, li insisteix que les proves cal ratificar-les amb el seu testimoni davant del jutge i li assegura que l’operació no es pot fer “underground”. Shanahan diu que no hi ha cap problema.
Villarejo li demana uns dies i una “reflexió” sobre la quantitat que demana, els 500.000 euros. Shanahan replica que si bé el preu és alt, porta incorporat el seu testimoni. Villarejo li recorda que a Espanya està en crisi. “Jo sé com està de fons l’administració de justícia”, matisa. Ara bé, es compromet a avaluar la informació i a “recomanar la xifra més alta” possible per compensar la “informació valuosa” que assegura tenir. Queden per a una pròxima reunió. Serà el 13 d’octubre Continuarà.
21 
