Asraf Beno ha estat el quart classificat d’aquesta última edició de Supervivientes, un reality en el qual ha patit i demostrat que té capacitat de sobreviure en una illa deserta. Ell ha estat, realment, un dels que més ha pescat i dels que més fruita ha recol·lectat. Ara que ha tornat a Madrid després d’aquesta experiència, quines seqüeles li han quedat? Són molts els exconcursants del programa de Telecinco que es queixen que la tornada a la rutina és difícil i sembla que el seu cas, també ho ha estat.
Així ho ha revelat en una ronda de preguntes amb els seus seguidors d’Instagram, els qui s’han interessat sobre diversos aspectes sobre el seu pas pel reality. El primer que ha deixat clar és que li ha encantat l’experiència: “No volia ser expulsat perquè m’ho passava molt bé, ho trobo tot a faltar. Ara sempre que veig un arbre em fixo en el seu fruit i quan vaig a la platja, vull agafar els crancs de la roca”.
No ha estat molt fàcil, per això, tenint en compte que s’ha enfrontat a pràcticament tots els seus companys: “No crec que tingui tanta força mental, no he parat de plorar en tot el concurs perquè estava mort psicològicament parlant… He hagut de pensar en la meva família per trobar forces d’on no les veia”.
Asraf Beno té el cos ple de ferides després de Supervivientes
Estar quatre mesos sense pràcticament menjar res li ha generat seqüeles físiques: “Tinc ferides de guerra, sobretot a nivell físic perquè em noto sense energia. L’altre dia vaig anar al gimnàs i no vaig poder fer gairebé res perquè tinc moltes tiretes. A més a més, que tinc les cames plenes de ferides. M’està costant dormir al llit, sobretot els primers dies em costava i notava molt mal d’esquena. Dormia poquíssim i em sentia superincòmode. De fet, estic dormint al sofà perquè allà estic més còmode… en la incomoditat”.
Ara que ha tornat, diu que se sent estrany també psicològicament: “Em sembla molt fort anar al centre comercial perquè hi ha molta gent i ara em sembla una bogeria. Quan condueixo i veig que els cotxes es mouen també sento una sensació molt estranya. No veig els carrers de la mateixa manera i tampoc res com abans, ja que hem estat en condicions molt difícils. Ara mateix estic una mica en shock perquè ho veig tot diferent. No sé si és una seqüela o un aprenentatge”.
I pel que fa al menjar? Ha estat quatre mesos amb l’estómac buit i només peix o fruita com a aliments. Tornar a la rutina ha estat fàcil? “Crec que he engreixat uns cinc quilograms des que he tornat. Estic bé, sense un efecte rebot gran o ansietat pel menjar. És cert que tenia ganes de menjar tot el que trobava a faltar quan estava a l’illa, però no sento ansietat per menjar ara que puc. Vull mantenir-me així amb l’ajuda del gimnàs”.
