Segons la darrera actualització oficial dels casos de verola del mico, a Catalunya ja s’han registrat prop d’un miler de casos. Catalunya és el segon territori de l’estat espanyol amb més infeccions, per darrere de Madrid. El creixement setmana a setmana és important: divendres passat es van confirmar 945 casos, 282 de nous respecte els de la setmana anterior. Això significa que a Catalunya —i es pot intuir que sobretot a Barcelona i la seva àrea metropolitana— 40 persones es contagien cada dia d’aquesta nova malaltia. Entre les persones que l’han patit hi ha testimonis que parlen d’afectacions extremadament doloroses, a les quals se’ls afegeixen els efectes psicològics i d’altre tipus que es deriven d’un llarg confinament o les conseqüències també mentals de voler preservar el secret d’una infecció al seu entorn pel temor a l’estigma.
L’estat espanyol és líder mundial en contagis i Catalunya comparteix el podi amb Madrid en número de casos. Catalunya té gairebé el doble de casos que els que s’han registrat a la ciutat de Nova York amb una població semblant, de 8,5 milions de persones. Espanya té identificades gairebé 3.000 infeccions, moltes més de les 1.814 que han declarat fins ara les autoritats sanitàries als EUA. França també ha registrat un número inferior de casos, al voltant de 800. Malgrat la diferència en les dades, Espanya es posa a la cua pel que fa a mesures de reacció davant el sorgiment d’aquest brot, especialment en la vacunació. En canvi, tant als EUA com a França s’ha avançat en l’administració de la vacuna a grups de risc, especialment entre homes que tenen sexe amb altres homes.
La Comissió de Salut Pública, l’espai del ministeri espanyol de Sanitat on estan representades totes les comunitats autònomes, va decidir el passat 12 de juliol que s’administrés la vacuna de forma preventiva a les persones que formessin part dels grups de risc. Es fa un esforç per evitar l’estigmatització, però és una evidència que la duresa d’aquest brot de verola del mico està afectant amb especial cruesa a persones de la comunitat LGBTI. Coincideix que aquesta emergència sanitària ha coincidit precisament amb la celebració de l’Orgull, que és el dia 28 de juny en record de Stonewall i que generalment ocupa tot el mes amb activitats commemoratives.
No deixa de sorprendre com a nivell polític el de juny és un mes en què les institucions treuen la bandera de l’arc de Sant Martí als balcons i expressen el seu compromís incorruptible amb el col·lectiu LGBTI. És el mateix col·lectiu que ara veu com el sistema de salut respon tard —i probablement malament— davant d’una emergència sanitària que l’afecta especialment. Tot i haver-hi tractament, les autoritats sanitàries, a còpia de menysteniment, desídia i burocràcia, no han donat una resposta efectiva a una comunitat que haurà de patir les conseqüències de la imprevisió.
A Catalunya, segons va explicar fa uns dies el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, arribaran 1.600 vacunes contra la verola, el 30% del total de l’estat espanyol. Sembla un número molt baix, que probablement no arrib ni per cobrir totes les persones que a Catalunya prenen PrEp (el tractament preventiu contra el VIH), i que conformen un dels grups considerats de risc. Per quina raó Catalunya encara no ha engegat la vacunació quan Madrid ja reparteix cites prèvies? Cal recordar que 40 persones al dia es contagien d’aquesta nova verola a Catalunya i les dades les properes setmanes podrien reflectir grans augments. Sembla difícil imaginar que 1.600 vacunes arribin a cobrir aleshores la demanda.
