A mi m’agradaria ser alemany, què voleu que us digui

"Des Kohl a Merkel, des de Helmut Schmidt a Schröder, han evitat emprar la prepotència i desenvolupar, amb matisos ocasionals, una política netament europeista"

Aquest nostre és un país ombliguista, on importa més una tempesta en el vas d’aigua del PP, o si el president assisteix a una teleconferència en sabatilles, que els grans moviments que es produeixen al món. I que, no obstant això, tindran una enorme influència sobre l’existència de tots nosaltres. El que passarà aquest diumenge a la nació que és el cor d’Europa, sense anar més lluny.

Critiquem, per exemple, el president del govern per no quedar-se atenent les qüestions domèstiques en lloc d’anar-se’n a Nova York a mantenir contactes internacionals importants, encara que no siguin una trobada amb Joe Biden. Comprenc que les flames a La Palma acaparin totes les portades espanyoles, com no; el que ja em costa més d’entendre és que les transcendentals eleccions alemanyes de diumenge, o l’última sevícia política de Putin es despatxin amb prou feines unes línies en la majoria dels nostres mitjans informatius, tan combatius les qüestions domèstiques, tan desinformats en les internacionals.

Passa que, lamentablement, al nostre país es desconeix gairebé tot el que es relaciona amb la marxa política a la República Federal d’Alemanya, que és una de les nacions –actualment, és clar– més envejables que conec. Per descomptat, podem parlar de les riqueses naturals, no tantes per cert, d’Alemanya; o emprar el tòpic de la laboriositat dels de les nacions del centre i nord d’Europa en comparació amb els mediterranis.

Penso, però, que ha estat una encertada política, duta a terme per cancellers que coneixien als seus ciutadans i els tractaven com a adults, el factor que ha propiciat que avui la RFA copi els primers llocs en la major part dels rànquings favorables referents al benestar dels seus habitants i de la seva influència al món.

Des Kohl a Merkel, des de Helmut Schmidt a Schröder, han evitat emprar la prepotència i desenvolupar, amb matisos ocasionals, una política netament europeista, allunyada de confrontacions i salts en el buit, escoltant i seguint els dictats de les urnes. Déu n’hi do com es va aconseguir la reunificació de les dues Alemanyes i com es gestionen les qüestions territorials, gairebé sense conflictes entre els länder; milions de quilòmetres de distància amb altres que aprofiten qualsevol debat, el que sigui, per trencar el país en dos o en catorze.

Ara, les eleccions de diumenge és probable que facin repetir la grosse koalition dels dos partits majoritaris, però a l’inrevés: amb els socialdemòcrates d’Olaf Scholz liderant el govern, en aliança amb els democristians/liberals que no podran, de la mà d’Armin Laschet, reproduir els triomfs electorals de la gran Angela Merkel. Però la política seguirà sent bàsicament la mateixa: sense estridències, sense alteracions verbals –la campanya electoral ha estat, em sembla, força exemplar i els debats, constructius–, sense insults, sense desqualificacions. En el fons, qui segurament governarà serà el fins ara vicecanceller, que mai ha protagonitzat, ni de lluny, espectacles amb la cancellera semblants als que altres vicepresidents han donat en altres nacions que jo em sé.

Molt lluny, en suma, d’aquesta política testicular emprada en altres llocs el nom dels quals no vull recordar, on tot es fa “pels meus sants …”, procurant no vèncer netament l’adversari amb idees i arguments, sinó destruir-lo. Practicant sempre una política de terra cremada, dit sigui a hores d’ara amb tot el dolor del meu cor.

Proposo que aquest diumenge, quan coneguem uns resultats a la RFA que, excepte sorpreses, ja avancen totes les enquestes, meditem –sobretot, que meditin alguns– en els necessaris girs que algunes polítiques de secà i fangar, de parany i cartró permanents, han de fer. Els països –els nòrdics, per exemple– passen del liberalisme a la socialdemocràcia i ningú ho veu com una tragèdia, com si gairebé es corregués el risc de provocar una guerra civil.

I consti que, quan dic que al voltant tot es mou mentre en altres latituds ens estanquem, no miro ningú (o sí). Però que ningú s’estranyi que uns vagin bé i altres, només regular, per molt pit que treguin els seus governs i els seus governants. A mi, què voleu que us digui, hi ha dies, bastants dies, que m’agradaria ser alemany, encara que calgui menjar Kartoffel i salsitxes; què importa això en comparació amb gaudir d’una democràcia que sigui digna de tal nom.

Comentaris

    Narcís 23/09/2021 9:05 pm
    Ras i curt : tot el que ha dit hagués estat millor si en lloc de posar el nom d' Alemanya ( que també ), hagués posat el nom de Catalunya/ PPCC, atès que la coincidència n' és ben plena ! PD: pobre Alemanya i/ o mateixos països nòrdics .. si fossin dins/ dessota espanya ( no mereix ser en majúscula .. ja n'hi ha prou d' amagar la delinqüència en qualitats morals d' igualtat, solidaritat i d' altres fal·làcies ! ) !
    Gonzalo 23/09/2021 11:04 pm
    A mi también me gustaría ser ciudadano alemán. Ciudadano.aleman que ve como el tribunal Supremo alemán sentencia que un referéndum de secesión unilateral es incompatible con la Constitución alemana. Los landers alemanes no tienen la soberanía del país. Dicha soberanía recae en el conjunto de TODOS los alemanes
      Pep 25/09/2021 7:43 am
      Anda calla analfabeto.
        Gonzalo 25/09/2021 11:57 am
        Le dijo la sartén al cazo.
    Guillem.😊 24/09/2021 7:42 am
    Amb aixo es l unic amb el que estem.d acird. Tan se bo Catalunya esdevingues un land alemany mes. Com ho podem fer-ho? Fem un refzrendum?
    A mi també m’agradaria ser alemany! 24/09/2021 9:06 am
    O rus, xinès, polac… fins i tot moro, abans que espanyol!
    Guillem.😊 24/09/2021 12:29 pm
    Seriem catalans i nacionalitat alemanya un land alemany especial com la marca carolingia. Aprendriem alemany i segur que tindriem menys corrupcio i mes racionalitat economica. Jo fa temps que hi aposto. DEMANEM ser un land
      Gpnzalo 24/09/2021 2:20 pm
      Deja las drogas, guillermito.....
        lluna plena 25/09/2021 12:15 pm
        Gonzalo, torna a l'institut, si es que hi vas anar.
    Anònim 24/09/2021 3:58 pm
    a mi tb
    Manel 24/09/2021 3:58 pm
    a mi tb
    Jordi (Català i Suís) 24/09/2021 6:53 pm
    Malhauradament vosaltres, els Espanyols, sou el CUL D'Europa. Una nació de torturadors i de feixistes mal reciclats a qui els agrada torturar la gent i els animals i han declarat les Curses de Braus Patrimoni Nacional sense que cap mena de vergonya. Una Nació on tots els Criminals Franquistes han viscut tranquil.lament fins a llur mort i on hi ha milers d'assassinats als costats de les carreteres. Sou un país de merda, repugnant i bàrbar. Amb una Monarquia de lladres i mafiosos comparant-la a qualsevulla del Centre i Nord d'Europa. Una llengua vulgar i bàrbara amb un llenguatge sexual repugnant que malhauradament els Catalans han adoptat. Qualsevol Espanyol intel.ligent voldria esdevenir Alemany. I jo mai no llegeixo cap comentari dels Espanyols. Així, doncs, es poden estalviar comentar el meu comentari. Catalans: boicot als Espanyols i a llur llengua.
      Gonzalo 25/09/2021 11:59 am
      Venga, payasete...sigue bien lejos de nuestra comunidad autónoma catalana.
    Capità 24/09/2021 8:37 pm
    Tots els que volgueu ser Alemamys i no espanyols ho teniu ben facil, aneu cap allí i en pocs anys teniu la nacionalitat alemanya, podreu tenir doble nacionalitat, pero renuncieu a la espanyola i ja està, només es questio de voluntat, pero el catalanet nomes sap que quixarse i no fer res, per això mai seriem alemanys. Per cert ells donen a europa molt mes que Catalunya a l'estat i no veura a cap alemany dir que europa els roba ni cap dels lands que reben diners.
    Tano 25/09/2021 7:45 am
    Jo donaria calés per ser Alemany. La qüestió és no ser Espanyol.
    Josep 25/09/2021 10:57 am
    Sobre el titular: jo ho podia haver sigut quan era jove i hi vaig estar-hi un temps. Ara em sap greu no haver-ho fet.
    Veterà antifranquista. 25/09/2021 10:58 am
    Millor ser alemany. La Merkel mai no ha amagat el cap sota l'ala; mai s'ha estat de reconèixer la culpabilitat d'Alemanya en els crims del nazisme. I Espanya? Ha reconegut els crims del franquisme?. Doncs vet ací la diferència
    Ricard 25/09/2021 11:11 am
    Els catalans no podem saber si ens cal ser alemanys o no gràcies a l'ocupació militar castellana, que ho emmascara tot.

Nou comentari