Gabriel Rufián continua el seu particular periple pels diferents canals de televisió. L’hem vist recentment a La revuelta en una entrevista amb Irene Montero que va portar molta cua -i ara encara més, ja que s’ha sabut que TVE el va voler a ell però no a Míriam Nogueras de Junts-. Aquest dimecres, el d’ERC ha visitat el plató de Marc Giró i la complicitat entre ells ha tornat a fer-se evident. L’hem vist fer campanya, és clar, i espantant els teleespectadors amb el futur “horrible” que ens espera a tots si la dreta i la ultradreta guanyen les eleccions del pròxim 29-N. Però, a més a més, aquesta intervenció ha servit per tafanejar alguns aspectes de la seva vida privada que, fins ara, es desconeixien. Un exemple? Quines feines va tenir abans de començar a dedicar-se a la política.
El català diu, en el seu llibre, que ell ve “de la merda” i que tothom li deia que no arribaria enlloc. Aquesta reflexió ve motivada, en part, pels problemes que hauria tingut precisament en una de les seves primeres feines. Ell només tenia 19 anys, guanyava uns calerons en una botiga de roba i un company va arribar a agredir-lo: “A mi un company em va pegar en la meva primera feina. Era un tio que estava més boig que un tambor… Encara penso en ell, de vegades, i em plantejo què deu pensar quan em veu a televisió”. La cosa és que Gabriel Rufián va tocar-lo per l’esquena i el noi, que era judoka, va fer-li una clau de judo que el va deixar “sense respirar“.
El líder d’ERC assegura que ve “del més baix” i que ha tingut experiències “molt xungues” a la feina. De fet, recorda estar cobrant només 1.000 € al mes i que el seu cap li digués que li havia de rebaixar el sou perquè no arribava a final de mes: “Això sí, m’ho va fer signar amb un bolígraf que ja costava més de 1.000 €”. “A mi m’han putejat tot el que han pogut i més“, ha deixat anar. Com tants altres estudiants, ell també va compaginar els estudis amb diverses feines per poder pagar-se la matrícula: “Vaig treballar, sobretot, a botigues de roba. La pitjor experiència, però, va ser quan vaig entrar a El Corte Inglés perquè allò era la selva. Els treballadors competíem per aconseguir la variable, les comissions per les compres. Les vaig passar molt putes i, per això, ara penso que amb no treballar els dissabtes em conformo”.
De fet, Gabriel Rufián assegura que encara no acaba de creure’s que hagi arribat a diputat i que mantingui el seu escó des de fa 10 anys: “Veig allà el meu nom i que la gent calla quan parlo o que m’anomenen “excel·lència”… A vegades penso que m’hauria de callar perquè no em facin fora”.
Gabriel Rufián explica què passaria si la ultradreta guanya les eleccions
En aquesta conversa, també hi ha hagut temps de parlar de política. Gabriel Rufián, clar com sempre, ha deixat clar que sap que el PSOE ha convocat les eleccions “pel que les ha convocat” i lamenta que els hagi enxampat a tots “molt verds”: “Hi ha hagut un fracàs generalitzat de tots… Estem parlant tantíssim per Telegram. Només et diré que de mitjana he estat fent servir el mòbil unes vuit hores i mitja cada dia, he arribat a carregar el telèfon tres vegades cada dia. He trucat a tanta gent perquè m’ajudés…“.
“No hi ha res a què votar a l’esquerra del PSOE”, clama. Ell volia simplificar l’oferta electoral i per què creu que no ha funcionat? “Per misèries i rancors“: “Per què ERC i Comuns no s’alien a Catalunya, que jo ho volia? Perquè Colau, en el seu moment, va preferir pactar amb Valls que amb Maragall. Que la gent d’això ni s’enrecorda, però a dins dels partits hi ha aquests ajustaments de comptes”.
Marc Giró, com tanta altra gent, està espantat per una possible victòria de la dreta i la ultradreta a les eleccions. Gabriel Rufián ha aprofitat aquest aparador per advertir els teleespectadors de les conseqüències que això podria tenir: “Mira, si PP i VOX tinguessin 210 diputats i la majoria de Senat podrien arribar a reformar la Constitució”. I això què implicaria? Segons l’independentista, això comportaria “segur” canvis en el sistema públic de pensions: “S’ho carregarien, ja que ells volen que la gent pagui pensions privades. I també es carregarien la sanitat pública, és clar, i emprendrien accions d’empresonament“. I és que, tal com ha recordat, Santiago Abascal ha dit públicament que il·legalitzaria partits com el d’ERC.
Davant d’això, Marc Giró ha confessat haver-se quedat “amb els pèls de punta” i ha acabat dient que votarà Gabriel Rufián per evitar-ho.
