Pasapalabra va entregar el pot més alt de la seva història a Rosa fa ara quatre mesos, una concursant gallega que ho ha donat tot per aconseguir superar una prova que ara està en entredit perquè una sentència judicial posa en perill la seva continuïtat. La graduada en Filologia Anglesa no va convèncer tothom, per això, ja que va pronunciar d’una manera estranya el cognom del jugador de futbol americà i molts van acusar el programa de tongo. Semblava que s’havia equivocat, però van donar-li la resposta per vàlida en entendre que havia posat un accent anglès al nom.
Ara, després de molts mesos en silenci, ha reaccionat a la polèmica en una entrevista molt completa -i sincera- a La Voz de Galicia. Encara no ha cobrat els 1,5 milions d’euros -després de restar els impostos al total de 2,7 milions- que va guanyar en encertar les 25 respostes. Ho justifica dient que a televisió “tot requereix un temps”. Des que acabés la seva participació al programa, que ha estat vivint dels estalvis que havia anat acumulant.
Com va preparar-se per a Pasapalabra? Ara explica que va prendre la decisió de presentar-s’hi el febrer de 2021, després de quedar-se sense feina a la pandèmia: “En un principi, quan no tenia feina, estava 12 hores practicant i fent roscos“. Després va començar a donar classes i, en aquell moment, estudiava tres hores al dia. Però, en total, s’ha estat molts dies d’aquests cinc anys d’estudi amb roscos a les oïdes constantment: “Acostumava a estudiar mentre caminava, amb alguns dies que arribava a fer 20 km mentre memoritzava”. Va obsessionar-se, fins al punt que no podia veure una pel·lícula perquè acabava memoritzant paraules que anaven dient.
Va haver-hi masclisme en la victòria de Rosa a Pasapalabra?
El triomf de la Rosa a Pasapalabra va ser molt polèmic, com dèiem, per la pronunciació que va fer de la resposta final. Ara que ho veu amb perspectiva, considera que és normal que la gent preferís que hagués guanyat el competidor: “A cada edició s’ha dit que hi ha havia hagut tongo… També és cert que, en general, el concursant que porta més temps és el més popular i jo vaig arribar-hi la segona”. Considera, però, que se la va criticar més des d’un vessant masclista: “Va haver-hi comentaris masclistes, sí, ja que es qüestionava que dugués la mateixa roba, coses de les meves dents… Dels nois, res de tot això“.
A més a més, també se la va atacar perquè molts no creien que se sabés el nom d’aquest jugador de futbol americà: “En el meu cas, va haver-hi masclisme quan deien que era impossible que una noia sabés coses d’esports i, a sobre, del 1968. Doncs jo soc una apassionada de l’esport, vaig jugar a futbol i bàsquet de petita… I que no em perdo ni un partit de tenis”, etziba.
També se la va criticar quan va dir que no li importava que Hisenda es quedés una part tan important del seu premi. Diu que “entén” la polèmica perquè és cert que la quantitat que es queda l’Agència Tributària és “molt alta“, però continua defensant el que va dir: “És un privilegi poder contribuït i crec que és una victòria col·lectiva. És cert que la feina va ser meva, però no hi hauria arribat sense tot el que venia darrere. És important tornar-ne una part perquè jo he begut de l’estudi de l’educació pública”. “Que és més maco tenir tres milions que un? Doncs òbviament, però abans tampoc no anava a tenir un milió“, ha prosseguit en aquest sentit.
Han passat quatre mesos des de la seva victòria, però encara sent que ha de pair-ho tot. Li va costar mantenir el secret des que guanyés fins que va emetre’s el programa, però també creu que li van anar bé els dies de reflexió: “Sentia tristesa perquè s’acabava una etapa, així que em va ajudar estar aïllada a casa”.
Rosa s’havia preparat psicològicament per guanyar, però també per perdre: “Estava molt contenta amb la meva trajectòria i sabia què podia passar. Després de 15 mesos de gravació, vaig quedar-me totalment en xoc perquè no penses que acabaràs completant el rosco”. I la pregunta és obligada, què farà amb 1,5 milions d’euros? Doncs comprar-se una casa, assegura, i viatjar amb els seus germans: “Els diners m’aportaran tranquil·litat”.
