Ja fa gairebé 48 hores que va desaparèixer del mapa un submarí que transportava passatgers fins a les restes de l’emblemàtic naufragi del Titanic. Les darreres informacions indiquen que hi havia 5 persones a bord de l’embarcació de l’empresa OceanGate Expeditions, batejada com a Tità, en el moment que se li va perdre la pista que estaven realitzant una expedició turística per les aigües canadenques en direcció al transatlàntic. A hores d’ara els equips de recerca de la Guàrdia Costanera de Boston encara estan treballant per intentar localitzar el submarí i poder rescatar sans i estalvis als cinc passatgers.
Les últimes informacions de l’equip de rescat asseguren que han detectat “sorolls submarins” a l’àrea de desaparició, però no han pogut concretar d’on provenien. La cursa contra rellotge continua. Ara bé, les condicions en les quals es troben dificulten poder ser optimistes sobre el seu estat.
La ubicació del Titanic
El primer dels motius que desencoratja els resultats òptims és la ubicació en la qual es troba el Titanic. El naufragi està situat a uns 600 quilòmetres de la costa canadenca de Newfoundland, motiu pel qual la distància d’operació que han d’abarcar els equips de rescat és més elevada. De fet, a hores d’ara els equips de salvament ja han recorregut més de 13.000 quilòmetres quadrats sense èxit.
La profunditat
El segon motiu és la profunditat en les quals es troben les restes del transatlàntic: 3.800 metres. Aquesta xifra és molt més elevada a la del rescat que s’ha fet en més profunditat: el rescat de Roger Chapman i Roger Mallison de l’any 1973 en el qual els van aconseguir recuperar d’un submarí que es trobava a uns 480 metres. Així doncs, entenent el precedent i les condicions actuals, la situació no és esperançadora.
Falta d’oxigen
El tercer motiu que fa saltar les alarmes és la capacitat d’oxigen del submarí. Segons les darreres afirmacions d’ahir a la tarda del capità de la Guàrdia Costera dels Estats Units Jamie Frederick, al submarí li quedarien poc més de quaranta hores perquè s’acabin les reserves d’oxigen de l’embarcació, és a dir, que els equips de rescat han de completar amb èxit la seva missió abans de mig matí de demà, dijous 22 de juny. A tot això se li afegeixen la possible escassetat d’aliments i aigua. Val a dir, però, que segons alguns dels passatgers que han fet servir aquest servei en el passat preguntats per la BBC, el submarí està ben proveït d’aliments i d’aigua.
Una agulla perduda en la immensitat
El quart motiu que complica mantenir-se optimista per localitzar el submarí desaparegut són les seves dimensions. En tractar-se d’un submergible de només 6,5 metres d’eslora, és a dir, una embarcació de mides similars a una llanxa de motor, el converteix en una agulla perduda en mig de la immensitat. En les darreres 24 hores, els equips de salvament han navegat i sobrevolat el terreny amb l’esperança de localitzar algun element que sobresurti a la superfície.
Les dificultats dels equips de rescat
Per últim, el cinquè factor que complica l’optimisme és el conjunt de dificultats tècniques amb les quals es troben els equips de rescat. Per exemple, una de les contres amb què es troba el cos de la Marina dels Estats Units que està treballant per localitzar el submergible és que els seus submarins només poden descendir fins a uns 250 metres aproximadament, i en cas d’endinsar-se més en l’oceà el cas de les embarcacions no suportaria la pressió atmosfèrica. Aquest problema, però, també existia en el rescat del 1973 de Roger Chapman i Roger Mallison. En aquell moment es va optar per utilitzar altres vaixells sense tripulació per localitzar el submarí i arrossegar-lo posteriorment fins a la superfície. Ara bé, l’agreujant de no saber exactament on s’ha esfumat el Tità dificulta calcular si ara també serien efectius aquests mètodes alternatius.
6
