L’empresari Javier de la Rosa va ser una de les primeres fonts de la policia patriòtica per encetar l’Operació Catalunya. Això sí, a canvi de diners –250.000 euros només per començar– i protecció fiscal per a les propietats de la seva dona. Així ho acrediten les gravacions, a les quals ha tingut accés El Món, de les diferents reunions que va mantenir amb el comissari ara jubilat José Manuel Villarejo –que en aquell moment es feia passar per un advocat proper al gabinet de Mariano Rajoy– i amb Javier Basso, tresorer del PP a Barcelona, regidor a l’Ajuntament del 2003 al 2007 i home fort de l’aparell popular a Catalunya. Les trobades van ser constants entre l’equip de la policia patriòtica i l’empresari condemnat i empresonat per diferents irregularitats, com ara les del cas Gran Tibidabo.
De la Rosa va contactar amb Villarejo a través de Basso i d’Alicia Sánchez Camacho. La primera trobada es va celebrar el 10 de novembre del 2012, just a l’inici de la campanya electoral de les eleccions anticipades convocades per l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, després de la multitudinària manifestació de l’11 de setembre i del fiasco de la cimera amb Rajoy sobre el pacte fiscal. La reunió també va ser quatre dies després de la trobada de Villarejo amb Sánchez Camacho, tal com apunta Basso. Una reunió que serveix també per elaborar una llista negra de noms a investigar i del rastre dels suposats comptes corrents de la família Pujol-Ferrusola i de Mas, a més de David Madí, Felip Massot, Carles Sumarroca, Carles Vilarrubí i Miquel Roca.
“He tingut molta relació amb els Pujol”
La trobada comença aviat. De fet, De la Rosa està esmorzant quan arriba Villarejo, que demana un cafè amb llet descafeïnat. Poc després s’incorpora Basso, que demana un tallat descafeïnat de màquina. Villarejo utilitza una de les seves identitats encobertes, Manuel Pérez, advocat. Explica que és un “simple advocat” que ha vingut a Barcelona aprofitant que Rajoy visita Tarragona. Una mostra de la complicitat que mantindria amb la Moncloa. Expliquen qüestions personals fins que De la Rosa comenta que ha “tingut molta relació amb els Pujol”, i detalla el seu historial i com va establir contacte amb Xavier Trias. Basso deixa caure el nom d'”Alicia”, en referència a Sánchez-Camacho, perquè quedi clar que la reunió es fa en la màxima confiança. De la Rosa també ressalta que finançava els actes de final de campanya de CiU, tot i que per alguna raó vol deixar clar que només els votava en les eleccions autonòmiques.
De la Rosa narra diferents operacions comercials i de finançament irregulars de partits. Aleshores detalla que l’any 1994 va ser empresonat i es va “cabrejar molt”. Quan va sortir, explica, va anar a buscar Pujol i Trias perquè l’ajudessin i els va reclamar diners i assegura que dels cinc mil milions (de pessetes) que els havia proporcionat només va recuperar-ne 200. Tot i això, sorprenentment, assegura que no hi té una “mala relació” però sí que se n’ha “distanciat”. De la Rosa relata totes les vicissituds per fer entendre com ho ha passat de malament arran de la seva relació amb els polítics. Un pretext per justificar el preu que proposarà per la seva futura col·laboració.
“Et puc explicar totes les històries: maletes d’efectiu sortint de Palau”
La conversa continua. De la Rosa utilitza un to per detallar que té molta informació, i dona detalls extravagants com ara que el president Pujol i el seu fill gran treien diners en efectiu i xecs de Palau i que els ajudava Lluís Prenafeta, l’històric secretari general de Presidència. I aviat comença a donar pistes de quina serà la seva tarifa per denunciar les suposades irregularitats dels Pujol i Artur Mas. Assegura que no demanarà “grans quantitats” sinó que vol cobrir el que diverses persones li han deixat per viure els darrers anys i deixar alguna cosa per a la seva dona i els seus fills.
Després d’explicar que pot reciclar coses del passat, també diu que pot aportar informació actual. Aquí entra Felip Massot , promotor immobiliari, a qui acusa de ser qui gestiona els fons d’Artur Mas. També abona la tesi que Mas està dominat per “talibans” com David Madí. Aquí entra Basso, que comenta que coincideix amb Madí al consell assessor d’Endesa i dona detalls d’una reunió on es va parlar sobre la independència. De la Rosa afegeix que va maniobrar amb Pujol per tenir les concessions de les ITV, parla del paper de Sumarroca i dels pocs diners que donaven els laboratoris, llevat de Laboratoris Almirall, empresa a la qual ni li demanaven perquè és “espanyolista”.
Negociar la tarifa, el preu i el material
Villarejo comenta a De la Rosa que queda poc temps per a les eleccions i que hi ha molta gent “enfadada” perquè s’han “trencat les regles del joc unilateralment”. El comissari –sempre en el seu paper de suposat advocat de l’entorn de Rajoy– deixa caure que la informació que li ha apuntat és una mica antiga. De la Rosa comença a negociar amb Villarejo i Basso el preu de parlar més. El comissari li planteja una “quantitat raonable” en una situació de crisi i es compromet a “batallar per un preu” sempre que entri dins els marges del que considera racional.
Per començar l’operació, De la Rosa demana 250.000 euros i una trucada per aturar un procediment executiu sobre les pertinences de la seva dona. També reclama que es telefoni a qui deu diners per fer-los saber que a través de contractes podran recuperar els diners prestats. I després caldria afegir 300.000 euros més a finals d’any. Si es compleixen aquestes condicions, assegura a Villarejo que es posa a la seva disposició aquella “mateixa nit”. Basso entra a la conversa i proposa que aporti informació per tal de poder negociar.
De la Rosa insisteix en el preu. “Si em doneu 250.000 euros em poso a la vostra disposició les 24 hores del dia”, diu De la Rosa. Basso i Villarejo insisteixen que cal que posin coses sobre la taula per tal de poder negociar. “Ens has d’ensenyar el producte”, sentencia Basso. Continuarà.
6 
