Un Govern per parlar (o més aviat no) amb el govern central

"Catalunya, per a Espanya, s'està convertint en una mena de malaltia crònica, que molts espanyols, que no som independentistes en absolut, voldríem que intentés resoldre"

Reconec que he intentat en va sondejar en àmbits governamentals espanyols quin és el sentiment profund davant la creació –finalment– d’un Govern a Catalunya. El silenci és espectacular: tot just m’he topat amb aquestes frases de conveniència que, per exemple, diuen que tant de bo l’equip de Pere Aragonès “sigui capaç de mantenir la taula de diàleg” amb el govern central. Però ningú en els cercles governamentals de Madrid m’ha pogut assegurar categòricament si la taula es mantindrà, es potenciarà o, més previsiblement –en la meva opinió– … decaurà. O, si segueix, per a què serviria.

Així que, com em deia un amic (bastant alt càrrec socialista, per cert), sembla que el govern espanyol es refugia ara “en la futurologia”. En com serà el país el 2050. Parlar de com serà Espanya el 2050 és avui el més semblant a parlar del sexe dels àngels. Les qüestions a mitjà i llarg termini (i fins tot a curt termini) es multipliquen. I una d’aquestes qüestions, la més important políticament al meu parer, és com derivarà el que en aquests cenacles i tertúlies madrilenys en diuen ‘el problema català’. No obstant això, els ciutadans viuen absorts pels interrogants que trobaran una vegada que, mitjançant les vacunes, puguem superar la pandèmia. I Catalunya no sembla trobar-se oficialment entre tals interrogants.

A hores d’ara, l’executiu de Pedro Sánchez ha estat incapaç de produir una reacció més o menys digna de titulars sobre el que pensa sobre com i per a què es forma el Govern català. O, sobretot, com conviure amb ell. No sabem si li agrada o, més aviat, li disgusta molt (o moltíssim). No s’ha sentit cap veu des de La Moncloa, o des de la seu del PSOE al madrileny carrer de Ferraz, reivindicant la memòria d’un tal Salvador Illa, que un dia va ser ‘l’esperança’ per evitar un Govern netament ‘independentista’. Un Govern “en què Junts tindrà tanta influència com Esquerra, almenys”, afegeix el meu amic socialista, que és dels (molts) que pensen que amb ERC “podria haver-hi un cert diàleg, però amb Junts i la CUP, gens”.

És a dir, la ‘resignació’, si se’n pot dir així, davant l’hegemonia política a Catalunya està generalitzada en els esmentats i inquiets cenacles i tertúlies madrilenys. Seria temerari aventurar què pensa Pedro Sánchez, o què pensa el mateix ‘ministre de la cosa’, Iceta, sobre el que seran de les relacions entre aquest Govern que neix i el govern central d’un Sánchez que aspira a mantenir l’actual ‘statu quo’, és a dir, a mantenir-se al poder, al menys –almenys– dos anys més.

La Moncloa hauria preferit una repetició d’eleccions a Catalunya? No ho crec: saben perfectament que l”efecte Illa’, és a dir, l’aparició del ministre de Sanitat en les televisions cada dia, amb la quota de popularitat que això comportava, ja no existeix. El més probable és que els resultats del 14 de febrer més o menys es repetissin, o fins i tot que el PSC baixés una mica, de manera que la situació actual es repetiria. O seria encara pitjor per als interessos del PSOE que governa a Espanya.

De moment, Sánchez sembla que fuig del ‘problema català’, i el mateix podria dir-se de l’opinió pública (i publicada) espanyola: el president ja en té prou amb l’embolic de Ceuta i, a més, preparant plataformes per intentar endevinar com estarem el 2050 . Catalunya, per a Espanya, s’està convertint en una mena de malaltia crònica, que molts espanyols, que no som independentistes en absolut, voldríem que intentés resoldre d’una manera satisfactòria per a totes les parts. Però això ningú veu com podria aconseguir-se, tal com estan les coses. Ja no es fan ni diagnòstics: simplement es mira cap a un altre costat i a esperar a veure com discorren els esdeveniments.

Per descomptat, no és aquest govern central, ni, em sembla, aquest Govern, qui serà capaç de deslligar el nus gordià. Massa provisionalitat, massa aferrar-se al poder efímer, per aconseguir-ho. Avui, vistes les coses a sis-cents quilòmetres de distància, comença una nova etapa per a Catalunya que em sembla que és alguna cosa més que una repetició del període anterior. Constato que a la plaça de Sant Jaume, igual que a La Moncloa, al carrer Gènova, a La Zarzuela, a tot arreu, saben que això pot ser millor o segurament pitjor que abans. Però que no serà més del mateix, encara que ni en un costat ni en un altre hi hagi traçada una estratègia per saber cap on anar. Així que seguim atents a la pantalla, que la trama d’aquesta pel·lícula encara ni ha començat a desenvolupar-se, però promet moltes emocions.

Comentaris

    Dir que "Espanya" és la marca blanca de Castella .... 23/05/2021 11:16 am
    .... és com dir que "Catalunya" és la marca blanca de Barcelona.
    Narcís 21/05/2021 3:32 pm
    Per què ' terres castellanes ' no fan sa vida ( òbviament, en castellà ) i deixen ' terres catalanes ' o PPCC facin la seva ? PD : no permetre- ho n' és crim de lesa humanitat .. què pitjor que nació així història, cultura, llengua/ idioma/ llenguatge , costums i tradicions .. no pugui ( no la deixin ) desenvolupar-se com allò que és ? quin pitjor crim que l' anihilació ( ensems amb són espoli ) d' una societat amb més de mil anys d' existència amb tot el que ha donat al món i podria estar donant ? què pitjor que voler esborrar la identitat d' una persona amb tot allò que implica vers ella, vers sa família, vers la societat que l' envolta i vers l' esdevenidor de mateixa humanitat ?
    31
    15
    Respon
    FUERA LA OLIGOCRACIA 21/05/2021 12:12 pm
    La malaltia cronica son els politics de la OLIGOCRACIA que dicen que Cataluña tiene derecho a la autodeterminación. Estan jugando con los sentimientos de la gente y eso se ara ODIO, tanto por los independetista y los UNIONISTAS. Por eso yo voy a luchar por tener una DEMOCRACIA.
    PPC 20/05/2021 11:29 pm
    A veure, sembla mentida que un periodista amb tant de pedigrí sigui tan ingenu. O és que ens vol vendre una moto? L'estat espanyol sap perfectament que fer i que farà: Res. I d'aquí no es mourà passi el que passi.
    Ricard 20/05/2021 8:58 pm
    Doncs jo no conec cap castellà que no sigui independentista castellà del seu pais (ells en diuen "Espanya", marca blanca de Castella).
    95
    102
    Respon
      L'independentisme espanyol no existeix 21/05/2021 9:43 pm
      Que Espanya no només és Castella és tan evident que no mereix més comentaris. Que pot haver nacionalisme espanyol, d'acord, però independentisme no: Espanya és un país independent com tots els del seu entorn; de qui es vol idependizar Espanya?. Catalunya és una regió espanyola i per això sí que hi ha independentisme català.
      23
      13
      Respon
        Ricard 22/05/2021 11:07 am
        No, Espanya no es Castellà simplement perquè no existeix gràcies a les ànsies annexionistes castellanes.
          Qui no existeix @Ricard? 22/05/2021 2:54 pm
          Castella o Espanya?. És tan, però tan evident que les dues existeixen que començo a dubtar del teu equilibri mental.
      FUERA LA OLIGOCRACIA 21/05/2021 12:15 pm
      Cataluña es ESPAÑA te guste o no te guste. La union de CATALUÑA con ARAGON SI pero con CASTILLA NO. Muy buena logica. Eso forma parte de la HISTORIA de ESPAÑA.
      LoPep 21/05/2021 6:20 am
      Quan ens tenien por ens van deixar fer tv3, normalització o mossos. Ara que han vist com en som, de xaiets, continuaran prenent-ens-ho tot. Economia inclosa, que cal inflar el monstre aquell que tenen.
      Lúcido 20/05/2021 9:53 pm
      Espanya é apenas uma pequena península, e o nome paranóico usurpado por Castella a fim de terminar o genocídio histórico das nações espanyolas não castelhanas.

Nou comentari