Se m’ocorre dir en certes tertúlies que, la veritat, quinze milions d’euros, que és el que li costarà als Pressupostos de l’Estat que Netflix i altres plataformes internacionals inverteixin un mínim dels seus ingressos anuals en la producció dels seus continguts en català, basc i gallec, no em sembla gran ‘concessió’, la veritat. És un preu raonable per a aconseguir que Esquerra Republicana de Catalunya doni suport als comptes estatals i es pugui continuar pensant en aquesta taula, pràcticament sense estrenar, de negociació entre el Govern central i el Govern català. Que m’asseguren, i confio que així sigui, que iniciarà de debò els seus treballs aquest gener, com a començament d’un any que tant de bo sigui més fructífer en tots els ordres del que ho han estat els seus cinc predecessors.

El dolent són alguns integrants d’aquestes certes tertúlies, obstinats en la confrontació. Aquests que diuen que aquests quinze milions d’euros són una “vergonyosa cessió” al separatisme català. No insistiré aquí que el separatisme català no és la meva opció –ni tan sols soc català, com hauria de ser separatista català?–, però sí que insistiré que crec que encara es poden trobar camins de trobada i de futur raonable molt diferents a l’aplicació de ‘cent cinquanta-cincs’ lingüístics o d’una altra qualsevol espècie. No crec que ajudi molt la declaració unilateral d’alguna cosa que, en el meu criteri—i em sembla que en el de més d’un en la cúspide de la Generalitat, pel que m’informen– , és inassolible a curt termini.

Crec que la solució al problema de la convivència no passa per jutges, ni per Mossos d’Esquadra, ni per la Guàrdia Civil. Ni per descaradures, desafiaments o plantejaments maximalistes; s’imposen, crec, la moderació i el sentit comú.

M’aterra la desmesura dels qui, del costat d’aquí de l’Ebre en el qual habito –i algun també en el costat d’allà-, parlen que ‘això de Canet de Mar’ és com ‘això d’Ermua’ (ho va dir Carlos Carrizosa, de Ciutadans, en ple Parlament) o, més enllà encara, em preocupa que companys meus, residents per cert a Barcelona, comparin el problema de l’escola Turó del Drac amb nits de cristalls trencats o estrelles grogues en les solapes dels jueus. Costa entendre que es pugui arribar tan lluny en la ‘passada’, però sí, s’hi ha arribat.

Comprenc que el president Aragonés, que em sembla persona dialogant i mesurada, se senti desconcertat amb alguns d’aquests excessos. Jo, des d’aquest costat, també. I consti que per a res aprovo algunes expressions energumeneiques que he llegit en uns certs ‘tuits’ fanàtics, dirigits contra la família que va exigir que el seu fill fos escolaritzat en un 25 per cent en castellà. Crec que el símptoma, o l’exemple puntual, pot ser indicatiu d’un problema major, que francament, no sé si en aquest cas existeix en la mesura en què el volen veure alguns ‘falcons’ que busquen la guerra. Però, encara en el cas que el problema existeixi, o existís, no crec que l’aplicació de l’article 155 o un altre similar, ni l’entrada policial als col·legis catalans, sigui solució o remei, sinó més aviat agreujament de les tensions.

La posició del Govern central em sembla, en aquest cas, temperada (i consti que tampoc soc cap entusiasta del sanchisme imperant). Insistir a portar endavant una negociació generalitzada, com sigui i al preu que sigui, no crec que signifiqui ‘claudicar’, ‘cedir constantment a les exigències del nacionalisme’ o, menys encara, ‘baixar-se els pantalons’, expressions que també estic escoltant a propòsit dels famosos quinze milions per al doblatge de ‘la casa de paper’ o ‘el joc del calamar’ al català. Algun dia haurem d’entendre, aquí i allí, que negociar significa això: cedir en algunes coses per a aconseguir unes altres. I allà cadascú si vol veure aquesta per a mi nefasta sèrie del calamar en l’idioma que millor li quadri i senti més prop de la seva ànima, els seus afectes i els seus plantejaments vitals.

Crec, més enllà de les profundes diferències que puguin trobar-se en tal o tal altre conflicte, lingüístic o d’una altra índole, que plantejar constantment una ‘guerra d’idiomes’ cada vegada que s’expressa una reivindicació de l’índole que sigui, constitueix un profund error. No es pot, no es deu, lluitar contra alguna cosa que és un estat d’esperit, molt més allà que una estratègia política.

Sí, jo dono suport a aquesta dotació de quinze milions per a veure en català el que Netflix emeti en les nostres teles, encara que sigui ‘la casa de paper’ o això del calamar, que jo no permetria veure, per cert, als meus néts en cap idioma. I deixem-nos ja de fer crits escandalitzats perquè l’ETB basca pugui oferir dibuixos animats en basc als nens navarresos, quan jo, des del meu sofà, puc veure si vull noticiaris en xinès, en rus o en àrab. A vegades, sobre la base del nacional-nacionalisme, alguns es comporten com a autèntics bruts ignorants. I ja ens va dir Talleyrand que tot l’excessiu es converteix en irrellevant. O, traduït al dia a dia, que als fanàtics sempre els acaba sortint el tir per la culata.

Comentaris

    Ricard Desembre 16, 2021 | 19:50
    Aquest article demostra la inutilitat del pacte PSOE-ERC amb la llei de l'audiovisual pel que fa als interessos catalans, faltes de traducció clamoroses a part.
    fat boy Desembre 16, 2021 | 21:02
    Carai, aixi que destinar un 6% al catala, basc i gallec i el 94% restant a l'espanyol li sembla raonable. Gracies bwana. I aquest es el comprensiu, tu.
    Tots som Turó del Drac Desembre 16, 2021 | 21:06
    Els 15 milions us els podeu fotre als collons. El que volem és perdre-us de vista
      Jo no sóc Turó del Drac Desembre 17, 2021 | 15:30
      I si no voleu els 15 milions me'ls doneu a mi.
    Me alegra.. Desembre 16, 2021 | 21:14
    Verte en cualquier foro Fernando, sea el que sea me alegra, porque tienes una aptitud general de calma y de conciliación y no sueles decir sandeces, aunque muchas veces tampoco te mojas como la ocasión requiere. Y el hecho de que publiques aquí se agradece, para los que queremos/necesitamos la normalización y racionalidad en esta Cataluña que padecemos. Pero tengo la sensación que predicas en un desierto y que además en este desierto no sólo hay que predicar si no que hay que contar la verdad, y decirla mil veces si hace falta. Porque ya se han encargado durante muchos de repetir mil mentiras por millones de veces hasta que todo eso ha calado en la mente de mucha gente, gente débil y “otras gentes”. Un abrazo y sinceramente no creo que consigas nada desde esta tribuna, que por cierto no sé quién te brinda ni para qué. Espero que para objetivos y metas nobles.
      JordiP Desembre 17, 2021 | 09:55
      Escolta, Espanya, la veu d'un fill que et parla en llengua no castellana: en 'questa llengua, pocs t'han parlat. En l'altra, massa.
      JordiP Desembre 18, 2021 | 09:55
      Sí, sí, és clar. Des de Quevedo s'està repetint un enorme paquet de mentides i estranyes elucubracions sobre els catalans, el català i els costums catalans. Tant s'ha repetit que a Espanya hi ha una pila de gent s'ho ha cregut, fent bona la tècnica de Goebbels de fer passar bou per bèstia grossa. He, he, al revés te lo digo para que me entiendas.
        cultura y viajar, empatizar con todos y tender puntos medios de equilibrio si n extremismos. Desembre 18, 2021 | 16:15
        Es el mejor remedio para los prejuicios y contra los adoctrinamientos vengan de donde vengan. Todo se resume en ¿Te sientes lo suficiente libre/informado como para pensar con libertad? en caso de que la expuesta sea SI (ya complicada) ¿Has llegado a verdades absolutas que hay que predicar/imponer a los demás? ¿O prefieres que la gente desde su libertad, como iguales ti, llegan a tus mismas conclusiones con la misma y libre información de partida? En esta cuestión como en todas en la vida hay varias fuentes de error: Información de entrada (falsas premisas o no contrastadas) y dudos a capacidad de racionalizar las cosas para llegar a índices tolerables de veracidad en las conclusiones. Aun hay mas fuentes de perturbacion y error como intereses.. etc (pero no me quiero errollar)
    Anònim Desembre 17, 2021 | 09:08
    Vt a la pta kt ñordó.
    Doctor Strangelove Desembre 17, 2021 | 09:43
    Trossos de carn, sou uns pobres idiotes, per què abans d'escriure idioteses no em llegiu a mi, voleu destruir el meu model de vida, on sí, sí, visc molt bé i em foto mariscades, la millor carn i els millors vins, i què? Ho faig perquè em guanyo molt bé la vida, i per què me la guanyo tan bé? Doncs, perquè, a més a més del talent què tinc, també treballo, poc però el que faig ho faig amb excel·lència. Així que prou, deixeu viure al que us paguem la festa, només volem això viure tranquils! Doc
      JordiP Desembre 18, 2021 | 09:50
      No veig enlloc ningú que tracti de privar-te de cap dels teus costums vitals, licencioses o no. Aparta, doncs, els teus prejudicis i paranoies i viu com vulguis, però no alteris la meva forma de vida. I, sobre tot, deixa-n's tranquils.
    Narcís Desembre 17, 2021 | 10:23
    1. Què hom hagi de ' negociar ' poder veure's la tv en català a Catalunya .. quan hauria de ser arreu ? 2. Què pot esperar ningú d' aquest estat que mai ha sabut de democràcia, d' eleccions, de vots o a Déu allò que és de Déu ! 3. No cal ser català o pro ' separatista ' de res ni ningú . . cal ser conseqüent amb la demanda d' un poble, d' un territori, tot plegat, d' una nació, que és anihilada per una d' altra ! 4. Fora ho tenen senzill : desapareguin de nostres vides com nosaltres no hi som a les seves, si més no, convoquin un referèndum .. sobirania popular ! I 5. Allò que ha de fer espanya és deixar d' enganyar llurs espanyols i dir la veritat, només la veritat i res més que la veritat sobre la nació catalana, sobre la corona catalanoaragonesa i sobre l' odi que sempre ens hi han tingut ! PD : ja n' hi ha prou de dir ' es que no quieren ser españoles ' .. quan allò que volem és ' no deixar de ser catalans ' amb tot el que implica ! Nota : ça com lla, qui pot ser espanyol .. si mateixos llatinoamericans volien ser conquerits pels anglosaxons ( vegi's els noms que s'hi posen ! ) ! Anotació al marge : la unió hauria de ser per a evitar frecs, baralles, batalles, guerres .. i a espanya ha estat sempre el contrari, així doncs, políticament parlant , " cadascú a ca seva i Déu a la de tothom " !
    Snow Desembre 17, 2021 | 16:15
    El senyor Jauregui va dir a la tertúlia del 24h tve que a Catalunya els castellanoparlants tenen problemes. I aquí mentint. Ès un catalanòfob més.
    Tots som Turó del Drac Desembre 17, 2021 | 18:16
    En Jauregui aquest és un periodista del PPSOEMOC's i no sé què hi fot en un digital català
      Jo no sóc Turó del Drac Desembre 17, 2021 | 22:08
      No m'agraden les gossades de matons.
    Guillem.😊 Desembre 17, 2021 | 20:33
    Al.lucinant...15 milions ... es per fotres a plorar.. la veritat millor no entrar en aquest joc d´enganyabobos. ERC defensa el sou dels seus quadres i afins que son a la administración, organismes diversos , carrecs ...etc. DE PENA

Nou comentari