• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

La campanya per a les eleccions generals del 29 de novembre ha portat un xoc frontal i d’alt voltatge entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. O, de manera més precisa, de Gabriel Rufián amb Junts, en la seva batalla per erigir-se en un líder de l’esquerra estatal. També fa servir la carta d’Aliança Catalana, tot i que en menys ocasions: el partit de Sílvia Orriols no es presenta a aquestes eleccions, però el republicà ja li ha anunciat: “Ens veurem al Parlament”. Al llarg dels primers dies de cursa electoral, Gabriel Rufián ha centrat gran part del seu discurs a confrontar els juntaires, fins i tot amb la desqualificació persona en alguns moments. L’estratègia del cap de llista republicà implica apujar el to contra la formació de Carles Puigdemont amb l’objectiu de captar votants tant del PSC com de Frente Amplio.

Junts respon oficialment de manera més tèbia, tret de l’episodi solista de Josep Maria Vila d’Abadal –va assegurar que Francesc Macià “mataria” els actuals dirigents d’ERC–, però ja hi ha hagut una rèplica dura de Puigdemont parlant de lerrouxisme. La voluntat oficial dels juntaires és de no escalar el conflicte. Tanmateix, l’entorn actua amb energia a la xarxa. En canvi, la cap de llista, Míriam Nogueras, opta per declaracions com ara que “troba a faltar l’ERC amb què vam fer l’1-O”. Sigui com sigui, és de domini públic en els cercles polítics i periodístics que la relació entre Rufián i els diputats juntaires és del tot inexistent des de fa temps. I l’ofensiva de la campanya tensiona fins al límit les relacions entre els dos principals partits de l’espai independentista, i està deixant moments i expressions d’alt voltatge tant al Congrés dels Diputats com als mítings arreu del territori. Dotze dies abans que es posin les urnes del 29 de novembre, la dinàmica d’enfrontament verbal, directa o indirecta, entre les dues formacions amenaça de monopolitzar el debat polític a Catalunya.

El Congrés: tret de sortida a la crispació de campanya

El tret de sortida de l’estira-i-arronsa va ser el dijous 12 de novembre al migdia, poques hores abans de l’inici oficial de la campanya, durant el debat sobre els decrets d’habitatge a la Diputació Permanent del Congrés. Gabriel Rufián va acusar Junts de votar en contra dels interessos dels catalans i de protegir els grans tenidors i va posar un bitllet de cinquanta euros sobre la taula per representar que aquella era la seva veritable bandera. Una performance que Rufián repeteix quan ha de parlar sobre habitatge per referir-se als de Míriam Nogueras. En aquesta ocasió li va tocar el rebre al portaveu adjunt de Junts, Josep Maria Cruset, a qui Rufián va qualificar de “diputat del PP amb una estelada” i li va etzibar: “A vostè no el coneix ningú”.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, a la Diputació Permanent / EP

La tensió es va disparar quan Rufián li va recriminar que mirés l’ordinador portàtil mentre ell intervenia, insinuant que jugava al solitari. Cruset va entrar al cos a cos i va qualificar Rufián de “maltractador emocional” que repeteix “el mateix numeret del Club de la Comèdia” des de la “superioritat moral”. El diputat juntaire, indignat, li va replicar amb un “prenc notes, nano. És que no ho entens? Una mica de respecte en seu parlamentària!”, abans de retreure-li la seva absència d’última hora al debat de PIMEC i assegurar que desconeix la realitat del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Rufián va tancar aquell episodi assegurant que plantarà cara a Junts “tingui el cost que tingui” i desitjant que acabin “en el més absolut ostracisme polític”. Tot plegat va passar hores abans que el mateix candidat d’ERC obrís la campanya a Tarragona, la circumscripció per la qual concorre Cruset.

De la “clínica dental” a l’acusació de “lerrouxisme” de Puigdemont

El to personal es va reproduir el diumenge 15 de novembre en un míting d’ERC a Tortosa, quan Rufián va ironitzar sobre el cartell electoral de la candidata de Junts per Barcelona, Míriam Nogueras, afirmant que “sembla el d’una clínica dental”. La resposta va arribar l’endemà des d’Arenys de Mar, on Nogueras, acompanyada de la seva mare, d’origen andalús, li va agrair “el somriure que alguns consideren d’anunci” i va acusar el cap de llista republicà de repartir “lliçons de catalanitat en funció d’on han nascut els pares o els avis”.

De fet, aquest dilluns mateix, el president de Junts, Carles Puigdemont, va intervenir en la polèmica mitjançant un escrit en què denuncia el “dany immens” de l'”esquerra lerrouxista” a Catalunya. Puigdemont va carregar contra una “política-eucaliptus” que, segons ell, devasta el terreny i recupera tòpics etnicistes contraposant un “català burgès i explotador” amb un “immigrant espanyol obrer”, alhora que lamentava els atacs “poca-soltes” contra Nogueras. Rufián, per la seva banda, també ha disparat contra Puigdemont i, en una entrevista a Nació Digital, ha assegurat que, malgrat respectar tots els presidents de la Generalitat, no assistirà a la rebuda al president a l’exili quan, després del 29-N –en una data encara per concretar– torni a Catalunya.

El llegat de Macià, el pacte amb Podem i el català al Congrés

L’aliança electoral entre ERC i Podem –per la qual els morats no es presenten a Catalunya i demanen el vot per als de Junqueras– ha estat un altre focus de fricció constant. Després que Nogueras va qualificar l’acord de “pacte d’obediència espanyola” i va defensar que Junts són l’única proposta d'”obediència estrictament catalana”, Vila d’Abadal, com candidat de Junts al Senat per Barcelona, va elevar el to dissabte, en assegurar en un míting a Manresa que, si el president Macià aixequés el cap, “mataria” els responsables d’aquest acord d’ERC amb la formació d’Irene Montero i Ione Belarra.

El primer candidat de Junts al Senat per Barcelona, Josep Maria Vila d’Abadal, intervé aquest dissabte en un acte a Manresa / ACN

L’endemà, Rufián va replicar des d’un acte electoral a Tortosa, va defensar el perfil d’esquerres del seu partit i que l’entesa amb Podem els fa “més útils”. I va deixar anar, en castellà, la frase que s’ha repetit desenes de vegades a les televisions i que corre com la pólvora per la xarxa: “Malditos seáis, patriotas de pandereta que vendéis a vuestro pueblo a cambio de una bandera”. En paral·lel, la secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, va recordar a Vila d’Abadal que havia aprovat pressupostos municipals a Vic amb Plataforma per Catalunya (PxC) durant la seva etapa d’alcalde: “A Macià el que li sabria greu és que vostè aprovés els pressupostos de Vic, com va fer, amb un partit xenòfob tronat com Plataforma per Catalunya”. Després d’aquest episodi –que també ha provocat la reacció del candidat republicà al Senat Francesc Marc Álvaro– estava previst que Vila d’Abadal intervingués al míting de Junts a Arenys de dilluns, però, finalment, no hi era, segons expliquen, per incompatibilitats d’agenda.

Enmig de la picabaralla dialèctica entre els uns i els altres, la llengua també ha entrat en joc. Després que Rufián lamentés que el critiquessin per fer independentisme en castellà i recordar que quan era secretari nacional de l’ANC va fer el discurs de la Diada de l’11 de setembre de 2015 en llengua castellana amb l’ajuda, segons ell, de Quim Torra, Junts per Catalunya ha contraatacat plantejant un compromís per parlar “sempre” en català al Congrés i plantar cara a PP i Vox, que han deixat anar que volen eliminar el català de la cambra baixa. “Em costa d’entendre que, podent parlar català, hi hagi diputats catalans no utilitzem aquesta finestra”, ha argumentat Míriam Nogueras després de ser preguntada per les intervencions en castellà de Rufián.

Acusacions de “col·laboracionisme” amb el PP i Vox

Una altra acusació de Rufián a Junts ha estat per “col·laboracionisme” amb PP i Vox per les votacions en les quals han coincidit al Congrés. El dirigent republicà els ha advertit que “quan algú està al mig, l’has d’apartar”, en referència a l’eslògan que fa servir Nogueras quan diu “Som els del mig”, que encaixa amb el lema de campanya, Catalunya al centre. De fet, Rufián ha manifestat que té l’objectiu d’enviar els de Puigdemont al “racó de pensar” una temporada perquè reflexionin sobre el seu paper i, en aquest sentit, ha lamentat que la seva formació hagi tingut històricament “complexos” a l’hora de combatre les “burrades i toxicitats” dels juntaires. Per la seva banda, Junts es reivindica com la formació que no pertany a cap bloc espanyol –”els del mig”– i acusa ERC de fer seguidisme del PSOE, amb crítiques constants a l’empresa mixta acordada entre socialistes i republicans per gestionar Rodalies. Un posicionament que el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha despatxat demanant als juntaires que “deixin de fer mal a Catalunya”.

El seu futur, a la Generalitat: avís a Junqueras

Mentrestant, Rufián podria ser vist aviat com una amenaça per al seu propi entorn. Ja ha avançat que proposa un govern de concentració a Catalunya si a l’Estat governa el PP amb Vox, cosa a la qual Junqueras ha respost: “no ens precipitem”. Però també ha fet públic que el seu pla de futur és ser president de la Generalitat, “algun dia, després de Junqueras”. Quan arribi el dia, ja ho té tot pensat, vol governar “amb la CUP, amb els Comuns i amb el que quedi de Podem”, els seus socis de pacte per al 29-N i dels quals insinua que tenen els dies comptats.

El president d’ERC, Oriol Junqueras; i el cap de llista del partit a les eleccions del 29-N, Gabriel Rufián, en l’acte d’inici de la campanya electoral / ACN

Comparteix

Icona de pantalla completa