A les deu en punt de la nit dos veterans de la televisió i del periodisme com Lluís Falgàs i Gemma Nierga han concelebrat aquest diumenge a la nit el primer debat electoral de les eleccions al Congrés del 29-N. Un debat a RTVE –amb La 2Cat i Ràdio 4 com a marques territorials– amb representants de les llistes per Barcelona de tots els partits que actualment tenen representació a les cambres estatals. El debat ha estat inèdit, perquè se celebra a quatre dies de començar oficialment la campanya, però això li ha donat encara més intensitat, que s’ha fet notar només començar el torn de la primera intervenció, normalment de cortesia i presentació.
Així, Jordi Hereu, del PSC; Gabriel Rufián, d’ERC; Míriam Nogueras, de Junts per Catalunya; Ernest Urtasun, de Frente Amplio; Xavier García-Albiol, del PP, i Juan José Aizcorbe, de Vox, s’han vist les cares als estudis de Sant Cugat del Vallès. De fet, Albiol no va confirmar la seva participació fins divendres a darrera hora i cal destacar que hi havia dos ministres en funcions, Hereu i Urtasun. Tot apunta que el partit de Feijóo arrufava el nas Madrid des de Madrid davant aquest debat, però la franquícia catalana es va posar ferma. Un debat, en principi, dividit en quatre blocs. En primer terme, serveis públics i infraestructures; en segon terme immigració, convivència i seguretat; un tercer sobre habitatge i el cost de la vida i, un quart bloc de pactes polítics i model territorial.
La confrontació ha estat marcada pel binomi PP-Vox que regala una autopista al PSC, Comuns i ERC i també permet a Junts vendre el seu peix de no estar ni amb uns i altres. Però la política és més complexa. Rufián li ha fet la guitza a Nogueras tot recordant-li les seves votacions amb populars i Vox, però Nogueras s’hi ha tornat presumint de feina feta a Madrid i apuntant que el candidat d’ERC només fa “xerrameca” i, fins i tot, “birres”. Hereu ha intentat presentar-se de manera institucional aprofitant les dades de govern espanyol i les inversions previstes o fetes a Catalunya. Tot i que Urtasun ha reivindicat les grans reformes socials de Sánchez com a efecte de la pressió de Sumar i Comuns. El debat no ha tingut agror ni tampoc atacs forassenyats, com si caps dels candidats volgués prendre mal. La sensació és que ha estat un partit de pretemporada. Tothom es volia provar, però ningú no es volia lesionar abans de temps.
Trens i pensions
El debat ha començat amb interrupcions entre candidats en el torn d’inici. Ara bé, d’entrada els candidats més que esgarrapar-se s’han ensenyat les dents. Però ben aviat s’ha animat perquè han enraonat d’infraestructures i de pensions. La batussa ha estat servida tot just després que tots expressessin el seu condol per les víctimes de l’accident d’Urda. PP i Vox han carregat els neulers al PSOE i PSC i els seus socis parlamentaris, barrejant els casos de corrupció del Ministeri de Transports amb els desastres de la xarxa viària ferroviària. La resposta d’Urtasun ha estat que el govern del PSOE i Sumar ha hagut de recuperar la pèrdua del 46% d’inversió ferroviària. Nogueras ha reclamat la direcció de Rodalies i Rufián, seguint el fil de la seva estratègia, li ha demanat que no vengui “ni fantasia ni toxicitat” perquè no és possible d’un dia per l’altre gestionar els trens. També el republicà ha buscat el cos a cos amb PP, apuntant que si governés Alberto Núñez Feijóo “les vies serien de plàstic i els trens de fusta” per la seva tendència a la liberalització.
Després d’aquest aperitiu, l’ambient s’ha esverat més amb l’entrada al debat de les pensions. Rufián ha acusat Vox i PP de voler canviaran les pensions si tenen la majoria. De fet, el republicà ha dit al de Vox que, si fos per la formació de Santiago Abascal, “no hi hauria treballadors sinó esclaus”. Albiol ha garantit que no es retallarà el sistema de pensions i que s’actualitzaran amb l’IPC després de titllar el debat de les pensions de “mesquinesa”. Hereu ha aprofitat per separar els partits en “dos models”, entre qui els qui “retallen” i els que “inverteixen”. “Els qui retallen mai serà la solució”, ha dit. Aizcorbe ha proposat revisar els Pactes de Toledo per redreçar el sistema de pensions.
La immigració, l’habitatge i Catalunya
En el segon bloc combinava seguretat i immigració. La previsibilitat del debat en aquesta matèria no ha fallat. Hereu ha defensat la gestió de la Catalunya de la “prosperitat i la convivència”. En aquest sentit, es vantava d’enfortir les polítiques de seguretat amb el projecte d’arribar a tenir 25.000 mossos i la creació de 91 jutjats. “Això és fer convivència”, ha subratllat. Albiol, conscient que aquest era el seu moment, s’ha compromès a “tancar portes a la immigració irregular”. “Hi ha un gruix d’immigrants que venen a delinquir”, ha emfatitzat sobre el problema de les ocupacions. Rufián ha proposat “drets i deures” per a la immigració, però amb convivència i inclusió, i que, es digui com es digui, qui la faci la pagui. Nogueras ha manifestat el que la seva formació explica des de fa mesos: “El que cal és ordre, més control i restriccions d’entrada”. Aizcorbe ha plantejat mà dura amb la immigració per tal que “no canviïn campanars per minarets”.
L’habitatge també ha estat un dels punts de debat més intensos. Rufián ha tornat a marcar el debat situant al mateix bàndol PP, Vox i Junts. De fet, el republicà ha tirat vinagre a les ferides acusant la juntaire de votar de manera “autolesiva” i “contra mig milió de catalans”. Nogueras, però, ha contraatacat identificant-se com un “bolet” en una campanya espanyolitzada perquè la seva llista no porta “ningú de Madrid”. Estar al mig ha estat la munició que ha fet anar Nogueras, assenyalant que ni amb el PP ni amb el PSOE els diners no arriben a Catalunya. Urtasun s’ha vantat de liderar la protecció de l’habitatge i de forçar el PSOE a modificar lleis protectores per als inquilins. Hereu ha defensat la gestió del govern de Pedro Sánchez i Albiol els ha acusat de promocionar l’ocupació.
Al tram final ha arribat la qüestió més pròpiament catalana. Albiol s’ha desmarcat de la idea Cayetana Álvarez de Toledo de retirar la traducció simultània al Congrés perquè s’hi pugui parlar català, però, en canvi, ha proposat “revisar la immersió de dalt a baix perquè ha estat un fracàs”. Vox no ha tingut miraments i ha reivindicat carregar-se-la. Rufián, Nogueras, Urtasun i Hereu l’han defensada establint-la com a model d’integració.
El minut final ha servit als candidats per sintetitzar les seves propostes i afegir el punt viral que ha de circular per les xarxes. Albiol ha acusat Ada Colau d’omplir Barcelona de “perroflautes“. Rufián ha demanat el vot progressista per aturar el que vindrà, que no és únicament l’alternança. Vox ha demanat aturar la islamització i defensar la identitat catalana. Hereu ha aprofitat per distingir el govern que inverteix del que retalla i ha recordat que Catalunya es juga en aquestes eleccions el seu autogovern. Urtasun ha fet valdre les fites socials aconseguides, segons ell, gràcies al seu espai polític dins del govern de Pedro Sánchez, i Nogueras ha subratllat que és l’únic partit d’obediència estrictament catalana que concorre al 29-N.
