Les perspectives electorals de Junts per Catalunya de cara a les eleccions espanyoles del pròxim 29-N situen el partit de Carles Puigdemont en un repte: revalidar el seu paper de força decisiva en la governabilitat després del desgast que hagin pogut tenir per una legislatura marcada per la negociació i l’eslògan de “cobrar per avançat” que ha quedat a mitges en les principals carpetes fixades en l’Acord de Brussel·les, malgrat els avenços sectorials que el partit va subratllar recentment en una roda de premsa per fer balanç de la legislatura. És el que apunten quatre experts consultats per El Món, que consideren que la candidatura continuista de Junts, amb Míriam Nogueras al capdavant, afronta aquests comicis amb el repte majúscul de convèncer un electorat que oscil·la entre la centralitat i la necessitat d’articular una veu pròpia davant de la polarització.
El principal objectiu de Junts per a aquestes eleccions no passa necessàriament per una qüestió quantitativa d’escons, sinó per la capacitat d’influència i la necessitat de ser decisius en la composició del futur govern espanyol, sigui quin sigui. El politòleg i professor de ciència política a la Universitat de Barcelona (UB) Jesús Palomar considera que el partit busca repetir la “carambola” de la legislatura anterior i convertir-se en una peça indispensable: “La importància radica a ser decisius en la composició del govern, sigui qui sigui qui governi”, en al·lusió a PP o PSOE. Per la seva banda, el politòleg i professor de ciència política de la UPF Toni Rodon assenyala que aquest rol proporciona a la formació una centralitat molt rellevant en el discurs polític i mediàtic: “La seva aspiració és poder tenir també influència sobre el govern espanyol i intentar que alguns dels pactes als quals s’arribin es materialitzin”.
En la mateixa direcció, el doctor en Ciències Polítiques i professor en la UOC Andreu Paneque subratlla que qualsevol organització d’àmbit no estatal té com a objectiu principal obtenir els millors resultats possibles per maximitzar la seva capacitat de decisió, tot assenyalant que per a Junts aquest context determina especialment la marca i el perfil: “Jo crec que estem tornant al moment en què Junts marca perfil ideològic buscant un perfil de votant concret, sobretot tenint en compte que a les següents eleccions tindrà la competència –que en aquesta cita electoral no hi és–d’Aliança Catalana”. No obstant això, el politòleg i professor de Ciència Política i Dret Públic de la UAB Marc Guinjoan recorda que les enquestes situen actualment Junts en una forquilla d’entre 4 i 6 diputats al Congrés, la qual cosa evidenciaria un retrocés relatiu i un primer avís de cara als futurs comicis al Parlament de Catalunya, tot i subratllar que els sondejos tendeixen a infrarepresentar “de manera sistemàtica” l’espai de Puigdemont. “Qualsevol cosa que s’apropi al resultat electoral d’ERC seria un èxit”, assenyala Guinjoan en referència a la batalla que mantenen les dues formacions per l’hegemonia de l’independentisme.
Un centralisme equidistant
En l’anàlisi de l’aritmètica de blocs, els experts subratllen que Junts intenta transitar per una posició de centre, allunyada dels dos grans pols estatals que representen PP i PSOE, però amb la necessitat permanent de modular el seu discurs. Aquesta equidistància es tradueix sovint en la recuperació de discursos estratègics com l’anomenada via Starmer –o “via Artur Mas”, com anomena algun dels experts–, un plantejament orientat a no investir automàticament segons quines opcions o a buscar alternatives de lideratge. En qualsevol cas, Paneque subratlla que el missatge de Junts és per no quedar exclòs de les “aritmètiques que puguin sortir” després del 29-N. “Ells estan buscant fer servir ara a favor seu una via que en el passat van fer servir contra ells, quan es va fer fora Artur Mas i van haver de posar Carles Puigdemont”, indica Marc Guinjoan, a qui se li fa difícil pensar que Junts no donarà suport a una hipotètica “majoria plurinacional ” que barri el pas a PP i Vox.
No obstant això, Andreu Paneque recorda que aquest equilibri respon a la necessitat de marcar perfil ideològic i territorial davant d’un electorat divers i competitiu, mentre que Toni Rodon adverteix del risc de navegar constantment entre dues aigües: “Et pots quedar atrapat al mig i que la gent no t’acabi votant, perquè no sàpiguen ben bé què defenses”. En canvi, Palomar creu que en un moment o altre “s’hauran de mullar, s’hauran de posicionar”. “Tot dependrà de l’aritmètica”, assenyala el politòleg de la UAB, perquè si PP i Vox sumen 200 a 205 diputats “Junts i la resta de partits tindran poc a fer”.
El dilema davant una investidura del PP: abstenció tàctica o veto insalvable?
La governabilitat post-29N planteja un dels escenaris més complexos per a la formació de Puigdemont en cas que el Partit Popular necessiti suports o vies d’entesa per arribar a la Moncloa, especialment si no es consolida una majoria alternativa de les esquerres. Segons els analistes consultats, el marge de maniobra de Junts transita per una línia molt fina entre el rebuig a Vox i “la pressió parlamentària” que, segons assenyala Rodon, rebrà la formació de Puigdemont si es dona aquesta situació. Per una banda, Jesús Palomar assenyala que a Junts li costaria extremadament avalar una investidura d’Alberto Núñez Feijóo “si aquesta comporta un repartiment de carteres o una coalició explícita amb Vox”. Una lectura compartida per Marc Guinjoan, qui remarca que un bloc format pels dos partits deixaria prèviament un marge d’actuació gairebé nul per als partits minoritaris.
Tanmateix, Palomar planteja que la possibilitat de l’abstenció pot esdevenir una eina útil en un moment determinat per exercir com a element de bloqueig relatiu i collar uns grans partits que, a priori, difícilment assumiran les condicions que posi Junts sobre la taula. Ara bé, aquesta via no està exempta de riscos polítics perquè, com apunta Rodon, “si t’abstens per facilitar una eventual investidura tothom sap que, en el fons, és com donar-hi suport”. L’estratègia pot deixar la formació exposada a les crítiques dels adversaris, que, de fet, ja recorden com en passades ocasions els juntaires han acabat coincidint puntualment en votacions de rebuig amb el PP i Vox. Paneque, en canvi, manifesta que si ens fixem en l’eix ideològic “té fins i tot més sentit que puguin pactar en determinades qüestions amb el PP” si els de Feijóo no aconsegueixen una majoria absoluta.
El desgast per la gestió dels pactes i els decrets
Un dels aspectes que genera més debat sobre el futur immediat de la formació és el balanç de la legislatura i la gestió de temes calents com el decret d’habitatge, la multireincidència o l’acord de Brussel·les. Segons l’anàlisi de Palomar, decisions de darrera hora com el rebuig al decret d’habitatge han generat contradiccions internes i discrepàncies en sectors del partit i de la societat, amb enquestes que reflecteixen un cert desacord d’una part del votant tradicional. “Hi ha enquestes que ho diuen, que hi ha gent votant de Junts que no està d’acord que s’hagin tombat els decrets d’habitatge. I aquí els pot passar una mica de factura”, afirma el professor de la UB.
A més a més, l’esquerra ha intentat avergonyir Junts assenyalant les coincidències puntuals de vot amb el PP i Vox en determinades ocasions. En aquesta línia, Toni Rodon apunta que la idea de “cobrar per avançat” defensada pels juntaires no s’ha materialitzat plenament, la qual cosa podria passar factura. Un argument que complementa Andreu Paneque, qui adverteix sobre la tensió constant que exerceix Aliança Catalana sobre el partit: “Tenen una tensió que no tenien abans, que els està tensant cap a la dreta en l’eix ideològic”. Malgrat tot, Marc Guinjoan matisa que l’alternativa de PP i Vox l’any 2023 es veia com una pitjor aposta per al votant de Junts, de manera que l’acord d’investidura inicial no es considera un error de base, sinó fruit d’un context molt determinat.
L’escenari sense Aliança Catalana i la carta Puigdemont
Un factor que pot marcar els resultats és el fet que Aliança Catalana no es presenti en aquests comicis espanyols, una absència que, segons els analistes, actua com a element beneficiós per a Junts a l’hora de concentrar el vot útil de centre-dreta sobiranista, ja que, segons el baròmetre del CEO, el 30% dels votants de la formació de Sílvia Orriols es podrien decantar per Junts en aquests comicis. Pel que fa a la figura de Carles Puigdemont i la possibilitat del seu retorn, que, en principi, s’ha deixat per a després de les eleccions, els politòlegs coincideixen que, tot i tractar-se d’unes eleccions al Congrés dels Diputats on l’impacte pot ser diferent d’unes de catalanes, el partit manté aquesta opció sobre la taula, sigui a través de campanyes telemàtiques o jugant la carta simbòlica del lideratge de cara a la reorientació de les futures negociacions.
