A Luna Serrat li ha canviat la vida radicalment des que ha estat mare de bessones, dues nenes que han convertit Joan Manuel Serrat en besavi per primera vegada. La cantant i aspirant a actriu comparteix amb els seus fans com se sent i tots els detalls d’aquesta nova faceta com a mare, la que ha iniciat de la mà del futbolista Dani Ceballos que acaba de fitxar pel Betis. I, des de la finestra que ha obert a través del seu perfil d’Instagram, ha volgut confessar que creu una mica en els miracles.
Fa un parell d’anys, la noia va fer el camí de Sant Jaume amb la mare i, allà, va experimentar un moment de pau interior que va aprofitar per demanar un desig. Sempre s’ha dit que l’apòstol te’l concedeix si ho fas bé durant el seu periple, un viatge caminant d’uns quants dies que la van omplir de força. I per què ho van fer? Per demanar salut per a la seva àvia, tal com ha demostrat en seu perfil: “Fa dos anys vaig fer el Camí de Sant Jaume amb la meva mare amb un propòsit molt clar: per als meus avis, per honorar-los i per recordar juntes qui ja no ens podia esperar a casa”.
En acabar el recorregut, van entrar en una petita parròquia i van trobar-hi una capsa on es podien deixar per escrit els desitjos. Ella hi va deixar el seu. Un desig amb dues parts. D’una banda, Luna volia formar una família amb Daniel, el noi amb qui feia un parell d’anys que es coneixia, però, sobretot, volia que la seva àvia pogués viure aquell moment amb ella: “Vaig demanar formar una família amb Daniel, però, sobretot, vaig demanar que la meva àvia pogués viure-ho amb mi“.
Dos anys més tard, Luna ha volgut mirar enrere i celebrar que aquell desig s’ha fet realitat. Avui és mare de dues nenes i la seva àvia ha pogut conèixer-les, abraçar-les i veure-les créixer: “Dos anys després, el desig s’ha complert amb escreix”. I és que ella és la persona que més estimo en aquest món, qui m’ha criat, m’ha cuidat i m’ho ha donat absolutament tot, avui pot gaudir de les meves dues nenes, veure-les créixer, abraçar-les i rebre tot aquest amor que algun dia ella em va donar a mi”.
En el seu escrit, però, també hi és molt present el record del seu avi. Luna lamenta que ell no hagi pogut conèixer les seves dues besnetes ni compartir aquesta nova etapa familiar amb elles: “Hauria donat qualsevol cosa perquè el meu avi també les hagués pogut conèixer i viure tot això amb nosaltres”. Una absència que fa que encara valori més que la seva àvia pugui gaudir d’aquesta etapa: “I potser precisament perquè ell ja no ho pot fer, desitjo encara més que tu ho gaudeixis per tots dos”.
Luna ha acabat el missatge amb un últim desig adreçat a la seva àvia: que les seves filles li puguin retornar, encara que sigui una petita part, de tot l’amor que ella li ha donat al llarg de la vida: “Tant de bo ara elles et tornin una mica de tot el que m’has donat durant tota la meva vida. I tant de bo t’omplin d’energia, d’il·lusió i de ganes de continuar complint anys al nostre costat”.
La neta de Joan Manuel Serrat, molt orgullosa de tot el que ha aconseguit
La relació amb els seus avis és una qüestió de la qual Luna Serrat ha parlat en diverses ocasions. En el cas de Joan Manuel Serrat, la jove ha explicat que, més enllà de la seva trajectòria artística, el considera un avi molt present i implicat amb la família. En una entrevista a Harper’s Bazaar, de fet, va explicar quin considera que és el llegat més important que el cantant ha transmès als seus nets: “El llegat més valuós que el meu avi ens deixa a tots és el respecte”.
“Tot el que gira al voltant del meu avi es basa en el respecte, el respecte per damunt de qualsevol cosa. Ell sempre diu una cosa: que tot és més senzill quan et poses en el paper de l’altra persona. Quan entens què pateix l’altre, què pateix el de davant, la vida es fa més senzilla”, va afegir.
I Luna té clar què és el que més valora d’ell: “Que jo, com a neta, pugui dir que el millor que em deixa és el respecte i l’amor el defineix com a persona. No ens deixa res més. La resta de coses que ens pot deixar no són tan importants, de veritat. Crec que l’essencial és això. Hem sortit nets que som bones persones, que al final és l’únic que importa”.
